background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

MISSATGE DEL PAPA FRANCESC PER A LA QUARESMA 2023

 

Resultado de imagen de escudo del papa francisco

 

Ascesi quaresmal, un camí sinodal

 

Benvolguts germans i germanes:
Els evangelis de Mateu, Marc i Lluc concorden en relatar l’episodi de la Transfiguració de Jesús. En aquest esdeveniment veiem la resposta que el Senyor va donar als seus deixebles quan aquests van manifestar incomprensió cap a Ell. De fet, poc temps abans s’havia produït un autèntic enfrontament entre el Mestre i Simó Pere, qui, després de professar la seua fe en Jesús com el Crist, el Fill de Déu, va rebutjar el seu anunci de la passió i de la creu. Jesús el va reprendre enèrgicament: «Retira’t, ves darrere de mi, Satanàs! Tu eres per a mi un obstacle, perquè els teus pensaments no són els de Déu, sinó els dels homes» (Mt 16,23). I «sis dies després, Jesús va prendre a Pere, a Jaume i al seu germà Joan, i els va portar a part a una muntanya elevada» (Mt 17,1).
L’evangeli de la Transfiguració es proclama cada any en el segon diumenge de Quaresma. En efecte, en aquest temps litúrgic el Senyor ens pren amb si i ens porta a un lloc apartat. Encara que els nostres compromisos diaris ens obliguen a romandre allí on ens trobem habitualment, vivint una quotidianitat sovint repetitiva i a vegades avorrida, en Quaresma se’ns convida a “pujar a una muntanya elevada” juntament amb Jesús, per a viure amb el Poble sant de Déu una experiència particular d’ascesi.
L’ascesi quaresmal és un compromís, animat sempre per la gràcia, per a superar les nostres faltes de fe i les nostres resistències a seguir a Jesús en el camí de la creu. Era precisament el que necessitaven Pere i els altres deixebles. Per a aprofundir el nostre coneixement del Mestre, per a comprendre i acollir plenament el misteri de la salvació divina, realitzada en el do total de si per amor, hem de deixar-nos conduir per Ell a un lloc desert i elevat, distanciant-nos de les mediocritats i de les vanitats. És necessari posar-se en camí, un camí costa amunt, que requereix esforç, sacrifici i concentració, com una excursió per la muntanya. Aquests requisits també són importants per al camí sinodal que, com a Església, ens hem compromés a realitzar. Ens farà bé reflexionar sobre aquesta relació que existeix entre l’ascesi quaresmal i l’experiència sinodal.
En el “retir” en la muntanya Tabor, Jesús va portar amb si a tres deixebles, triats per a ser testimonis d’un esdeveniment únic. Va voler que eixa experiència de gràcia no fora solitària, sinó compartida, com ho és, al cap i a la fi, tota la nostra vida de fe. A Jesús hem de seguir-ho junts. I junts, com a Església pelegrina en el temps, vivim l’any litúrgic i, en ell, la Quaresma, caminant amb els que el Senyor ha posat al nostre costat com a companys de viatge. Anàlogament a l’ascens de Jesús i els seus deixebles a la muntanya Tabor, podem afirmar que el nostre camí quaresmal és “sinodal”, perquè ho fem junts per la mateixa senda, deixebles de l’únic Maestre. Sabem, de fet, que Ell mateix és el Camí i, per això, tant en l’itinerari litúrgic com en el del Sínode, l’Església no fa sinó entrar cada vegada més plena i profundament en el misteri de Crist Salvador.
I arribem al moment culminant. Diu l’Evangeli que Jesús «es va transfigurar en presència d’ells: el seu rostre resplendia com el sol i les seues vestidures es van tornar blanques com la llum» (Mt 17,2). Ací està el “cim”, la meta del camí. Al final de la pujada, mentre estaven a la part alta de la muntanya amb Jesús, als tres deixebles se’ls va concedir la gràcia de veure’l en la seua glòria, resplendent de llum sobrenatural. Una llum que no procedia de l’exterior, sinó que s’irradiava d’Ell mateix. La bellesa divina d’aquesta visió va ser incomparablement major que qualsevol esforç que els deixebles hagueren pogut fer per a pujar al Tabor. Com en qualsevol excursió exigent de muntanya, a mesura que s’ascendix és necessari mantindre la mirada fixa en la sendera; però el meravellós panorama que es revela al final, sorprén i fa que valga la pena. També el procés sinodal sembla sovint un camí ardu, la qual cosa a vegades ens pot descoratjar. Però el que ens espera al final és sens dubte una cosa meravellosa i sorprenent, que ens ajudarà a comprendre millor la voluntat de Déu i la nostra missió al servici del seu Regne.
L’experiència dels deixebles en la muntanya Tabor es va enriquir encara més quan, al costat de Jesús transfigurat, van aparéixer Moisés i Elies, que personifiquen respectivament la Llei i els Profetes (cf. Mt 17,3). La novetat de Crist és el compliment de l’antiga Aliança i de les promeses; és inseparable de la història de Déu amb el seu poble i revela el seu sentit profund. De manera similar, el camí sinodal està arrelat en la tradició de l’Església i, al mateix temps, obert a la novetat. La tradició és font d’inspiració per a buscar nous camins, evitant les temptacions oposades de l’immobilisme i de l’experimentació improvisada.
El camí ascètic quaresmal, igual que el sinodal, té com a meta una transfiguració personal i eclesial. Una transformació que, en tots dos casos, troba el seu model en la de Jesús i es realitza mitjançant la gràcia del seu misteri pasqual. Perquè aquesta transfiguració puga realitzar-se en nosaltres enguany, volguera proposar dos “camins” a seguir per a ascendir al costat de Jesús i arribar amb Ell a la meta.
El primer es refereix a l’imperatiu que Déu Pare va dirigir als deixebles en el Tabor, mentre contemplaven a Jesús transfigurat. La veu que es va sentir des del núvol va dir: «Escolteu-lo» (Mt 17,5). Per tant, la primera indicació és molt clara: escoltar a Jesús. La Quaresma és un temps de gràcia en la mesura en què escoltem a Aquell que ens parla. I com ens parla? Abans de res, en la Paraula de Déu, que l’Església ens ofereix en la litúrgia. No deixem que caiga en sac foradat. Si no podem participar sempre en la Missa, meditem les lectures bíbliques de cada dia, fins i tot amb l’ajuda d’internet. A més de parlar-nos en les Escriptures, el Senyor el fa a través dels nostres germans i germanes, especialment en els rostres i en les històries dels qui necessiten ajuda. Però voldria afegir també un altre aspecte, molt important en el procés sinodal: l’escoltar a Crist passa també per l’escolta als nostres germans i germanes a l’Església; eixa escolta recíproca que en algunes fases és l’objectiu principal, i que, de totes maneres, sempre és indispensable en el mètode i en l’estil d’una Església sinodal.
En escoltar la veu del Pare, «els deixebles van caure amb el rostre en terra, plens de temor. Jesús es va acostar a ells i, tocant-los, els va dir: “Alceu-vos, no tingueu por”. Quan van alçar els ulls, no van veure a ningú més que a Jesús sol» (Mt 17,6-8). Heus ací la segona indicació per a aquesta Quaresma: no refugiar-se en una religiositat feta d’esdeveniments extraordinaris, d’experiències suggestives, per por d’afrontar la realitat amb les seues fatigues quotidianes, les seues dificultats i les seues contradiccions. La llum que Jesús mostra als deixebles és un avançament de la glòria pasqual i cap a ella hem d’anar, seguint-lo “a Ell només”. La Quaresma està orientada a la Pasqua. El “retir” no és una fi en si mateix, sinó que ens prepara per a viure la passió i la creu amb fe, esperança i amor, per a arribar a la resurrecció. D’igual manera, el camí sinodal no ha de fer-nos creure en la il·lusió que hem arribat quan Déu ens concedeix la gràcia d’algunes experiències fortes de comunió. També allí el Senyor ens repeteix: «Alceu-vos, no tingueu por». Baixem a la plana i que la gràcia que hem experimentat ens sostinga per a ser artesans de la sinodalitat en la vida ordinària de les nostres comunitats.
Benvolguts germans i germanes, que l’Esperit Sant ens anime durant aquesta Quaresma en la nostra escalada amb Jesús, perquè experimentem la seua resplendor divina i així, enfortits en la fe, prosseguim junts el camí amb Ell, glòria del seu poble i llum de les nacions.
Roma, Sant Joan del Laterà, 25 de gener de 2023, Festa de la Conversió de sant Pau
FRANCESC