background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE III

TEMPS ORDINARI

“GAUDETE”

16 de desembre de 2018

 

Alegrem-nos en el Senyor

 

Hui, la litúrgia és una invitació a alegrar-nos en el Senyor. Ell ve i es fa present enmig de nosaltres. Nosaltres renovem el nostre esperit i el nostre cor, acceptem i vivim el nostre baptisme, preguem amb fe i celebrem la seua presència enmig de nosaltres.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Sofonies 3, 14-18a)
Crida d’alegria, filla de Sió, perquè Déu està amb tu. El Déu amb nosaltres ens protegeix i és font de fe i valor en aquest Advent per als qui saben reconèixer la seua vinguda. Certament, Déu ja està enmig de nosaltres, per açò podem començar a comunicar la nostra alegria.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Filipenses 4, 4-7)
Pau exhorta als filipenses a deixar a un costat les seues preocupacions sobre la tornada del Senyor. Eixes cures i interrogants i totes les necessitats cal posar-les en mans del Senyor. A nosaltres ens toca treballar, pregar, preparar-nos i estar alegres perquè el Senyor va vindre, ve i vindrà.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 3, 10-18

La gent preguntava a Joan: «Així, pues, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tinga dos vestits, que en done al qui no en té, i qui tinga menjar, que el compartisca també amb els altres». Entre els qui anaven a batejar-se hi havia també uns cobradors d’impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu a ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra paga».
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tots «Jo vos batege només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.

 

REFLEXIÓ

La capacitat de desitjar se’ns ha estat donada a tots i totes des del primer moment de la nostra vida com a persones. I la vida es va desenvolupant amb tota una sèrie de desitjos. I no hi ha dubte, i no cal dir-ho (perquè ja  ho experimentem) que un dels desitjos més intensos i constants és el desig d’experimentar satisfacció, goig, alegria.
I la tradició litúrgica ha volgut donar a aquest tercer diumenge d’Advent un to alegre, com volent començar a assaborir el goig que suposa la bona nova de Nadal, aquella bona nova que la nit de Nadal  esperem recordar i reviure, l’alegria que els àngels anunciaren als pastors.
Per això hui, tant el profeta Sofonies, abans de Crist, com sant Pau després, i ho hem escoltat a les dos primeres lectures, ens han exhortat a l’alegria: “Crida de goig!…Alegra’t, celebra de tot cor!”, amb  paraules del profeta; “Viviu sempre contents! i es repeteix, viviu contents!” amb paraules de sant Pau.
Este “sempre” pareix l’expressió d’una utopia. Com es pot estar sempre contents i alegres? Aleshores entrem en els límits de la condició humana, sempre imperfecta, sempre dèbil, sempre rodejada i amenaçada de fracassos, d’injustícies, de violència, de dolor i de patiment. Mostrar-se alegre davant d’aquestos esdeveniments, podria ser manifestació d’insensibilitat o de burla.
L’alegria plena i perfecta és la que esclatarà en nosaltres  quan, en eixir del nostre món limitat i imperfecte, entrarem en el món sense límits ni imperfeccions. L’alegria present es dona quan vivim o prenem consciència, que ens trobem ben orientats en el camí cap a la perfecta alegria.
Per a nosaltres els cristians, quan prenem consciència que donem bon sentit a la nostra vida, quan adoptem les actituds d’Aquell que, amb les seues actuacions  el van portar a la vida plena, a la felicitat i alegria de la resurrecció. Aquell és Jesús de Natzaret que va viure moments de satisfacció i de dolor, i ens els va ensenyar a viure amb sentit. I l’Esperit de Jesús, l’ Esperit d’amor ens segueix acompanyant.
La vida amb sentit es concreta en la vida personal de cada u. Aquells que anaven a trobar a Joan Baptista per preguntar-li què havien de fer. I Joan els concretava de manera concreta i personal, i, a cada u, amb les seues diferències i especificitats. Per això nosaltres, si volem començar a viure l’autèntica alegria en el món present, ens hem de preguntar com hem de viure amb sentit cristià  la nostra vida concreta, personal, comunitària, social i solidària, i  intentar viure-la amb autenticitat. Això, i la consciència que Déu no deixa mai de voler-nos, és el que ens anirà comunicant aquesta imperfecta alegria, camí cap a la perfecta, plena i eterna.
La proximitat, pues, de la celebració del naixement de Jesús de Natzaret, que va anunciar  la perfecta alegria als que seguiren els seus passos, hem d’experimentar-la en esta vida present.

 

Resultado de imagen de gaudete adviento

 

DIUMENGE II

ADVENT

9 de desembre de 2018

 

Un home de nom Joan Baptista

 

La Paraula de Déu, hui, és bona notícia per a tots. El Senyor ve a rescatar i a salvar, no a uns pocs, sinó a tots. Aquesta és la bona notícia que nosaltres hem d’anunciar a tots amb la paraula i amb la vida. Què passaria si ens creguérem de veritat aquesta bona notícia? Tots canviaríem. Déu només promet el que pot donar: la seua salvació.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Baruc 5, 1-9)
Baruc convida als seus contemporanis a alegrar-se amb la Paraula del Sant perquè en ella van a trobar perdó, reconciliació i salvació. Per a nosaltres, ara és el temps propici per a sacsejar-nos l’egoisme i revestir-nos de compassió, amabilitat i justícia. Preparar el Nadal és desxifrar a la llum de la Paraula de Déu la seua voluntat i el seu amor.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Filipenses 1, 4-6. 8-11)
El dia del Senyor va arribar en i amb la persona de Crist. Ara esperem la seua segona vinguda, el dia del Senyor. Pau ens exhorta a portar una vida sense pecat perquè l’obra que Déu ha començat en nosaltres arribe a la seua plenitud.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 3, 1-6

L’any quinzé del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtindre el perdó dels pecats.
Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Prepareu el camí al Senyor, aplaneu-li les sendes. Les valls seran replenades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tota carn veurà la salvació de Déu».

 

REFLEXIÓ

Al nostre complex món coexisteixen moltes ideologies, religions i cultures. Podem arribar a viure situacions molt diferents, que comporten canvis d’actituds. Som de veritat feliços? Més encara, fem feliços els altres? L’ésser humà va més enllà i busca respostes, busca la plenitud. Què ens falta per assolir el goig i l’esperança?
Ens posem en camí cap a un encontre gojós, l’alegria d’un nou començament. Jesús ve a fer-nos companyia per tal que visquem la vida que ens ofereix. El necessitem i l’esperem. Ell ens fa trencar els límits d’un món tancat, sense eixida, egoista. Ell ens encamina a Déu, el Pare que fonamenta un nou sentit en les nostres relacions: la fraternitat humana.
Reconéixer a Déu present en la nostra vida comporta eliminar la idolatria, és a dir, no adorar els falsos déus; ídols, vells i nous, moltes vegades enlluernadors, que a llarg termini ens porten a la decepció. «Una veu crida en el desert: prepareu el camí al Senyor!». Preparem-nos, pues, escoltant la veu amorosa de Crist i anivellant diferències, per contemplar el rostre de l’altre i crear una nova fraternitat. Així, «tota carn veurà la salvació de Déu».
Advent és temps d’esperança. Jesús ve a ensenyar el camí cap a Déu, que està amb nosaltres. La seua presència té més força que tots els nostres dubtes. Jesucrist, que és la resposta de Déu a les nostres preguntes i inquietuds, s’ha fet company de camí i ha donat un nou significat a la història. Camí que anem fent junts en el treball, en el goig i en el sofriment, en la fidelitat i en l’amor. Advent també és temps de reflexió i de conversió. No hem de caure en la desesperança: Jesucrist és el gran oblidat per a molts, però la seua Paraula i el seu Amor continuen omplint de serenor, de coratge i d’esperança les persones. Les preocupacions de les coses terrenes no ens han d’impedir córrer a l’encontre de Jesucrist.
Intentem seguir de veritat a Jesús: tinguem el seu estil de vida, els seus sentiments, els seus criteris d’actuació. Sant Pau anima a saber «apreciar els valors autèntics». Fa falta anar a l’essencial i no perdre’s en divagacions enmig de la pluralitat d’este món que ofereix totes les possibilitats.
Per Nadal girem la mirada cap al xiquet Jesús. Vetlem contemplant-lo i preguem volent-lo. La pregària confiada i constant ajuda a que Ell quede gravat en nosaltres. En l’Advent ja sentim la proximitat del Nadal. Déu ens ha donat el seu Fill com a germà, i això és molt gran! Preparar el Nadal ens porta també a esperar-lo i acollir-lo contínuament en cada persona i en cada situació. Hem d’estar desperts i vigilants; atents al que passa al nostre entorn i al món en general, intentant descobrir quina és la voluntat de Déu en cada moment. Per això cal vetlar i pregar. Preparem-nos per tal d’acollir l’amor de Déu en el bressol del nostre cor.

SOLEMNITAT DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA

8 de desembre de 2018

 

Que es complisquen en mi les teues paraules

 

En el nostre viatge d’Advent celebrem la festa de la Immaculada. Maria, neta de pecat i concebuda sense pecat original. Maria, mare per la fe i l’obediència a Déu, espera amb nosaltres la vinguda del Fill que ens porta la gràcia i la veritat. En aquest temps d’Advent intensifiquem la nostra oració i amb Maria esperem vigilants la vinguda del Senyor.

 

 

Ens fa falta la teua mirada Immaculada, per recuperar la capacitat de mirar les persones i coses amb respecte i reconeixement sense interessos egoistes o hipocresies. Ens fa falta el teu cor immaculat, per voler de manera gratuïta, sense esperar res a canvi, sinó buscant el bé de l’altre, amb senzillesa i sinceritat, renunciant a màscares i maquillatges. Ens fan falta les teues mans immaculades, per acariciar amb tendresa, per tocar la carn de Jesús en els germans pobres, malalts, menyspreats, per posar de peu els qui han caigut i sostindre el qui vacil·la. Ens fan falta els teus peus immaculats, per anar a trobar els qui no saben donar el primer pas, per caminar per les sendes del qui s’ha perdut, per anar a trobar les persones que estan soles. (Pregària del papa Francesc, 8 desembre 2016)

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Gènesi 3, 9-15. 20)
Eva és la mare dels qui necessiten redempció i desitgen tornar al paradís perdut. Maria és la mare dels creients, la que per la seua fe va xafar el cap de la serp primordial. Maria és la nova Eva, la que ens porta la nova vida i ens obri les portes de la nova aliança en i amb Jesucrist.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Efesis 1, 3-6. 11-12)
Com Maria, tots nosaltres hem sigut també triats i cridats a viure una vida santa i convocats a proclamar la lloança de la seua glòria i a heretar la promesa de la salvació que ens porta el Fill únic de Déu.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 1, 26-38

Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una verge, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la verge era Maria. L’àngel entrà a sa casa i li digué: «Alegra´t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tingues por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill de l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella que era tinguda per estèril ja està de sis mesos, perquè per a Déu res no hi ha impossible». Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules».I l’àngel es va retirar.

 

REFLEXIÓ

«La Benaurada Maria, va permanéixer sempre Verge, va ser la Mare del Verb encarnat, Déu i Salvador, nostre senyor Jesucrist, i ella, per la seua singular elecció, en atenció als mèrits del seu Fill fou redimida de la manera més sublim, va ser preservada immune de tota taca de culpa original i superant així àmpliament en do de gràcia eximia a totes les altres criatures. Ella està lligada per un vincle estret i indissoluble al misteri de l’encarnació i de la redempció. La Beatíssima Mare de Déu, Immaculada, acabat el curs de la seua vida terrestre, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial, i feta semblant al seu Fill, va rebre anticipadament la sort de tots els justos; esdevenint precursora de la resurrecció que Crist, morint i ressuscitant, va oferir a tota la humanitat i realitzarà quan arribe el seu Regne. Així la Santíssima Mare de Déu, la nova Eva, la Mare de l’Església, continua en el cel exercint el seu ofici matern pel que fa als membres de Crist, pel qual contribueix a engendrar i augmentar la vida divina en cadascuna de les ànimes dels homes redimits» (cf. Credo del Poble de Déu de Sant Pau VI).
Hui celebrem especialment un dels aspectes doctrinals referits a Maria, la seva Immaculada Concepció. Déu Pare volgué que l’acceptació per part de Maria, que havia estat predestinada des de sempre a ser la mare, precedira l’encarnació, perquè, així també contribuïra a la vida. Maria fou dotada d’una santedat del tot singular des del primer moment de la seua concepció, per això l’anomenem Maria Mare dels vivents perquè en el seu interior immaculat va dur la font de la vida.
Predestinada pel Pare, coberta per l’ombra de l’Esperit Sant i temple de Jesucrist, la nova aliança. Fou saludada per l’àngel Gabriel amb aquestes paraules: «Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu», plena de gràcia, és a dir volguda, elegida per acollir a aquell qui és el do més preuat, l’amor de Déu fet carn. Maria és benaurada perquè ha cregut, perquè la seua fe en Déu és ferma i plena. En Maria la Paraula de Déu troba escolta, resposta i estada. La Paraula de Déu troba en Maria el sí que li permet fer-se carn i habitar entre nosaltres. En Maria i per Maria tota la humanitat s’obri a Déu, acull la seua gràcia, es disposa a fer la seua voluntat.
Déu l’ha beneït en Crist amb multitud de benediccions espirituals dalt del cel; l’elegí abans de crear el món, perquè fos santa, irreprensible als seus ulls. Per amor, Déu la destinà a ser la seua filla predilecta, segons la seua benèvola decisió. En Maria no hi ha ninguna oposició a Déu, sols hi ha plena comunió, plena confiança, ple acord, plena disponibilitat, plena obediència. Maria diu sí a Déu i Déu diu sí a Maria; tota ella està plena de l’amor i la gràcia de Déu.
Sols així esdevé Mare de Déu, imatge i model de l’Església, elegida entre totes les generacions per a ser benaurada. Beneïda per Déu entre totes les dones i aquesta benedicció és algú concret, Jesucrist, el seu fill i fill de Déu, la font de la gràcia la qual Maria va acollir en el seu ventre virginal. L’acollí amb amor, i així el Senyor és amb ella, perquè sent tota plena de l’Esperit Sant, el poder de l’Altíssim que l’ha cobert amb la seua ombra li confia el fruit sant que naixerà d’ella, aquell a qui anomenaran Fill de Déu.
Maria,sent l’esclava del Senyor, és en qui les paraules de Déu esdevenen realitat de salvació per a tots nosaltres. Per Maria i en Maria Déu entra a la nostra història. Per ella arriba el consol dels miserables, la redempció dels captius, la llibertat dels condemnats, la salvació, finalment, de tots els fills d’Adan, de tot el seu llinatge.

DIUMENGE I

ADVENT

2 de desembre de 2018

 

Estigueu sempre desperts

 

Advent és molt més que una mera espera del Nadal. És temps de vigilància i d’atenció, d’oració i d’austeritat. La litúrgia, hui, és una crida a l’alegria, malgrat els nostres fracassos, perquè sabem que Déu mai falla. És una exhortació a treballar per un demà millor, perquè estem convençuts que Déu compleix les seues promeses i actua en el nostre favor. El Fill de l’Home ve i ha vingut ja.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Jeremies 33, 14-16)
El poble estava necessitat de consol i esperança. La profecia de Jeremies li ofereix una paraula de Déu que parla de curació i de plenitud. Judà serà renovat. On no hi havia esperança, Déu posa esperança. On havia pecat, Déu posa perdó. Així ha de ser el nostre Advent. Comencem i deixem de costat els nostres pecats, dubtes i problemes. Déu pronuncia una paraula d’esperança, de perdó i de vida.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Tesalonicenses 3, 12 – 4,2)
Sant Pau ora perquè tots els que ell ha iniciat en el misteri de Jesús no es desanimen sinó que canalitzen la seua impaciència i desencantament en entusiasme per portar una vida santa i fidel. Pau ens exhorta a viure la fe dia a dia com a compromís d’amor.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 21, 25-28. 34-36

Va dir Jesús als seus deixebles: «Hi haurà signes en el sol i la lluna i les estrelles, i en la terra angoixa de les gents, perplexes per l’estrèpit del mar i l’onatge, defallint els homes per la por i l’ansietat davant el que se li ve damunt al món, pues les potències del cel seran sacsejades. Aleshores veuran al Fill de l’home vindre en un núvol, amb gran poder i glòria. Quan comence a succeir açò, alceu-vos, alceu el cap; s’acosta el vostre alliberament. Aneu amb compte de vosaltres, no siga que s’esmussen els vostres cors amb parrandes, borratxeres i les inquietuds de la vida, i se vos tire damunt de sobte aquell dia; perquè caurà com un llaç sobre tots els habitants de la terra. Estigueu, pues, desperts en tot temps, demanant que pugueu escapar de tot el que està per succeir i mantenir-vos en peus davant el Fill de l’home».

 

REFLEXIÓ

L’evangeli i les lectures d’aquest diumenge d’Advent ens desconcerten un poc a tots. Sempre esperem el temps litúrgic d’Advent com un temps de preparació al Nadal. La propaganda comercial ja fa dies que ens agovien parlant de regals de Nadal, de torrons, neules i cava, de joguets per als xiquets, per tot arreu ja se senten músiques nadalenques.
I en canvi l’evangeli de hui, primer diumenge d’Advent, ens parla de la fi del món, de prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles, de la vinguda del Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i majestat, que cal estar alerta, vigilants i preparats. En què quedem, ens preparem al Nadal o la  fi del món?
Potser per entendre aquesta duplicitat de sentits de l’Advent ens pot ajudar recordar que Advent és la traducció de la paraula grega “Parusia”, que significava presència, vinguda o visita: la visita d’una divinitat als seus fidels, o la presència oficial d’un rei o personatge il·lustre als seus ciutadans. L’Església fa servir en l’any litúrgic aquesta paraula Advent-Parusia per expressar la doble vinguda del Senyor, la primera vinguda al mig de la nostra història i l’última vinguda a la fi del temps, a la fi de la història. La primera vinguda va ser en pobresa i humilitat al pessebre de Betlem, l’última vinguda, al final de la història, serà en glòria i majestat.
També el prefaci d’Advent ens parla d´aquestes dos vingudes del Senyor, de la primera quan vingué per primera vegada humil i fet semblant a nosaltres, i de la segona vinguda en glòria i majestat, quan ell mateix ens donarà els béns que ara esperem, vetlant, confiats en la seua promesa. Per això l’Advent és temps d´esperança i la litúrgia ens presenta textos dels profetes que anuncien que el desert florirà i que les armes es convertiran en arats, les ovelles pastaran amb el llop i el xiquet jugarà amb la serp.
Però no podem viure només del record del passat i de l´esperança del futur. El Senyor ve hui, ve cada dia, ve enmig de la nostra vida quotidiana de la família, del treball, de la ciutat, de la comunitat cristiana, se’ns fa present en els pobres i desvalguts, en els xiquets i els ancians, en els malalts i marginats, en els migrants i estrangers, en les víctimes de guerres absurdes i cruels, en els joves en atur, en les dones abusades, també en l’amor i la bellesa, en la natura i el cel estrellat.
El Senyor ve ara i hui, ve cada dia, hem de començar a preparar els camins del Senyor, talment que la memòria de la primera vinguda no siga purament un record folklòric i de consum i que així també ens prepararem amb esperança a la seua última vinguda, quan serem examinats sobre l’amor. Aleshores serem plenament alliberats i estarem per sempre amb el Senyor.
Vine, Senyor, no tardes, que t´esperem!