background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE III

TEMPS ORDINARI

26 de gener de 2020

 

El Senyor és la llum i la salvació

 

El diumenge és la festa de la unitat, la festa que fa de nosaltres una família entorn del mateix Pare. Tots seguim al mateix Senyor i som guiats pel mateix Esperit. Celebrem-la amb alegria i amb fe. Visquem-la amb vincle d’unitat.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Isaïes 8, 23b – 9.3)
El profeta Isaïes promet al poble un nou amanéixer; la llum de la salvació ve de Déu i brilla sobre el poble que, de nou, decideix convertir-se al seu Déu. Els creients de hui estem cridats a fer de Jesús la llum de la nostra vida.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 1, 10-13. 17)
Sant Pau urgeix als germans de Corint a viure en la unitat. En Crist tots som salvats i formem un poble, l’església de Déu. Crist és la nostra glòria i la nostra saviesa. La nostra fe no depén de la saviesa humana sinó del poder de Déu.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 4, 12-23

Quan Jesús sentí dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafarnaüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «Terra de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans. El poble que vivia a fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós». Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està a prop». Vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant la xarxa a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i vos faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Estaven a la barca amb son pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb Ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i curant entre la gent tota malaltia.

 

REFLEXIÓ

Hui, tercer diumenge del temps ordinari, la litúrgia ens parla del començament de la vida pública de Crist en iniciar eixos tres anys de predicació en la terra. El Senyor anuncia el Regne i crida als primers deixebles. La vinguda del Messies i l’anunci del Regne de Déu, és com una llum en les tenebres. Així ho expressa la primera lectura en què es llig el llibre del profeta Isaïes, que ens diu que “el poble que caminava en les tenebres ha vist una gran llum, i sobre els qui habitaven al país de la foscor ha brillat una llum”. Remarcant aquesta idea, el salm repeteix “el Senyor és la meua llum i la meua salvació”. L’Evangeli ens mostra a Jesús com la llum anunciada pel profeta Isaïes. El Senyor va començar a proclamar: convertiu-se perquè el Regne de Déu està a prop. També diu els primers deixebles que el segueixen immediatament. La humanitat va caminar en tenebres fins que la llum va brillar en la terra quan Jesús va nàixer a Betlem. Amb la llum del nounat, les escenes del que hem reviscut poques setmanes arrere, en el temps de Nadal, va arribar la claredat a Maria i a Josep, als pastors i als mags. Després, la llum del Senyor es va ocultar durant trenta anys a la ciutat de Natzaret, on Jesús va portar una vida normal, amb tots els del seu poble. Durant eixos anys el Senyor ens ensenya la possibilitat de la santificació en la vida corrent d’una família i d’un treballador, en un taller de fuster. Ara, després d’haver deixat Natzaret i després del baptisme del Jordà, el Senyor va a Cafarnaüm per a donar principi al seu ministeri públic. Com vam veure, Sant Mateu recull en l’Evangeli la profecia d’Isaïes que diu que el Senyor il·luminaria tota la terra. Com el sol, quan recentment comença el dia, porta Jesús la resplendor de la veritat i una llum sobrenatural als homes que no vulguen permanéixer més en la foscor de la ignorància i l’error. Sant Mateu també ens porta en aquest passatge un relat sobre els primers que ja en la vida pública del Senyor van rebre aquesta llum. L’Evangelista ens diu que els primers a qui el Senyor va cridar mentre caminava al costat del llac de Galilea, van ser Simó i Andreu, que eren pescadors. Jesús els va cridar i ells immediatament van deixar les xarxes i el van seguir. I després, als altres dos germans, Jaume i Joan, els qui també van deixar tot de seguida i van seguir a Jesús. Aquests homes, que van descobrir la llum del Senyor, el van seguir per a il·luminar sempre amb eixa llum el camí de les seues vides. Però la llum del Senyor il·lumina no sols als apòstols i els deixebles que el van conéixer durant el seu pas per la terra, sinó que també ens il·lumina a tots nosaltres. S’acosta a la nostra foscor per a donar-li sentit al nostre viure. Per a molts personatges que ens mostra l’Evangeli, per a multituds senceres, la vida de Jesús sembla com el relat d’una trobada. Estem a vegades, en la foscor i la llum està desitjant transpassar-la. El Senyor està desitjant il·luminar les nostres vides amb la seua llum. Ara s’està complint també aquella profecia d’Isaïes: “El poble que caminava en tenebres va veure una llum gran; habitaven terres d’ombres i una llum els va brillar”. És la llum de la fe que il·lumina tota la nostra vida. És la presència del Senyor que dóna sentit a tot el nostre. Jesús, llum del món, va cridar en primer lloc a uns homes senzills de Galilea. Va il·luminar les seues vides, els va guanyar per a la seua causa i els va demanar un lliurament sense condicions. I aquells pescadors van eixir de la penombra d’una existència sense relleu ni horitzó i van seguir al Mestre. El Senyor ens crida ara perquè anem després d’Ell i perquè il·luminem les nostres vides i les dels qui ens envolten amb la llum de la fe. Bé sabem nosaltres que el remei de tants mals que existeixen en el món és la fe en Jesucrist, el nostre Mestre i Salvador. Sense el Senyor, caminem a fosques, amb el perill d’entropessar i caure. La fe que rebem del Senyor i que hem de comunicar al nostre pròxim és llum en la intel·ligència. Una llum incomparable.  Demanarem hui també a la Mare de Déu que ens predisposem a deixar-nos il·luminar per la llum que el seu fill Jesús va portar a la terra. Que demanem sempre al Senyor que ens concedisca la fe per a creure en Ell, i que la seua presència en les nostres vides il·lumine sempre els nostres camins i els dels qui ens envolten.

 

Resultado de imagen de 24 domingo del tiempo ordinario

 

 

DIUMENGE II

TEMPS ORDINARI

19 de gener de 2020

 

Mireu l’Anyell de Déu

 

Escoltem al Senyor que ens parla. Celebrem la fe que ens uneix. Fem comunitat, comunió amb el Senyor i els germans en la fe. Obrim el cor. És el dia del Senyor.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Isaïes 49, 3. 5-6)
La missió del servidor de Déu és ser llum fins a l’extrem de la terra. Ser llum, ser esperança, ser amor, ser paraula, per als allunyats, per als qui no han descobert encara o han perdut la fe en aquest Déu meravellós que ens estima. Aquesta és la missió del servent i dels servents que som nosaltres.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 1, 1-3)
Rebem amb afecte la salutació de Sant Pau. Hui, som nosaltres els saludats a través de la proclamació d’aquesta lectura. Hui, Sant Pau ens desitja a tots la benedicció i la pau de part de Déu.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 1, 29-34

Joan veié que Jesús venia i digué: «Mireu l’anyell de Déu, que lleva el pecat del món. És aquell de qui jo deia: Després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia. Jo no sabia qui era, però vaig vindre a batejar amb aigua perquè ell es manifestara a Israel». Després Joan testificà: «He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell. Jo no sabia qui era, però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué: «Aquell sobre el qui veuràs que l’Esperit baixa i es posa és el qui bateja amb l’Esperit Sant». Jo ho he vist, i done testimoni que aquest és el Fill de Déu».

 

REFLEXIÓ

Ens trobem ja en els diumenges de Temps ordinari que ens proposa l’Església fins que arribe la Quaresma. Aquest any les lectures en general són de l’Evangeli segons sant Mateu, però hui l’Evangeli és segons sant Joan. Podem pensar que es tracta com d’un “pròleg” al llibre que anirem llegint al llarg d’aquest any litúrgic, l’evangeli segons sant Mateu. I què fa un pròleg? Pues bàsicament enunciar els grans temes que hi aniran apareixent, i el plantejament general de l’obra, per tal de motivar al lector a entrar a fons i amb ganes dins el que ve a continuació. Hui pues se’ns parla de tres temes fonamentals en la nostra fe i la nostra vida: que Jesús és el Senyor que “ lleva el pecat del món” per a alliberar-nos; que, ple de  l’Esperit Sant, ha vingut a renovar-nos i començar una etapa nova de relació amb Déu; i finalment, que nosaltres estem convidats a donar testimoni de tot això.
És bonic observar com l’inici de l’evangeli de hui és bastant abrupte: “el dia següent, Joan veié que Jesús venia cap a ell i digué: «Mireu…” És remarcable com tot sorgeix d’una mirada que sap veure, que sap identificar a Jesús. Jesús podia haver passat entre d’altres, com tants altres, desapercebut…Però Joan ja sap qui és Jesús, el reconeix, i es posa a cridar.  I el que diu és precisament: ”mireu”, com dient: ‘apreneu a mirar i a identificar a Jesús present i que ve cap a nosaltres’, apreneu a afinar la vostra vista per veure a Jesús present i com aquell que ve cap a nosaltres… Potser nosaltres també hem d’aprendre del que diu Joan, i fer-li cas quan ens diu: “mireu…” Potser hem d’aprendre a afinar la nostra vista, la nostra mirada, per aprendre a reconéixer a Jesús, el Senyor, quan es presenta actuant també hui, en els nostres dies, en les nostres vides, en el nostre món concret i proper. Recordem que l’evangeli de Mateu acaba amb aquestes paraules: “i sapieu que jo estic amb vosaltres tots els dies, fins el final dels temps”… Això, ens ho creiem d’alguna manera? Si és així, per què no afinar la nostra mirada per reconéixer aquesta presència del Senyor “tots els dies” entre nosaltres?
És impressionant la força de Joan, quan diu: “jo l’he vist i done testimoni…”. Sí, dóna testimoni perquè ha vist com l’Esperit del cel baixava com un colom, dona testimoni perquè ha sabut mirar i entendre. I el testimoni de Joan és ben valent: en la següent escena, Joan testimonia sobre Jesús també als seus deixebles, i els anima a deixar-lo, a ell, per iniciar una vida de seguiment de Jesús. És un testimoniatge compromés, que se sap posar on li pertoca i posa el centre d’atenció no en ell, sinó en aquell sobre qui testimonia. Per a Joan, el centre és Jesús, el centre és aquell que “bateja amb l’Esperit Sant”, aquell que culmina allò que ell havia preparat. Ens podem preguntar si nosaltres també sabem donar testimoniatge sobre Jesús, si reconeixem, en primer lloc en el nostre cor, que Jesús és qui renova, vivifica, dóna sentit i força a allò que fem per construir Regne de Déu en el nostre món… I nosaltres, podem donar testimoniatge de Jesús perquè reconeixem en Ell el centre de la nostra vida?
És molt notable com els evangelis que ens parlen de Joan Baptista remarquen molt la seua humilitat i la seua claredat en posar al centre a Jesús i no ell. Segurament, molts dels seus seguidors pensarien que ell era el profeta esperat… i Joan hauia d’insistir molt que no, que ell era només qui havia d’anunciar aquell que havia de vindre, Jesús. Ben fortes sonen en aquest context aquestes paraules: “després de mi ve un home que m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia”… o el contrast que remarca ell mateix entre la humilitat i el caràcter penitencial del seu baptisme (“jo batege només amb aigua”) front el vivificador baptisme de Jesús (“ell batejarà amb l’Esperit Sant”). Ens podem preguntar també nosaltres: com estem d’humilitat, d’esperit de servici, de buscar el bé dels altres per damunt del nostre. En definitiva, ens podem preguntar si el centre de la nostra vida el tenim en nosaltres mateixos, i en Jesús i en els altres. Tant de bo, pues, deixem que ressonen aquests tres aspectes que ens assenyala l’evangeli de hui: que sapiguem mirar, que aprenem a mirar en la nostra vida per reconéixer les mil maneres creatives i senzilles, que té el Senyor de fer-se present en el nostre món. Que sapiguem ser testimonis de Jesús en la nostra vida,  senzillament, però apuntant cap a allò que construeix espais de Regne de Déu en el nostre món. Que sapiguem ser humils, com Joan Baptista, i posar el centre no en nosaltres mateixos, sinó en els altres i en el nostre servici.