background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE

16 de juny de 2019

 

TRES PERSONES, UN SOL DÉU

 

Hui, celebrem el misteri de Déu en tota la seua profunditat. Déu ens abarca, ens estima i se’ns manifesta a tots els seus fills. Aquesta festa és la nostra resposta a les seues moltes invitacions i la nostra acció de gràcies al seu amor. Què gran és el nostre Déu! Què gran és el seu amor! Celebrem amb alegria la seua presència misteriosa entre nosaltres. Obrim el cor al Déu Creador, Redemptor i Consolador.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Proverbis 8, 22-31)
En l’Antic Testament, Déu deixa a la seua paraula de saviesa parlar com una persona que du a terme el pla de Déu. La paraula viva de Déu es fa humana en Jesucrist. Ell ajudarà la gent a viure conforme al savi pla de Déu.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Romans 5, 1-5)
Jesús, Saviesa de Déu, ens ha introduït en el món de perdó i de gràcia del Pare. L’Esperit Sant d’amor ens dóna el poder per a estimar. La nostra vida cristiana està d’eixa manera arrelada en la Santíssima Trinitat.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 16, 12-15

Va dir Jesús als seus deixebles: «Moltes coses em queden per dir-vos, però no podeu carregar amb elles per ara; quan vinga ell, l’Esperit de la veritat, vos guiarà fins a la veritat plena. Perquè no parlarà per compte propi, sinó que parlarà del que sent i vos comunicarà el que està per vindre. Ell em glorificarà, perquè rebrà d’allò meu i vos ho anunciarà. Tot el que té el Pare és meu. Per això vos he dit que rebrà i prendrà d’allò meu i vos ho anunciarà».

 

REFLEXIÓ

Els qui creuen, pensen en Déu com a Pare. Pare compassiu i benigne; fidel en l’amor i en la pau. Sí, un Pare donador de pau a la humanitat sencera. De fet és un Pare que ha estimat tant el món, que fins i tot, a la fi dels temps, ha vingut ell mateix a acompanyar-nos en el nostre camí de la vida. Deu s’ha vessat tot ell sencer en el seu Fill únic.
De fet, és per la gràcia que ens ha donat en el seu Fill únic Jesucrist, que cadascú de nosaltres, tal volta mereixedors o no, ja som salvats. Perquè Déu és amor (1Jn 4,8), i és l’amor de Déu fet carn com nosaltres, llevat del pecat, el qui ens ha donat a conèixer la realitat divina d’un Déu únic que se’ns ha manifestat en les tres persones de la Santíssima Trinitat: Pare, Fill i Esperit Sant.
I és aquesta Trinitat d’amor la que ens atrau al seu joc d’amor. La pau serà un senyal de la nostra unió i comunicació amb l’amor de Déu Pare, conegut pel Fill i enfortit i manifestat amb el do de l’Esperit Sant que cadascú de nosaltres hem rebut.
Si estem vius ara és gràcies a l’Esperit Sant. Hem rebut el do de l’Esperit perquè puguem entendre i comprendre el que vol el Pare de cadascú de nosaltres. Perquè cadascú de nosaltres per mitjà del Fill tenim una missió en aquesta vida. Jesús ens ha donat l’evangeli perquè el desenvolupem en el nostre quefer diari com a cristians.
Serà amb l’ajuda de la Trinitat que anirem admirant i adonant-nos del que hem de fer en la nostra vida. És a dir, de les paraules i gestos que, passats pel sedàs de l’Evangeli, hem de dir i portar a l’acció. Perquè els qui creuen sempre pensen a fer la voluntat de Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant.

 

Resultado de imagen de santísima trinidad SIMBOLO

 

DIUMENGE

SOLEMNITAT DE PENTECOSTA

9 de juny de 2019

 

REBEU L’ESPERIT SANT

 

VENI CREATOR SPIRITUS

 

Hui és Pentecosta. El dia en què l’Esperit de Jesús ompli de goig i valor als apòstols. El dia en què naix l’església. El dia de l’enviament i de la profecia. El dia de tots els batejats. En aquest dia de Pentecosta som convidats a avivar la flama de l’Esperit que habita presoner en els nostres cors.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets 2, 1-11)
El llibre dels Fets ens narra el miracle de Pentecosta. Tots els germans reunits en un mateix lloc reben el mateix Esperit i parlen amb valentia del mateix Senyor i se senten units en la mateixa fe. Hui, pot i deguera ser el nostre dia de Pentecosta, si ens obrim a la seua presència i al seu poder.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 12, 3b-7. 12-13)
Creure en Jesús i proclamar-lo Senyor és obra de l’Esperit. Un Esperit que es manifesta de mil maneres però sempre per al bé comú, sempre per a edificar el cos de Crist, la seua església, sempre per a donar testimoni del mateix Senyor i sempre per al mateix servei, ser vincle de comunió amb els germans.

 

 

Vine Esperit Diví, envia’ns la teua llum des del cel, Pare amorós del pobre; do en els teus dons esplèndid; llum que penetra les ànimes; font del major consol. Vine, dolç hoste de l’ànima, descans del nostre esforç, decans en el dur treball, brisa en les hores de foc, goig que eixuga les llàgrimes i reconforta en els duels. Entra fins al fons de l’ànima, divina llum i enriqueix-nos. Mira el buit de l’home si Tu li faltes per dins; mira el poder del pecat quan no envies el teu alé. Rega la terra en sequera, sana el cor malalt, llava les taques, infon calor de vida en el gel, doma l’esperit indòmit, guia al qui torça la senda. Reparteix els teus Set Dons segons la fe dels teus servents. Per la teua bondat i la teua gràcia dóna-li a l’esforç el seu mèrit; salva al que busca salvar-se i dóna’ns el teu goig etern.

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 20, 19-23

Al vespre d’aquell dia, el dia primer de la setmana, estaven els deixebles en una casa, amb les portes tancades per por dels jueus. I en això va entrar Jesús, es va posar al mig i els va dir: «Pau a vosaltres». I, dient això, els va ensenyar les mans i el costat. I els deixebles es van omplir d’alegria en veure al Senyor. Jesús va repetir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat, així també vos envie jo». I, dit això, va bufar sobre ells i els va dir: «Rebeu l’Esperit Sant; als qui els perdoneu els pecats, els queden perdonats; als qui li’ls retingueu, els queden retinguts».

 

 

REFLEXIÓ

Jesucrist va predicar la santedat de vida, de la qual ell mateix és la primera font i l’última meta, a tots i a cada un dels seus deixebles, de qualsevol condició que foren; per a completar la seua missió els va enviar l’Esperit Sant, perquè estimaren a Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot l’esperit, amb tota la força, i a estimar-se els uns als altres tal com Crist els havia estimat. Els seguidors de Crist, cridats per Déu i justificats per la gràcia hem estat fets per la fe del baptisme veritables fills de Déu i partícips de la naturalesa divina i, per tant, de fet, hem estat fets sants. Aquesta santedat que hem mantenir-la i perfeccionar-la durant tota la vida, amb l’ajuda de l’Esperit Sant. Tots els cristians, de qualsevol estat o condició, som cridats a la plenitud de la vida cristiana i a la perfecció de l’amor, i amb aquesta santedat es promou un estil de vida més humà. Per aconseguir-ho els creients hem d’invertir les energies que hem rebut, entregats amb tota l’ànima a la glòria de Déu i al servei del més pròxim, envigorits per la força de l’Esperit Sant. Només d’aquesta manera la santedat del Poble de Déu s’expandirà en fruits abundants en el món.
L’ Esperit és qui dona la vida, pel qui ens hem de deixar guiar. És l’Esperit de veritat que ens ha de portar cap al coneixement de la veritat sencera, com ens diu el quart Evangeli. Els deixebles eren capaços de donar testimoni sobre Jesús, perquè havien viscut i treballat bora seu, l’havien escoltat, havien vist els miracles que feia, l’havien vist clavat a la creu i havien vist la tomba buida i fins i tot l’havien vist a Ell ressuscitat; però malgrat tot això, la por els paralitzava. Els faltava alguna cosa, per això Jesús els havia promés enviar-los l’Esperit Sant després d’haver estat glorificat i d’asseure’s a la dreta del Pare.
El treball de l’Esperit Sant confirma la vida i l’amor de Jesús, donant testimoni del que és veritat; és aquella ventada violenta que vingué del cel i que de sobte omplí tota la casa on es trobaven els deixebles tots junts. Per a ser testimoni d’alguna cosa, ens fa falta una experiència personal, per la qual poder dir que és veritat perquè ho coneixem. Tindre comunió i intimitat amb Jesús per poder donar testimoni naix del tracte quotidià amb Ell; per als apòstols convivint amb Ell, per a nosaltres naix de l’Evangeli, d’escoltar la seua Paraula, de conéixer els seus ensenyaments, de freqüentar els seus sagraments, de compartir a la seua taula, el seu cos i la seua sang, de fer-lo veure als altres a través de les nostres obres. Un testimoni no és només una persona que sap que alguna cosa és veritat, sinó que és aquell que està disposat a dir-ho i a viure-ho. La fe que experimentem i vivim en la nostra ànima hem de transmetre-la als altres i per fer-ho ens fa falta la força de l’Esperit Sant. Som testimonis de Jesús no només si coneixem els seus ensenyaments, sinó i principalment quan volem i fem que els altres el coneguen i l’estimen. Perquè les paraules mouen però els exemples arrastren. Pot ser que ser cristià siga hui viure a contra corrent, com ho ha sigut tantes altres vegades, però el cristià sols ho és en veritat, si viu segons Jesucrist, si és testimoni de Crist.
Enviant l’Esperit Sant als deixebles, Jesús va complir la promesa feta de no deixar-los sols i d’enviar-los l’Esperit de la veritat. Quan estava amb ells, els instruïa, els guiava i els mantenia en la veritat. Sent el Fill i havent-los revelat al Pare, calia que els enviara l’Esperit, que és l’amor que ens fa partícips de la vida de Déu, la mateixa que el Fill rebé del Pare i volgué compartir amb nosaltres. No pot ser d’altra manera, la vida de fills de Déu ha de ser una vida caracteritzada per l’amor, que és el distintiu de Déu; una vida marcada per l’Esperit. Per això, res contrari a l’amor té cabuda entre els seus. Els qui són de Crist i es deixen guiar per l’Esperit obtenen una vida en llibertat, caracteritzada per l’amor.