background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE V

TEMPS ORDINARI

5 de febrer de 2023

 

Vosaltres sou la llum i la sal del món

 

El cristià és llum i ha d’il·luminar als homes amb l’amor i la caritat. El Senyor és la llum que il·lumina; Ell és la sal que no pot perdre el seu sabor; ell és la ciutat col·locada a l’alt, que orienta i anuncia el camí. L’amor cristià és el que no es reserva, ni es reclou en el propi egoisme, o en la por al sofriment, o en el propi interés. El cristià se sap, d’alguna manera, responsable del món i res del pròpiament humà -especialment el sofriment- li és indiferent.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Isaïes 58, 7-10)
Esclatarà en la teua vida una llum com la del matí.
Ací estic, diu Déu. Ací estic, respon la comunitat. Ací estic, diu el germà que et necessita. Ací estic, és la resposta de molts homes i dones que s’han deixat il·luminar per Déu.

 

SALM
L’home just és llum que resplandix en la foscor.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 2, 1-5)
Vos vaig anunciar el misteri de Crist clavat en la creu.
Sant Pau ens recorda a tots que el seu missatge i el seu anunci va ser sempre el mateix: Crist Jesús i aquest crucificat. És l’Esperit de Déu el que ens porta a l’obediència de la fe i el que treballa en nosaltres, no la saviesa humana. Obrim la nostra vida a l’acció de Déu.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 5, 13-16

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La tiraran al carrer i que la gent la xafe. Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. I, quan algú encén una llum, tampoc la fica en una mesura sinó en un lloc alt, a fi que il·lumine a tots els qui estan en casa. Igualment ha de resplandir la vostra llum davant de la gent, perquè vegen les vostres bones obres i glorifiquen el vostre Pare del cel.»

 

REFLEXIÓ

Sal i llum, Jesús vol que siguem sal de la terra i llum del món. La llum és la primera cosa creada per Déu, segons el relat del llibre del Gènesis; sense llum no hi pot haver vida, ni tampoc consciència de la realitat. Jesús mateix al quart Evangeli ens diu: «Jo, que sóc la llum, he vingut al món perquè ningú dels qui creuen en mi no es quede en la foscor.» Si Ell que és la llum ha vingut a portar la llum al món, ara demana als seus deixebles, ens demana a tots, que siguem també llum al món, que siguem llum per al món. Una llum que ha de resplendir, que s’ha de veure, que no hem d’amagar ni quedar-nos per al nostre ús exclusiu. La nostra presència ha de ser la presència, la visualització de la nostra manera d’obrar guiada per la fe i inspirada en Crist. La fe no es pot refugiar en ser una mera doctrina, ha de ser també una fe d’obres que done llum al món.
Ens ho diu el profeta Isaïes en la primera lectura, quan ens parla de coses ben concretes a fer, com compartir el pa amb el qui passa fam, acollir als qui no tenen casa, vestir als qui no tenen roba; així és com la nostra foscor s’omplirà de llum i el nostre capvespre serà clar com el migdia; i sols així podem ser llum per al món. Ens hem acostumat potser massa a esdevindre espectadors de les injustícies socials, sovint a través d’imatges que tot sabent que són reals, volem creure ficció. No és tracta d’una ficció, hi ha gent que passa fam, gent que és a la presó, als hospitals, a l’exili, sense feina, que perd la seua casa, que pateix solitud i abandó; mentre es banalitza i s’atempta contra la vida des de la seua concepció fins al trajecte final.
Davant d’aquesta realitat la nostra fe s’ha de fer visible, ha de brillar la llum de la nostra fe, en obres. Aquestes obres les podem fer individualment, no és fàcil ni està a l’abast de tots; però també com a Església i moure a la societat a fer-les. Estem cridats a ser llum per al món i sal per a la terra mostrant-ho amb la nostra vida, que es fonamenta en la nostra fe, mostrant que podem aportar a la nostra societat, al nostre món, alguna cosa concreta per fer-la més justa i més solidària, a imatge de Crist. Aquesta fe nostra, llum i sal, no pot fonamentar-se tant sols sobre la saviesa dels homes, cal fonamentar-la en el poder de Déu; en Jesucrist clavat a la creu al que ens apropem dèbils, amb por i tremolosos, com som, com el mateix Apòstol ens diu a la primera Carta als Cristians de Corint.
La sal era per al món antic allò que purifica, dona sabor i conserva els aliments. La nostra no pot ser una fe sosa, sinó alegre gojosa; estem certs de que Déu ha enviat al seu Fill per salvar-nos, estem certs de que després de morir a la creu va ressuscitar i ressuscitant vencé la nostra pròpia mort; pot haver goig més gran? La nostra fe naix de la resplendor que aquella nit de Pasqua enlluernà als sentinelles que vigilaven el sepulcre i que no anunciava altra cosa que la resurrecció de Crist, l’inici de la nova creació. Nosaltres hem de ser reflex d’aquella resplendor, no la podem amagar sota la mesura de la nostra comoditat, de la nostra peresa; ha de resplendir davant de la gent, que veient el bé que obrem, siguen moguts a glorificar al nostre Pare del Cel.
Demanem-li al Senyor força per a obrar el bé i esdevindre així llum per al món, sal per a la terra i llavor d’esperança per als homes.

 

 

 

DIUMENGE IV

TEMPS ORDINARI

29 de gener de 2023

 

La vostra recompensa és gran en el cel

 

Sentim-nos orgullosos del nostre Senyor. Deixem-nos alimentar per la paraula de Déu. Deixem-nos ensenyar per Jesús. Una saviesa nova, un esperit nou i una paraula nova impregnaran aquest diumenge. El Senyor puja al turó i ens parla. Escoltem i resem.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Sofonies 2, 3; 3, 12-13)
Deixaré en el teu país un poble humil i pobre.
El profeta Sofonies ens urgeix a tots a buscar al Senyor. Vivim enmig de gent infidel i el Senyor vol crear un grup que li servisca i es refugie en El. Volem formar part del seu poble?

 

SALM
Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el regne del cel.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Corintis 1, 26-31)
Déu ha elegit els qui el món té per dèbils.
“Germans, fixem-nos a qui va cridar Déu”, ens escriu Sant Pau. Déu va triar i continua triant als senzills per a formar part de la seua Església. En la nostra comunitat es compleix aquesta paraula al peu de la lletra. Alegrem-nos i sentim-nos orgullosos del Senyor, del seu amor i de les seues preferències pels pobres i pecadors.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 5, 1-12a

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assentà i els deixebles se li acostaren. Aleshores es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: d’ells és el regne del cel. Feliços els qui ploren: Déu els consolarà. Feliços els humils: ells posseiran la terra. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: ells seran saciats. Feliços els compassius: Déu se’n compadirà. Feliços els nets de cor: ells veuran Déu. Feliços els qui treballen per la pau: Déu els anomenarà fills seus. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: d’ells és el regne del cel. Feliços vosaltres quan, per causa meua, vos insultaran, vos perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies. Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

 

REFLEXIÓ

En formular les benaurances, Mateu, a diferència de Lluc, es preocupa de traçar els trets que han de caracteritzar als seguidors de Jesús. D’ací la importància que tenen per a nosaltres en aquests temps en què l’Església ha d’anar trobant el seu estil cristià d’estar enmig d’una societat secularitzada. No és possible proposar la Bona Notícia de Jesús de qualsevol forma. L’Evangeli només es difon des d’actituds evangèliques. Les benaurances ens indiquen l’esperit que ha d’inspirar l’actuació de l’Església mentre pelegrina cap al Pare. Les hem d’escoltar en actitud de conversió personal i comunitària. Només així hem de caminar cap al futur.
Feliç l’Església “pobra d’esperit” i de cor senzill, que actua sense prepotència ni arrogància, sostinguda per l’autoritat humil de Jesús. D’ella és el regne de Déu.
Feliç l’Església que “plora” amb els que ploren i pateix en ser despullada de privilegis i poder, perquè podrà compartir millor la sort dels perdedors i també el destí de Jesús. Un dia serà consolada per Déu.
Feliç l’Església que “renuncia” a imposar-se per la força, la coacció o el sotmetiment, practicant sempre la mansuetud del seu Mestre i Senyor. Heretarà un dia la terra promesa.
Feliç l’Església que té “gana i set de justícia” dins de si mateixa i en el món sencer, perquè buscarà la seua pròpia conversió i treballarà per una vida més justa i digna per a tots, començant pels últims. El seu anhel serà assaciat per Déu.
Feliç l’Església “compassiva” que renúncia al rigorisme i prefereix la misericòrdia abans que els sacrificis, perquè acollirà als pecadors i no els ocultarà la Bona Notícia de Jesús. Ella aconseguirà de Déu misericòrdia.
Feliç l’Església de “cor net” i conducta transparent, que no encobreix els seus pecats ni promou el secretisme o l’ambigüitat, perquè caminarà en la veritat de Jesús. Un dia veurà a Déu.
Feliç l’Església que “treballa per la pau” i lluita contra les guerres, que ajunta els cors i sembra concòrdia, perquè contagiarà la pau de Jesús que el món no pot donar. Ella serà filla de Déu.
Feliç l’Església que “pateix hostilitat i persecució” a causa de la justícia, sense defugir el martiri, perquè sabrà plorar amb les víctimes i coneixerà la creu de Jesús. D’ella és el regne de Déu.
La societat actual necessita conéixer comunitats cristianes marcades per aquest esperit de les benaurances. Només una Església evangèlica té autoritat i credibilitat per a mostrar el rostre de Jesús als homes i dones de hui.