background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE

Alegra’t plena de gràcia, el Senyor és amb Tu

 

 

María, neta de pecat i concebuda sense pecat original. Maria, mare per la fe i l’obediència a Déu, espera amb nosaltres la vinguda del Fill que ens porta la gràcia i la veritat. En aquest temps d’Advent intensifiquem la nostra oració i amb Maria esperem vigilants la vinguda del Senyor.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Gènesi 3, 9-15)
Eva és la mare dels qui necessiten redempció i desitgen tornar al paradís perdut. Maria és la mare dels creients, la que per la seua fe va esclafar el cap de la serp primordial. Maria és la nova Eva, la que ens porta la nova vida i ens obri les portes de la nova aliança en i amb Jesucrist.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Efesis 1, 3-6, 11-12)
Com Maria, tots nosaltres hem sigut també triats i cridats a viure una vida santa i convocats a proclamar la lloança de la seua glòria i a heretar la promesa de la salvació que ens porta el Fill únic de Déu.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 1, 26-38

Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una verge, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la verge era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tingues por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisé mes, perquè a Déu res li és impossible». Maria va respondre: «Sóc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules». I l’àngel es va retirar.

 

REFLEXIÓ

Déu envià un àngel a un poblet, entrà a casa d’una xica, ella ja estava promesa; l’àngel li portava un missatge, ella en escoltar-lo es torbà i pensava, l’àngel li digué de nou; ella li preguntà; l’àngel li respongué; ella va respondre i l’àngel es va retirar.
L’àngel era Gabriel, el nom de la verge era Maria, el promés era un descendent de David, que es deia Josep; el missatge era que Déu li havia concedit el seu favor i tindria un fill a qui posaria el nom de Jesús i que seria el Messies promés al poble d’Israel. La pregunta de Maria era com podia ser això, si no tenia marit; l’àngel li anuncià que l’Esperit Sant vindria sobre ella i el poder de l’Altíssim la cobriria amb la seua ombra; la resposta de Maria fou «Sóc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules». La senzillesa de l’escena emmarca el gran misteri de l’encarnació; Déu es feu home per obra de l’Esperit Sant en el sí de Maria. Déu l’elegí abans de crear el món, perquè fos santa i irreprensible als seus ulls; escollida per ser mare del Salvador, ella una jove jueva de Natzaret, encara verge i promesa amb un home anomenat Josep, descendent de David el gran rei, ella que no havia conegut encara cap home i tant sols havia estat promesa, era l’elegida per tindre un fill que anomenaran Fill de l’Altíssim, aquell qui tindrà el tron de David, que serà rei del poble d’Israel per sempre, perquè el seu regnat no tindrà fi.
Tot això no pot ser d’altra manera que acomplint-se els plans de Déu mitjançant l’actuació de l’Esperit Sant. En ser elegida des de tota l’eternitat, Maria fou dotada amb els dons adequats per acomplir els designis de Déu; per això l’àngel Gabriel la saludà dient-li plena de gràcia i explicant-li que el Senyor era amb ella; perquè per poder donar el seu sí, la seua fe, calia que la gràcia de Déu actuara sobre d’ella, li donara les forces necessàries per afrontar la més bella tasca de la història de la humanitat i alhora la més complicada missió; concebre aquell que vingué a salvar-nos morint a la creu i ressuscitant. Per a Déu no res és impossible; també Isabel, la cosina de Maria, havia concebut un fill a les seua vellesa; Maria tot i ser verge en concebrà un altre; el d’Isabel serà el precursor, el de Maria el nou Messies tant esperat.
Maria ha estat escollida de la descendència d’Eva, ha estat preservada per aquesta missió des de sempre; verge en concebre, verge durant l’embaràs, verge en el part i verge després del part; verge per sempre. I malgrat haver estat escollida per Déu, Maria és lliure per acceptar els plans del Senyor; per això es torba, per això pregunta i a la fi es confia plenament a que s’acomplisquen en ella les paraules anunciades per l’àngel. Obeint, acceptant la voluntat de Déu, Maria es converteix en la nova Eva i a la vegada en la mare del nou Adam, Jesús el Crist l’home en plenitud que anuncia ja en la seua extraordinària concepció, la nostra adopció per l’Esperit, la nostra participació en la divinitat, la nostra filiació divina; perquè per Jesús i amb Jesús som fets fills en el Fill. A través del sí de Maria l’esperança es fa realitat; el Fill que naix d’ella és l’esperança d’Israel, l’esperança del món. Maria es va inclinar davant la grandesa d’aquest misteri, va portar el Salvador al ventre i el va lliurar a tots els pobles. Anant amb alegria i ràpidament a les muntanyes de Judea visitant la seua cosina Isabel, Maria va portar l’esperança. Així es va convertir en la imatge de la futura Església, la missió de la qual és evangelitzar generant esperança. Però la vida de Maria no havia de ser una alegria sense dolor. El seu cor va ser travessat ben prompte per una profecia que la va marcar profundament, el seu cor seria travessat per una espasa de dolor. L’emigració a Egipte, la servitud de l’activitat pública de Jesús que s’imposà fins a deixar de costat als seus, l’hostilitat i el rebuig al Fill, veient-lo morir com un fracassat; foren colps molt durs per al cor de sa mare. Però a l’hora de la creu, on l’esperança semblava morir amb la mort de Jesús, començava de fet la seua nova missió; convertir-se en mare d’una manera nova, mare de tots els que volem seguir a Jesús. La nova família de Jesús naix amb el misteri d’aquesta nova maternitat. Maria recordà en aquella hora vora la creu, probablement, les paraules que guardava en el seu cor, les paraules de l’àngel: «No tingues por, Maria». El Regne anunciat per Jesús és diferent de les expectatives humanes; començà precisament en el moment suprem de la creu i no tindrà ja altre fi que la vinguda definitiva. Maria permaneix enmig dels deixebles de totes les èpoques com a mare, com a mare d’esperança. Les paraules amb què Jesús des de la creu va donar Maria a Joan i Joan a Maria, revelen un aspecte particular de la confiança i la proximitat de Déu; Jesús ens encomana a ella, a la seua missió maternal. Maria ens porta a Déu mostrant-nos el seu rostre més afectuós. De l’anunciació al calvari, de Betlem al cenacle, Maria aprén a no tindre por de Déu, a estar a la seua presència, fins i tot sentint-se xicoteta i humil.
No tenim res a témer de Déu que ens ofereix la vida vertadera que venç la mort. Maria és l’expressió de la proximitat de Déu i ens ajuda a alliberar-nos de la por d’apropar-nos a Ell, amb ella aprenem a llegir la nostra vida partint de la certesa de ser estimats per Déu; una certesa que genera esperança. La salutació de l’àngel a Maria en l’anunciació és una invitació a l’esperança. Portant l’àngel el missatge de Déu a Maria s’obri la porta de la nostra esperança; acceptant Maria la seua missió es confirmà i davallant sobre d’ella l’Esperit i cobrint-la el poder de l’Altíssim amb la seua ombra, la nostra salvació començà.

 

Imagen relacionada

 

DIUMENGE II

ADVENT

8 de desembre de 2019

 

Donar fruits de l’Esperit

 

 

“Vine, Senyor, Jesús”, és el crit de l’Advent. Un crit perquè el Regne vinga, perquè l’amor del Senyor òmpliga els nostres cors, per a recordar-nos que el Senyor ve amb poder, i es fa present enmig de nosaltres per mitjà del seu Esperit.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Isaïes 11, 1-10)
Sobre Jesús descansa l’Esperit. Per això la nova creació en l’Esperit té com a senyes d’identitat el perdó i la pau.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Romans 15, 4-9)
La Paraula de Déu és una font d’esperança. Déu ens ofereix la seua salvació perquè és bo, no perquè nosaltres som bons. Convertir-se és deixar a Déu entrar en la nostra vida.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 3, 1-12

Per aquells dies vingué Joan Baptista, que predicava així al desert de Judea: «Convertiu-vos, que el Regne del cel està a prop». És d’ell que deia el profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: “Obriu un camí al Senyor, aplaneu-li la senda”». Joan duia una capa de pèl de camell, es cobria amb una pell la cintura i el seu aliment eren llagostes i mel boscana. Anaven a buscar-lo de Jerusalem, de tot arreu de la Judea i de tota la regió del Jordà, confessaven els seus pecats i es feien batejar per ell al riu Jordà. Però quan veié que molts dels fariseus i dels saduceus venien a fer-se batejar, els va dir: «Raça de víbores, qui vos ha ensenyat a fugir de la justícia que s’acosta? Demostreu amb fets que vos voleu convertir. No visqueu refiats pensant que sou fills d’Abraham, que Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d’aquestes pedres. Ara la destral ja està clavada a l’arrel dels arbres, i ja sabeu que l’arbre que no dona bons fruits és tallat i llançat al foc. Jo vos batege només amb aigua perquè vos convertiu, però el qui ve després de mi és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni d’aguantar-li el calçat. Ell vos batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era; el seu blat, l’entrarà al graner, però la palla, la cremarà en el foc que no s’apaga».

 

REFLEXIÓ

Ens agraden les bones notícies perquè necessitem un poc d’optimisme i d’alegria. Estem a les portes del Nadal: s’engalanen els carrers, les botigues ofereixen articles meravellosos, xicotets i majors disfrutem d’un temps màgic, les famílies es reuneixen… Els cristians, a més, tornem a rebre la millor notícia: Déu s’ha fet un de nosaltres i es fa present a la nostra vida per sempre! La nostra societat s’està acostumant a prescindir de Déu: hi ha conseqüències, en veiem els resultats. La nostra vida tan ocupada, amb calendaris que no deixen ni respirar, ens dóna excuses per dir-nos que no cal reflexionar ni pregar perquè no és productiu. Per altra banda, s’ha creat la cultura de l’oci perquè no som màquines sinó éssers humans. Durant aquest llarg pont podrem contemplar millor la naturalesa, llegir, i disfrutar de més temps amb la família o els amics. Donem gràcies a Déu per tot, però especialment per les lectures d’aquest segon diumenge d’Advent, tan riques en contingut i plenes d’esperança.
Les imatges que ens presenta Isaïes tenen una força impressionant. La soca tallada traurà un rebrot, naixerà un plantó de les seues arrels. Un tronc envellit, del qual tot el món fa estelles o es llançat al foc, reprén una nova vida jove i esperançada. Com el començament d’una nova primavera. No estem en un carrer sense eixida: se’ns ofereixen noves oportunitats, som perdonats sempre, l’amor ens salva. Joan Baptista insisteix en la conversió. Convertir-se vol dir deixar-se conduir per Déu pel llarg desert de la vida, alliberant-se poc a poc de la seducció de les constants temptacions. Ens fa falta obrir camins, aplanar sendes, per anar a l’encontre de Jesucrist, que ve a nosaltres: ve en la pregària i en els sacraments, ve quan algú ens demana el nostre temps i la nostra ajuda, ve quan meditem l’Evangeli i quan sentim la necessitat de Déu. Cal escoltar les veus que criden en el nostre desert. No ens podem conformar amb la realitat, ens fa falta millorar-la, ens cal estimar més i no jutjar per les aparences. Això és possible quan l’Esperit de Déu està en nosaltres: «esperit de saviesa i d’enteniment, esperit de consell i de valentia, esperit de coneixement i de reverència del Senyor», segons Isaïes. Pot resultar xocant la segona imatge d’Isaïes, la dels animals que conviuen encara que siguen incompatibles. Ens vol dir que el més fort i poderós renuncie al domini sobre el més dèbil per situar-se en un pla d’igualtat, abandonant prejudicis i interessos. La conversió és personal, però es fa en l’àmbit comunitari i social. Les nostres actituds tenen repercussió en el grup. Diu la segona lectura: «Ben avinguts de cor i de llavis… accepteu-vos els uns als altres, com el Crist vos ha acceptat». Tan en l’ordre internacional com en el social, i també en el familiar, hi ha molt de camí per fer. El canvi d’estil de vida a que estem convidats suposa estar més units a Déu. Seguint sant Pau, els fruits de l’Esperit de Déu en nosaltres són evidents: amor, goig, pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa, i domini d’un mateix. D’aquesta manera podrem millorar la nostra relació amb els altres, sent més dialogants, tolerants i acollidors. L’Evangeli ens fa una invitació provocadora: «Demostreu amb fets que vos voleu convertir». Aleshores si que podrem dir que preparem el Nadal, o siga, que afavorim i expressem la vinguda de Déu a les nostres vides. Jesús ens convida al vertader amor i a posar-lo en pràctica. Estem cridats, pues, a gastar les nostres energies, desplegant-les en projectes concrets al servei dels altres. El salm manifesta el nostre desig: «…que abunde la pau!» Tant de bo ens deixàrem instruir per les Sagrades Escriptures! «La força i el consol que elles ens donen ens ajuden a mantindre la nostra esperança», escriu sant Pau. La bona notícia que escoltem hui ens presenta un programa dinàmic i renovador.

 

Resultado de imagen de san juan bautista

 

DIUMENGE I

ADVENT

1 de desembre de 2019

 

Conversió davant la vinguda del Senyor

 

És el primer diumenge d’Advent. Hui, la litúrgia i la Paraula parlen un llenguatge nou. Hui, se’ns anuncia una esperança nova, acollim-la amb fe. Hui, se’ns convida a despertar del somni de la indiferència, obrim els ulls. Hui, se’ns convida a esperar, a preparar un camí nou.

 

REFLEXIÓ PRIMERA LECTURA (Isaïes 2, 1-5)
El profeta Isaïes guiarà els nostres pensaments i passos al llarg d’aquest temps d’Advent. Ell és la veu de l’Advent. Ell és el sentinella i la profecia. Ell ens diu hui: “Poble meu, caminem cap a la llum del Senyor”.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Romans 13, 11-14a)
Sant Pau ens exhorta a tots a despertar del somni fosc en què vivim, a despertar de la tirania dels vicis o de la indiferència. Pau ens convida a tots a revestir-nos del Senyor Jesús, programa per a tota una vida, viscuda com a Advent i espera.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 24, 37-44

Va dir Jesús als seus deixebles: «Quan vinga el Fill de l’home, passarà com en temps de Noé. Abans del diluvi, la gent menjava i bevia i es casava, fins al dia en què Noé va entrar en l’arca; i quan no l’esperaven va arribar el diluvi i se’ls va emportar a tots; el mateix succeirà quan vinga el Fill de l’home: dos homes estaran en el camp: a un se l’emportaran i a un altre el deixaran; dos dones estaran molent: a una se l’emportaran i a una altra la deixaran. Per tant, estigueu en vela, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor. Compreneu que si sabera l’amo de casa a quina hora de la nit ve el lladre, estaria en vela i no deixaria obrir un forat a sa casa. Per això, estigueu també vosaltres preparats, perquè a l’hora que menys penseu ve el Fill de l’home».

 

REFLEXIÓ

Aquest diumenge d’Advent, que inaugura un nou any litúrgic, utilitza múltiples imatges per a engrescar-nos, tant a esperar una irrupció espiritual, com a posar-nos en camí. Ens espera durant l’any una experiència de doble cara, passiva i activa. Comprovarem fins on arriba l’amor de Déu que inunda tots  els racons de la nostra vida, encara que siguen ben recòndits, i serem convidats a participar en l’exquisita solidaritat divina.
Desgranem el fet. Estem davant un repte i una oferta espiritual. L’any litúrgic que proposa l’Església és el record i l’actualització del pla salvador de Déu dut a terme en Jesús de Natzaret. Cada diumenge el poble celebra la resurrecció de Jesús. Ell viu i fa camí amb la comunitat, que creu en el valor definitiu de la seua passió. Ho recordàvem el diumenge passat, l’últim de l’any litúrgic, amb la bellíssima escena del bon lladre. Clavat a la creu, el bon pastor trobà l’ovella perduda: Hui estaràs amb mi al Paradís.
Justament al bell mig d’aquest llarg pelegrinatge, que és l’any litúrgic, celebrem la Pasqua, el pas de Jesús ben puntual a l’hora de fundar la Jerusalem celestial. A l’entorn de la celebració pasqual s’organitzen tots els diferents moments de l’any litúrgic, començant per l’Advent, i el seu primer diumenge que és hui. La litúrgia l’ompli d’imatges, començant per la finor i rotunditat d’Isaïes: mai més ningú s’enemistarà per la guerra; de les espases en faran relles, i de les llances, corbelles. Si ho traduírem a la nostra carrera d’armament! Quantes escoles, quanta sanitat, quant equilibri ecològic tindríem! Aquesta lliçó de pau s’aprén a Jerusalem, al cor de la ciutat que resplendeix a la muntanya més alta. Cal anar allí, entrem en la ruta de l’any litúrgic guiats pel mateix Déu. El salmista viu l’alegria: anem a la casa del Senyor! Sant Pau escrivint el text que hem llegit dirigit als romans pinta dos imatges més. Despertar i vestir-se. Ha esclatat el dia. La salvació està a prop, el Regne ja és ací. Proposa una vegada més, tal com fa sovint a les seues cartes, que ens  revestim de Jesús. Assenyala clarament la pretensió de l’Any litúrgic.
L’evangeli fixa el clau, comparant la vinguda del fill de l’home amb el diluvi. En la comparació se subratllen diversos elements. Primer la distracció del poble. Està adormit, està dispers, està enfangat. Després, la irrupció impensada a l’hora imprevista. En acabat, la globalitat absoluta de la inundació. En el cas de Jesús la collita i tria absoluta de tot. Una tria que discriminarà, fins i tot, entre dos homes o dos dones que estiguen fent la mateixa feina. Però és que hi ha dos maneres d’estar en aquest món. A punt o adormits; llestos en l’amor i servici o enganxats als bens moridors. En tot cas la litúrgia convida a viure un any espiritual d’espera i compromís. Per a alguns, aquesta repetició anual se’ls fa avorrida, cíclica. Pensem que per l’experiència de la vida, segurament per sort o potser per desgràcia, no és mai el mateix. Ja no som els qui érem l’any anterior. Ni personalment, ni comunitàriament, ni mundialment. Estem a més de sis mil milions de quilòmetres d’on estàvem el dos de desembre de 2018! Com diu l’Apocalipsi: Jesús està a la porta i crida. Amén! Vine, Senyor Jesús! Que la gràcia de Jesús siga amb tots.