background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE XX

TEMPS ORDINARI

18 d’agost de 2019

 

L’escàndol de la veritat

 

És diumenge, dia en què tots som cridats a posar els ulls en el Senyor de la salvació, a demanar fortalesa per a viure la nostra setmana sense mirar cap a darrere. Jesús va davant, nosaltres li seguim amb confiança malgrat els nostres cansaments i desànims.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Jeremies 38, 4-6. 8-10)
Jeremies és castigat per predicar la Paraula de Déu. Però la paraula rebuda no pot ser silenciada. Molts cristians tenen por a parlar de Déu, a dir que són creients i que Déu és important en les seues vides. Hem de parlar de tot i, de tant en tant, hem de testimoniar la nostra fe.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Hebreus 12, 1-4)
Com a seguidors de Crist, hem de perseverar en la fe fins al final de la meta i córrer la carrera de la vida amb els ulls posats en el Senyor.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 12, 49-53

Va dir Jesús als seus deixebles: «He vingut a calar foc a la terra, i quant desitge que ja estiga cremant! Amb un baptisme he de ser batejat, i quina angoixa patisc fins que es complisca! Penseu que he vingut a portar pau a la terra? No, sinó divisió. Des d’ara estaran dividits cinc en una casa: tres contra dos i dos contra tres; estaran dividits el pare contra el fill i el fill contra el pare, la mare contra la filla i la filla contra la mare, la sogra contra la seua nora i la nora contra la sogra».

 

REFLEXIÓ

L’evangeli de hui és d’aquells que, en un primer moment, ens deixa desconcertats. Sempre diem que Jesús és benèvol i humil de cor, que vol la pau, que vol la unió, que vol que tots siguem germans. I hui, Ell mateix ens assegura que ha vingut a botar foc i a portar la divisió. I amb quina força ho diu! Amb apassionament diríem. Com entenem nosaltres aquestes paraules de Jesús? Quan les escoltem, sentim també nàixer divisió dins dels nostres cors? Com reaccionem?
Evidentment, Jesús desitja que els homes siguem capaços de viure en pau, sentint-nos germans. Precisament per aconseguir tot això, Ell va donar la vida i ens va deixar el manament d’estimar-nos els uns als altres. Però no confonguem les coses: pot haver una pau i una unió falses, no volgudes per Jesús. Ell no vol una pau desganada: la pau dels qui s’instal·len en la vida còmoda de la mediocritat. Jesús no vol una pau que siga fruit de l’evasió de responsabilitats. Si, per evitar-nos problemes i complicacions, no protestàrem contra la mentida, contra l’abús dels dèbils, contra la injustícia, aleshores, tal volta no crearíem crispacions. Potser no. Però sols seria una pau i unió aparents , falses. Certament no seria la pau i la unió que vol Jesús, l’única que és sòlida, ferma, autèntica: l’única capaç de construir un món solidari, el Regne de Déu. Ens esforcem per construir aquesta pau? O preferim callar per evitar-nos complicacions? Si fóra així, no ens queixem perquè els governants, o qui siga, contemplen passivament el que passa en tants llocs de la nostra societat i del nostre món. Nosaltres, estaríem fent el mateix. Hem de reconéixer que, moltes vegades, som prou incoherents. Nosaltres parlem molt, però potser en la pràctica, sols aspirem a un cristianisme “light” que s’evadeix de prendre compromisos. Però això no soluciona res.
No és això el que vol Jesús. Ell ens ha dit, d’una manera molt gràfica, que dins d’una mateixa casa n’hi haurà cinc dividits: “Tres contra dos i dos contra tres”. Vol que entenguem que construir la seua pau, és a dir, acceptar l’evangeli amb totes les seues conseqüències, té un preu. Si, seguint l’evangeli, prenem certes decisions, pot passar que no estiguen d’acord algunes de les persones que ens envolten. I en eixe moment, es podrà crear a prop nostre un clima hostil. Poc amistós. Això pot passar, per exemple, si rebutgem participar en un negoci “brut”, o si ens posem al costat d’una persona que es tractada injustament. O, també, si donem gratuïtament una part del nostre temps, o si renunciem a la venjança, o si no seguim certs dictàmens de la societat… Ens diran que som estúpids, bobos… Però és aquesta l’actitud que ens demana Jesús: no que siguem violents o destructors, sinó que defensem els valors de l’evangeli. I que ho fem amb tanta fermesa, que no ens tirem enrere, encara que hi haja prop nostre persones que no ho entenguen. Ser cristià és acceptar que el valor màxim de la vida, aquell que està per damunt de tots, és Jesús, el seu Evangeli. És aquest el nostre estil de viure? És aquesta la nostra fermesa? Quin és, per a nosaltres, el valor màxim, aquell que tenim per irrenunciable?
Finalment, Jesús també ens ha dit que venia  “a botar foc a la terra”. El foc a la Bíblia, és un dels signes de Déu. És aquest foc el que Jesús ve a propagar: del foc de Déu.  No és un foc destructor com aquell que crema boscos, sinó un foc purificador que naix de l’amor que ens té. A través de la Paraula de Jesús i del seu Esperit, es va destruint el mal que hi ha en nosaltres i es van purificant els nostres cors. I un cor purificat, és un cor que estima. I és també l’únic capaç de viure i d’irradiar la pau de Jesús: la vertadera pau. Preguntem-nos si deixem obrar al Senyor en el nostre cor: si ens deixem purificar pel seu foc. Com canviaríem!

 

Resultado de imagen de fuego

SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU

15 d’agost de 2019

 

Maria està en cos i ànima en la glòria com ho estarem tots els seguidors de Jesús. Maria és el model del deixeble, present en el naixement de Jesús i en el de l’Església. Ella també ha d’estar present en la vida del cristià.

 

 

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Apocalipsi 11, 19a; 12. 1-6a. 10ab)
La dona de l’Apocalipsi simbolitza el naixement del nou poble engendrat per Sion. Aquesta dona representa al gran Israel i a l’Església que engendra en el seu si al Messies Rei i que és perseguida pel drac, el Faraó d’ahir i els faraons de hui. Nosaltres veiem en aquesta dona a Maria, a la qual celebrem com a mare de Jesús i mare nostra.

 

SALM

 

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 15, 20-27a)
Crist és el primer de tots. El primer ressuscitat, el vencedor de la mort i el que fa possible la nostra resurrecció. La millor manera d’honrar a una mare és conéixer i aclamar al seu fill. Crist la va honrar associant-la a la seua glòria.

 

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 1, 39-56

Maria es va alçar i es va posar en camí i va anar de pressa a la muntanya, a un poble de Judà; va entrar a casa de Zacaries i va saludar a Isabel. Quan Isabel va sentir la salutació de Maria, va botar la criatura en el seu ventre. Es va omplir Isabel de l’Esperit Sant i va dir a plens pulmons: «Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre! Qui sóc jo perquè em visite la mare del meu Senyor? Quan la teua salutació va arribar als meues oïts, la criatura va botar d’alegria en el meu ventre. Joiosa tu, que has cregut, perquè el que t’ha dit el Senyor es complirà». Maria va dir: «Proclama la meua ànima la grandesa del Senyor, s’alegra el meu esperit en Déu, el meu salvador; perquè ha mirat la humiliació de la seua esclava. Des d’ara em felicitaran totes les generacions, perquè el Poderós ha fet obres grans per mi: el seu nom és sant, i la seua misericòrdia arriba als seus fidels de generació en generació. Ell fa proeses amb el seu braç: dispersa als superbs de cor, derroca del tron als poderosos i enalteix als humils, als que passen fam els satisfà de béns i als rics els despedeix buits. Auxilia a Israel, el seu servent, recordant-se de la misericòrdia com l’havia promés als nostres pares en favor d’Abraham i la seua descendència per sempre». Maria es va quedar amb Isabel uns tres mesos i després va tornar a la seua casa.

 

REFLEXIÓ

Maria com a model o, més bé com a figura, està present en el misteri de Crist, està també constantment present en el misteri de l’Església. Així l’any 1950 el papa Pius XII definia com a dogma l’Assumpció de la Mare de Déu, perquè és inimaginable pensar que aquella que concebé a Crist, el crià, el tingué en braços; aquella dona sortosa perquè les seues entranyes el van dur i els seus pits el van criar; fóra separada en cos o en ànima del seu Fill. Rebia així Maria la corona suprema dels seus privilegis sent conservada immune a la corrupció del sepulcre, tal com ho havia estat el seu fill abans i vencent també ella la mort per voluntat divina, fou portada en cos i ànima a la glòria del cel. L’assumpció de Maria tant sols té sentit entesa des del misteri pasqual, com a participació de la resurrecció de Crist. I qui millor per ser la primera a participar-ne que la seua mare; destinada des de sempre i arca del primer dels qui han mort, d’aquell per qui ha vingut la resurrecció dels morts.
Maria, la concebuda sense màcula, la sempre verge; queda unida per tota l’eternitat al Crist gloriós com a primícia i model d’aquella Església que serà la definitiva, la celestial. Oberta la porta del cel pel seu Fill, el nou Adam; Maria esdevé la nova Eva que ens mostra el camí de la salvació i ens convida a seguir-lo. Sent Crist carn de Maria, esta esdevé arca de la nova aliança, vestida pel sol i coronada per dotze estrelles; ella no ha conegut la corrupció ni en l’ànima ni en el cos; no ha conegut ni la del pecat ni la del sepulcre.
Escollida des de sempre, dona decidida i entregada, beneïda per tots els segles, amb la seua humilitat ha servit Déu i per això totes les generacions li diuen benaurada; perquè Déu ha fet en ella la més gran obra de la història de la salvació, s’ha fet carn. A més de ser concebuda immaculada, de ser la Mare de Déu i permanéixer verge alhora; ha rebut anticipadament la sort que Déu té reservada per tots els justos. Maria representa per a nosaltres, com Crist mateix, la victòria sobre la mort; en ella la fe, aparentment xicoteta i dèbil, esdevé la vertadera força que transforma al món; que transforma la mort en vida.
L’assumpció de Maria és model de la nostra identificació amb Crist; ens infon esperança en la vida eterna, perquè observem quina és la veritable meta a la qual estem cridats a participar. No coneixent la corrupció del sepulcre i assumpta al cel esdevé la intercessora de tots els homes davant de Crist.
Jesús ha començat el nostre alliberament amb Santa Maria, amb la seua mare santíssima; és Ella l’últim grau de l’escala que Déu ha recorregut per baixar fins a nosaltres i fer-se home com nosaltres, llevat del pecat; és la seua humilitat la que Déu ha estimat, en ella s’ha complagut, en ella s’ha fet carn, de manera que ha esdevingut la Mare de Déu. Mare nostra perquè la seua proximitat, com a mare ens ajuda a descobrir el que li falta a la nostra vida; ens ho mostra amb voler de mare, amb la seua presència i bon consell; com a mare, que ens vol protegir a tots.
Benaurada ella que ha cregut, perquè ha escoltat la Paraula de Déu i l’ha guardada en el seu interior. Concebuda immaculada per preparar l’estança en les seues entranyes al Fill de Déu, esdevé arca de la nova aliança; és assumpta al cel en cos i ànima. Maria és per a nosaltres model d’esperança i consol en el camí cap a Crist, el seu fill, que és alhora l’únic mitjaner i plenitud de tota la revelació. Demanem hui a la Mare de Déu que ens aconseguisca la sobreabundància de l’Esperit, sent servents fidels de Crist com ella ho fou, com ella ho és.

 

Gloria Patri, Misteri d’Elx

 

 

DIUMENGE XIX

TEMPS ORDINARI

11 d’agost de 2019

 

Estigueu preparats!

 

Cada diumenge se’ns ofereix com una cita setmanal per a créixer i enfortir-nos com a cristians. Demanem al Senyor que tots els dons físics i espirituals que ens ha donat els posem al servei generós dels altres i els administrem bé. Déu és l’amo de tot i el creador de tot.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Saviesa 18, 6-9)
Els israelites recordaven la bondat de Déu i li donaven gràcies pel seu amor i la seua fidelitat. Nosaltres som també convidats a agrair i respondre al gran amor de Déu.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Hebreus 11, 1-2. 8-12)
La fe és el regal de Déu que va transformar la vida dels nostres avantpassats creients. La fe és el regal que ha de transformar les nostres vides fins que ens trobem amb els creients de tots els temps en el regne de Déu.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 12, 32-40

Va dir Jesús als seus deixebles: «No tingueu por, xicotet ramat, perquè el vostre Pare ha tingut a bé donar-vos el regne. Veneu els vostres béns i doneu almoina; feu-vos bosses que no es desbaraten, i un tresor inesgotable en el cel, on no s’acosten els lladres ni rosega l’arna. Perquè on està el vostre tresor allí estarà també el vostre cor. Tingueu cenyida la vostra cintura i encesos els llums. Vosaltres estigueu com els homes que esperen al fet que el seu senyor torne de les noces, per a obrir-li només vinga i cride. Benaurats aquells criats als qui el senyor, en arribar, els trobe en vetlla; en veritat vos dic que se cenyirà, els farà asseure a la taula i, acostant-se, els anirà servint. I, si arriba a la segona vigília o a la tercera i els troba així, benaurats ells. Compreneu que si sabera l’amo de casa a quina hora ve el lladre, vetlaria i no li deixaria obrir un forat a casa. El mateix vosaltres, estigueu preparats, perquè a l’hora que menys penseu ve el Fill de l’home». Pere li va dir: «Senyor, dius aquesta paràbola per nosaltres o per tots?». El Senyor li va respondre: «Qui és l’administrador fidel i prudent a qui el senyor posarà al capdavant de la seua servitud perquè repartisca la ració d’aliment a les seues hores? Benaurat aquell criat a qui el seu senyor, en arribar, el trobe portant-se així. En veritat vos dic que el posarà al capdavant de tots els seus béns. Però si aquell criat diguera per a si mateix: “El meu senyor tarda a arribar”, i comença a pegar-los als criats i criades, a menjar i beure i emborratxar-se, vindrà el senyor d’eixe criat el dia que no espera i a l’hora que no sap i el castigarà amb rigor, i li farà compartir la sort dels qui no són fidels. El criat que coneixent la voluntat del seu senyor, no es prepara ni obra d’acord amb la seua voluntat, rebrà molts assots; però el que sense conéixer-la, ha fet una cosa digna d’assots, rebrà menys. Al qui molt se li va donar, molt se li reclamarà; al qui molt se li va confiar, més encara se li demanarà».

 

REFLEXIÓ

A totes les persones, Déu ens ha donat un gran do: la vida. Li hem d’agrair: perquè la vida és el signe més clar que mostra l’amor que Déu ens té. Si Ell no ens haguera estimat, nosaltres no existiríem. Som el fruit de l’amor de Déu.
Però no tot el món pren la mateixa actitud enfront de la vida. N’hi ha que “es deixen portar”. Viuen senzillament, a remolc dels esdeveniments: s’abandonen passivament. Però viure així, no és viure de forma humana, i encara menys, cristiana. L’evangeli de hui ens suggereix una actitud molt diferent: ens diu que hem d’estar “sempre vetllant”.
És a dir, cal estar atents prenent el timó de la pròpia vida, per orientar-la de manera que no siga estèril, sinó que siga una vida que done fruit. Tots nosaltres portem ja uns quants anys caminant per aquest món. Per això hem de preguntar-nos quins fruits ha donat la nostra vida?
Però hem de ser molt conscients que nosaltres, deixats a les nostres pròpies forces, només donaríem fruits bords.
Perquè la nostra vida no siga estèril, necessitem estar vitalment connectats al Senyor, el Cep vertader, a través del qual ens arriba la saba vivificant. Necessitem la seua ajuda. I Ell, està disposat a donar-nos-la. Per això, constantment, es fa present en la nostra vida. El que passa és que nosaltres no som conscients del pas del Senyor. Ell ve disposat a vitalitzar-nos, però nosaltres estem distrets i no l’acollim. I en eixe moment, la nostra vida s’empobreix. Per evitar aquesta pèrdua, el Senyor que ens estima, ens fa una advertència que “vindrà a l’hora menys pensada”.
No ens vol dir que visquem psicològicament tensos i angoixats, sinó atents a la vida, a la realitat que ens envolta, a les situacions de les persones que tenim a prop. Vol que estiguem atents per acollir-lo, perquè Ell constantment ens ix a l’encontre. Per exemple, Ell es fa present a l’Eucaristia de cada diumenge. Ens preparem de veritat per acollir-lo? El Senyor ve també a través de qualsevol persona que passa alguna necessitat: perquè està sola, perquè està trista o té penúria econòmica… Estem atents a les necessitats de les persones que ens envolten? No oblidem que Ell s’identifica amb les persones que pateixen. Si no ens preocupàrem dels altres, el Senyor passaria pel nostre costat sense que ens adonàrem: no valdrien, per a nosaltres, aquelles paraules seues: “Feliços si els trobava sempre vetllant”.
Hui és un bon moment per preguntar-nos en què gastem la vida. Nosaltres consumim moltes energies i esforços. Per aconseguir què? El Senyor ens ha dit a l’evangeli: “Feu-vos bosses que no es desbaraten, i un tresor inesgotable en el cel”. Qui estima, qui es dóna als altres, qui s’esforça per ser feliç als qui té a prop, acumula un tresor al cel, que ni els lladres poden furtar, ni les arnes rosegar. Quina és la riquesa que més valorem, que més desitgem aplegar? Realment val la pena?
I no tinguem por d’empobrir-nos. Qui dóna al Senyor amb generositat, sempre ix guanyant. L’evangeli diu que l’amo farà seure a taula els servents que trobe vetllant i “Ell mateix passarà a servir-los d’un a un”. És a dir, el Senyor donarà resposta a les necessitats personals de cada u. No ens arrepentirem mai d’haver esperat i acollit el Senyor. Perquè Ell és l’únic que, a pesar de tot, pot omplir de llum i d’esperança la nostra vida. I Ell és l’únic que mai decep. Sempre compleix allò que promet. Hui mateix, ara mateix, ens servirà personalment.