background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE XXV

TEMPS ORDINARI

19 de setembre de 2021

 

¿Prestigi o servici?

 

Jesús marca el camí amb el seu exemple i ens convida a caminar en actitud de servici als homes i dones de bona voluntat.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Saviesa 2, 12.17-20)
Condemnem-lo a una mort ignominiosa.
La lectura del llibre de la Saviesa ens enfronta amb les acusacions que el just ha de patir. Els acusadors se senten malament perquè algú els recorda els seus errors i pecats. I es pregunten si el just es mantindrà ferm en la seua fe en Déu davant el perill. Mantinguem-nos ferms en la fe rebuda.

 

SALM
El Senyor em salva la vida.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Jaume 3, 16-4, 3)
Els qui procuren la pau estan sembrant la pau, i el seu fruit és la justícia.
Jaume no és molt optimista sobre la marxa de la comunitat cristiana. I ens recorda que la vertadera saviesa ve de Déu i els seus fruits són la justícia i la pau. La comunitat cristiana i la nostra també es ressent quan falten aquests fruits.

 

 

EVANGELI

✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 9, 30-37

En aquell temps, Jesús i els deixebles travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabera ningú. Instruïa els seus deixebles i els deia: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels hòmens, i el mataran; però, una vegada mort, al cap de tres dies ressuscitarà.» Ells no entenien què volia dir, però tenien por de fer-li preguntes. Arribaren a Cafarnaüm. Una vegada en casa, els preguntà: «¿Què discutíeu pel camí?» Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells era el més important. Aleshores s’assentà, cridà els Dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, que es faça l’últim de tots i el servidor de tots.» Aleshores agarrà un xiquet, el posà enmig d’ells, el prengué en braços i els digué: «Qui acull un d’estos xiquets en nom meu, a mi m’acull, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó a qui m’ha enviat.»

 

REFLEXIÓ

Les lectures d’aquest diumenge són molt clares i, a més, ens comprometen. ¿Què pensaria Jesús veient els seus deixebles obsessionats en ocupar llocs importants? Si els comparem, veiem paral·lelismes entre el relat evangèlic de hui i el del diumenge passat: els dos anuncien la mort i la resurrecció de Jesús. Entre les dos escenes semblants, l’evangelista sant Marc situa la Transfiguració. Aquest fet transcendental no va poder commoure ni canviar aquells que el seguien, perquè no comprenien res. Jesús els parla del servici i de la creu, de donar la vida per guanyar-la; i ells discutien «quin d’ells seria el més important». Jesús no es deixa véncer per la decepció, i insisteix: «Si algú vol ser el primer, que es faça lúltim de tots i el servidor de tots». Però els bons llocs, l’èxit, el poder i el protagonisme són temptacions seductores que enlluernen a tots i a tots els nivells. El Senyor ens demana vigilar i pregar per no caure en la temptació.
¿Quin és el camí a seguir? Com Crist ens vol alliberar, ens proposa «la saviesa que ve de dalt». Ens estima i vol que la nostra vida siga «pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits», segons la segona lectura. La felicitat no la trobem en una pretesa superioritat sobre els altres ni en el sabor agredolç del poder; sinó en l’amor, en el servici fet per amor; no sols donant, sinó donant-se. Considerar-se servidor dels altres no vol dir menysprear-se a u mateix, sinó considerar que tots els altres són dignes de ser servits. Si ens considerem creients i estimem a Jesucrist, hem d’actuar com Ell. Això té moltes implicacions, que cal reconéixer sincerament. Entre altres: el servici, la generositat; i la lluita no per ser superior als altres sinó per millorar com a família, grup o comunitat. En paraules de la carta de sant Jaume, hem de ser persones pacificadores que sembrem en esperit de pau; lluny d’enveges, ambicions i discòrdies.
Les solucions sempre són més fàcils del que pensem. Cal pregar molt perquè les nostres qualitats no es convertisquen en les armes destructores de l’orgull, la discriminació, l’autosuficiència i la manipulació. En la pregària trobem a Crist i la Saviesa de la seua Paraula. La pregària esponja el cor i aclarix les idees. D’aquesta manera eixim de la nostra mediocritat i comencem un viatge cap als ideals nobles, cap a Déu. Quan nadem a contracorrent podem sentir una certa sensació de soledat, de sorpresa, de dolor i de falsa seguritat. Però si avancem pel camí de la honestedat i de la coherència, descobrim que Déu no defrauda, que la seua Saviesa és superior a la nostra, i que la confiança ens naix de la font de la seua Paraula i del seu Amor.
Quan Jesús posa un xiquet al mig del grup ens manifesta l’actitud a prendre per tal de convertir-nos. El xiquet representa les possibilitats d’una vida nova, d’un canvi de vida. Els xiquets són sincers i espontanis, tenen el cor net i una mirada transparent. El somriure de la bondat ens ajuda a ser millors i a esborrar els punts foscos del nostre comportament. Crist es fa present en l’Eucaristia enmig nostre. Al voltant de l’altar, hem de descobrir que Déu estima a tots, que nosaltres hem d’estar al mateix nivell, que el perdó trenca les barreres, que l’amor uneix. Crist ens il·lumina amb la Saviesa de la seua Paraula, ens alegra amb la seua esperança, i ens anima amb el seu Amor.
Escoltem-lo, estimem-lo! Aquesta ha de ser la nostra única ambició.

 

 

 

DIUMENGE XXIV

TEMPS ORDINARI

12 de setembre de 2021

 

I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?

 

Com a cristians estem cridats a fer un viatge amb Jesús, aquest viatge es diu discipulat. No sempre sabem cap a on viatgem, però sí sabem qui és el guia, Jesús que ens acompanya i se’ns manifesta al llarg del camí.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Isaïes 50, 5-9a)
He parat l’esquena als qui m’assotaven.
El servent de Déu, a pesar del sofriment, és fidel a la voluntat de Déu i confia en el seu Déu que li dóna la força per a dur a terme la seua missió.

 

SALM
Caminaré entre els qui viuen, en la presència del Senyor.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Jaume 2, 14-18)
Si no es demostra amb les obres, la fe és morta.
La fe sense obres està morta. No hem de presumir de ser cristians si no treballem per la pau, si no busquem el bé dels germans, si no arrisquem la nostra vida com ho va fer el nostre mestre, Jesús.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 8, 27-35

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n’anà als poblets del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «¿Qui diu la gent que soc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista; uns altres, Elies; uns altres, algun dels profetes.» Aleshores els preguntà: «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho digueren a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Aleshores Pere el prengué a part i es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà i, davant dels deixebles, increpà Pere dient-li: «¡Ves-te’n d’ací, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els hòmens.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol vindre amb mi, que es negue a si mateix, que prenga la seua creu i em seguisca. Qui vullga salvar la seua vida, la perdrà, però el qui la perda per mi i pel meu missatge la salvarà.»

 

REFLEXIÓ

«Jesús amb els seus deixebles»… Ja sabem que anaven pels pobles de Cesarea anunciant la Bona Nova. Tot fent camí a Jesús se li ocorre fer una enquesta: «Qui diu la gent que soc jo?» I com sol passar en les enquestes, hi ha disparitat d’opinions: uns que el Baptista, altres, Elies, altres, un profeta… Però ara Jesús canvia el registre, canvia la pregunta de l’enquesta, i va directe cap a ells, que ja feia temps que anaven amb ell, l’escoltaven, veien com obrava, com actuava amb les multituds, com aquestes reaccionaven, com reaccionava Jesús… «I vosaltres, ¿qui dieu que soc jo?» Pere, impetuós com sempre respon el primer: «Tu, ¡el Messies!» Fins ací tot clar i normal, ¿no és així? Fins i tot Mateu recull en el seu Evangeli, en relatar aquesta escena, que Jesús encara afegeix aquelles paraules de lloança a Pere: «Feliç tu Simó, perquè això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel». L’escena no podia ser més bella i perfecta. Però ve la segona escena: Jesús comença a instruir-los: «El Fill de l’home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà». Ho explicava amb tota claredat. Allò de ressuscitar era una cosa que ni tan sols entenien, i a més no s’atrevien a preguntar-li sobre el tema; però això de ser executat i condemnat a mort, era una cosa que els sonava molt forta i inadmissible…  Pere, doncs, torna a prendre la paraula i, a part, el vol fer reflexionar. Però la resposta de Jesús a Pere és molt dura: «Ves-te’n d’ací, Satanàs! Tu penses com els homes, no com Déu». Hem de preguntar-nos: els deixebles de Jesús, com el contemplaven quan el veien ensenyar i obrar amb les multituds? Havien percebut alguna cosa de la seua divinitat?
Jesús continuarà completant el seu ensenyament que subratllarà després amb la seua vida: el camí de Jesús és el servici. No és fàcil el testimoni de Jesús. Seguir a Jesucrist no és obligatori, és una decisió lliure de cadascù. Però Jesucrist s’ha pres seriosament, molt seriosament l’home i la humanitat. I nosaltres, cristians, sentim tocat el nostre cor per l’amor de Crist. Sant Pau ens recorda: «L’amor del Crist ens espenta» (2Co 5,14). Contemplar i considerar tota la persona de Crist, ens ha de portar a contemplar i considerar la creu, sense la qual no tenim pas a la resurrecció. I sense resurrecció la nostra fe no té sentit.
Crist és l’obra que fa veritat la nostra fe. Sant Jaume ens diu que la fe sense les obres no ens pot salvar, però aquestes obres són Crist: els seus ensenyaments, la seua vida, el seu passar amb una gran humanitat entre els pobles… Necessitem mirar la nostra vida, si la nostra vida confessa a Jesús com el Messies, si en el nostre camí acceptem també servir amb generositat, que en moltes ocasions serà creu. Però la creu sempre és la porta de la Resurrecció.