background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE VI

TEMPS ORDINARI

17 de febrer de 2019

 

En qui confiem?

 

Hui, el mateix Senyor ens convida als xicotets i humils a viure feliços, a viure amb Ell i a fer d’Ell el riu de la nostra felicitat i la benedicció de la nostra vida.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Jeremies 17, 5-8)
El profeta ens convida a posar la nostra confiança en Déu. Déu és el riu d’aigua viva que refresca la nostra vida, que rega les nostres arrels, que enforteix el nostre esperit i que ens ajuda a mantindre’ns ferms en el servei de Déu i dels germans. Déu és la benedicció del creient i el creient la benedicció dels qui l’envolten.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintios 15, 12. 16-20)
Crist és la nostra glòria i la nostra esperança. Crist ressuscitat dels morts és garantia de resurrecció per als qui creiem en Ell. Crist és la nostra benedicció. Beneïts els que centren la seua vida en la mort i resurrecció de Crist perquè viuran amb Ell per sempre.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 6, 17. 20-26

Jesús va baixar de la muntanya amb els Dotze, es va parar en una plana amb un grup gran de deixebles i una gran munió del poble, procedent de tota Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó. Ell, alçant els ulls cap als seus deixebles, els deia: «Benaurats els pobres, perquè vostre és el regne de Déu. Benaurats els que ara teniu gana, perquè quedareu assaciats. Benaurats els que ara ploreu, perquè riureu. Benaurats vosaltres quan vos odien els homes, i vos excloguen, i vos insulten i proscriguen el vostre nom com a infam, per causa del Fill de l’home. Alegreu-vos eixe dia i boteu de goig, perquè vostra recompensa serà gran en el cel. Això és el que feien els vostres pares amb els profetes. Però, ai de vosaltres, els rics, perquè ja heu rebut el vostre consol! Ai de vosaltres, els que esteu assaciats, perquè tindreu gana! Ai dels qui ara rieu, perquè fareu duel i plorareu! Ai si tot el món parla bé de vosaltres! Això és el que els vostres pares feien amb els falsos profetes».

 

REFLEXIÓ

Déu ens crida a ser feliços, benaurats, a viure gojosos, a ser forts com un arbre plantat al costat de l’aigua. Ara bé, la vida no sempre resulta fàcil. Els moments d’alegria i de plenitud alternen amb situacions de tristesa i de sofriment. Per això sentim la temptació de construir paradisos on rebre consol, estar assaciats, riure o tindre bona reputació. Per descomptat, no és que Déu no desitge tot això per a nosaltres. Al contrari, vol el millor per a cadascun dels seus fills. No obstant això, no vol que ens oblidem dels pobres, dels qui passen fam o dels qui ploren. Ells són els protagonistes de les benaurances. A ells es dirigeix la bona notícia, l’Evangeli, font d’esperança i d’ànim. A més, en un moment o un altre de la vida tots patim les el dolor. En eixos moments cap paradís d’aquest món ens ofereix un sentit a la vida. S’ha de mirar més enllà. s’ha d’albirar la resurrecció. És l’autèntica recompensa, la felicitat que no s’emmarca. És la promesa de Déu que ens sosté mentre travessem el desert de la nostra vida.

 

Resultado de imagen de jesús predicando pintura

 

DIUMENGE IV

TEMPS ORDINARI

3 de febrer de 2019

 

El més gran és l’amor

 

Hui, som convidats a escoltar als profetes, la boca de Déu que sempre parla als homes. Per un moment escoltem als profetes que ens parlen del projecte de Déu per a tots nosaltres.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Jeremies 1, 4-5. 17-19)
Jeremies és format, conegut i consagrat per Déu abans de nàixer. Cridat a ser profeta, Jeremies es converteix en la força de Déu, en la fidelitat de Déu i amb la seua ajuda pot resistir a tots els que ignoren i lluiten contra Déu. Les seues paraules, vigents hui, ens impulsen a profetitzar.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 12, 31-13, 3)
Sant Pau fa un cant a l’amor. A l’amor com el millor dels dons de l’Esperit, a l’amor com l’unificador de la comunitat, a l’amor que dura sempre.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 4, 21-30

Jesús, a la sinagoga de Natzaret, començà així la seua explicació: «Això que hui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura». Tot el món ho comentava estranyant-se que eixiren dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, este?». Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquest refrany: “Metge, cura’t tu mateix»: hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també ací, al poble dels teus pares».
Però ell afegí: «Vos ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que siga acceptat en el seu poble. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap d’ells va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria».
En sentir això, tots els qui estaven a la sinagoga, indignats, es posaren de peu, el tragueren del poble i el dugueren cap a un precipici de la muntanya on estava edificat el poble per despenyar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

 

REFLEXIÓ

Hui la Paraula de Déu ens parla de profetes i de profetisme. Profetes i profetesses no són les persones que endevinen el futur, sinó aquelles persones que ens parlen en nom de Déu, són com la boca del Senyor.
Com llegim hui a la primera lectura de Jeremies, els profetes han estat cridats i consagrats per Déu des de les entranyes de la mare, enviats al poble, sobre tot en moments històrics difícils i conflictius, per anunciar els plans i projectes de Déu, per cridar a la conversió al Senyor, per il·luminar i consolar el poble. El seu missatge és doble: la fidelitat al Senyor i la defensa del pobres i la justícia. Sovint són rebutjats pels dirigents polítics i religiosos del poble, però el Senyor els fa costat.
Lluc ens parla de la presència de Jesús a Natzaret, deixant de banda paraules de venjança i parlant només de gràcia i perdó. És rebutjat pel seu poble i el volen depenyar des del precipici de la muntanya, anunciant ja el que serà la passió i mort de Jesús, el profeta del Nou Testament crucificat pels dirigents, però ressuscitat pel Pare.
Jesús de Natzaret és el gran Profeta, ja que és la Paraula feta carn que habita enmig nostre. Però el seu profetisme perdura en la història a través de l´Esperit que bufa a tot arreu i ompli l´univers. Molts d´ells també han estat rebutjats i alguns fins i tot assassinats.
Hem d’escoltar els profetes d’ahir  i de hui, més encara, tots els cristians, pel baptisme participem del profetisme de Jesús, i hem de donar testimoni de la presència, bondat i misericòrdia de Déu i de la lluita per la justícia i els pobres, encara que tot això hui en un món mig agnòstic i benestant  no siga “políticament correcte”: cap profeta és ben rebut a la seua terra natal…

 

DIUMENGE III

TEMPS ORDINARI

27 de gener de 2019

 

Hui es compleix esta Escriptura

 

Hem de formar junts el cos de Crist, trobar-nos amb la Paraula del Senyor i el seu amor.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Nehemies 8, 2-4a. 5-6. 8-10)
El poble d’Israel es reuneix per a escoltar la paraula viva de Déu. Aquesta vol renovar l’esperança del poble llegint la Llei i vol que els seus oïdors donen fruits renovant el seu compromís amb Déu. A tots els necessitats de rehabilitació, descans i il·lusió, Esdres els convida a reunir-se, escoltar, beure, aprendre i estimar.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 12, 12-14. 27)
Pau ens recorda que els membres del cos de Crist som necessaris i importants. Hem de ser respectats i protegits. Crist com a cap d’aquest cos és la nostra força, la nostra unitat i la nostra identitat.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 1, 1-4; 4, 14-21

Són molts els qui han emprés la tasca d’escriure una narració dels fets ocorreguts entre nosaltres, guiant-se per l’ensenyament que hem rebut d’aquells que des del principi foren testimonis de vista i després ho transmeteren de paraula. Havent pogut informar-me minuciosament de tot des dels orígens, jo també, il·lustre Teòfil, he decidit escriure-t’ho en una narració seguida, perquè conegues la solidesa de l’ensenyament que has rebut.
En aquell temps, Jesús se’n tornà a Galilea ple del poder de l’Esperit. La seua fama s’estengué per tota la regió. Ensenyava a les sinagogues d’ells i tot el món el lloava. I se n’anà a Natzaret, on s’havia criat. El dissabte anà a la sinagoga, com tenia costum, i es va posar de peu a llegir. Li donaren el volum del profeta Isaïes, el desplegà i trobà el passatge on estava escrit: «L’Esperit del Senyor reposa sobre mi, ja que ell m’ha ungit per portar la bona nova als desvalguts, m’ha enviat a proclamar als captius la llibertat, i als cecs el retorn de la llum, a deixar en llibertat els oprimits i a proclamar l’any de gràcia del Senyor». Després plegà el volum, el donà a l’ajudant de la sinagoga i s’assegué. Tots els qui estaven a la sinagoga tenien els ulls posats en Jesús. Ell començà dient-los: «Això que hui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura».

 

REFLEXIÓ

Hui es compleix la Paraula de Déu. Ja es va complir en el passat. Una vegada i una altra Déu ha sigut fidel amb el seu poble i, les seues paraules han sigut aliment, força, guia i consol. Pot ser que en alguna ocasió el poble es queixara que Déu ja no els parlava. Però la paraula escrita permaneixia viva. Déu no havia emmudit. Era prou amb escoltar la paraula llegida en comunitat: ressonava en cadascun d’acord al que havia viscut. També en el futur es continuarà complint la Paraula de Déu. La nostra esperança no és vana. Tenim la seguretat que Déu es mantindrà fidel al que ens ha revelat. Però el gran repte, la gran responsabilitat és actualitzar la Paraula hui. Percebre com es compleix ací i ara, en nosaltres, en la nostra situació concreta. Cal entendre com ens interpel·la, com ens orienta, com ens sosté. La Paraula de Déu no és lletra morta, ha de ser vida en nosaltres. Ens ha de vivificar. Aleshores es transforma en Paraula viva que, malgrat no canviar, resulta sempre original. És com una font d’aigua: encara que la font siga la mateixa, l’aigua sempre es renova.