Pasqua és temps de florir i créixer. Pasqua és la primavera de l’ànima. Jesucrist ens convida, en aquest diumenge, a viure units a Ell que és la font de la nostra unió amb Déu i els germans. L’Esperit que Ell ens va donar ens fa saber si permaneixem units a Crist o no.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 9, 26-31)
Els explica com, pel camí, Saule havia vist el Senyor.
L’Església, el nou poble de Déu, es va edificant en el temor del Senyor i el consol de l’Esperit Sant. Saule, el recentment convertit, no és ben rebut al principi. Però prompte s’uneix al gran esforç evangelitzador de tota la comunitat i predica obertament en el nom del Senyor.
SALM
En vós, Senyor, s’inspirarà el meu cant davant de tota l’assemblea.
COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 3, 18-24)
El seu manament és que creguem i estimem.
Sant Joan ens recorda als cristians d’ahir i de hui com evitar les divisions entre nosaltres: per la fe en el nom de Jesús i per l’amor, que es demostra amb fets i la veritat. L’amor és la prova que vivim vinculats a la vinya que és Jesucrist.
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 15, 1-8
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep verdader, i el meu Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l’esporga perquè encara en done més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com el sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo soc el cep i vosaltres els sarments. El qui està en mi i jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està en mi, el tiren fora com al sarment i se seca. Després els arrepleguen, els llancen al foc, i cremen. Si esteu en mi, i les meues paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»
REFLEXIÓ
Si contemplem el món amb ulls profunds i transparents, descobrirem la presència de Jesucrist. La pedagogia de Jesús, el Mestre, utilitza exemples de la vida real per fer-se entendre. Hui se’ns presenta com el cep verdader al qual, nosaltres, els sarments, hem d’estar fortament units. El cristià ha d’enfonsar les seues arrels en la vida de Crist, i ha d’esforçar-se per viure en Ell, per reproduir en la realitat els mateixos sentiments i actituds de Jesús. Crist és «el cep verdader», principi de vida per a tots els sarments que estan units a ell, és a dir, els qui creuen i confien en Ell. El cep i els sarments són un símbol de l’Església, el poble de Déu que naix i viu de la Paraula i de l’Esperit rebuts de Jesús. Quan les vinyes rebroten, la terra està assaonada per les pluges de primavera, i el sol dona força als sarments que van creixent. «El sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit». Vivim si estem units a Crist. Sense la unió vital amb el Senyor, no podem fer res, no donem fruit.
Els llauradors esperen la collita perquè han treballat la terra. El treball més difícil i delicat dins nostre és esporgar: la fe i l’amor volen ser alliberats d’impureses i limitacions. Res no ens pot satisfer plenament en aquest món perquè el nostre esperit, creat per Déu, el busca i no reposa fins que no s’uneix totalment amb Ell. Però podem viure moments de goig i de satisfacció, quan gaudim d’alguns efectes d’aquesta unió. Hi ha limitacions naturals perquè el pecat, l’egoisme i la força inconscient del desig ens lliguen i ens impedeixen caminar amb verdadera llibertat. La Paraula de Déu il·lumina els nostres passos i ens fa progressar en llibertat i en valentia, dos paraules de la primera lectura. Podem tindre fulles seques o groguenques, però si estem units al Senyor, com els sarments al cep, tindrem la força, la saba, per ser fecunds i donar fruit. Si patim una esporgada és per donar més i millor fruit, encara que pot arribar a ser dolorós, fins i tot incomprensible. No presentem a l’altar espigues de blat o grans de raïm, sinó pa i vi, que son fruit de la terra i del nostre treball. Presentem al Senyor l’esforç del nostre treball fet amb amor. Segons la primera lectura, vivim en pau si ens sentim units, preguem junts i compartim el que tenim. Però aquesta pau és fruit d’un deixar-se esporgar, renunciant al mal i als propis interessos. El text gasta tres verbs: edificar, caminar i créixer. L’Església, edifici espiritual, s’edifica com una casa, com també el nostre món interior, amb treball, fatigues i en diferents etapes. Camina conduïda pels esdeveniments i estimulada per les nostres responsabilitats. Creix i es multiplica per l’acció de l’Esperit que consola i encoratja. La nostra vida es construeix sòlidament quan vivim constantment en la presència del Senyor, confortats per l’Esperit Sant.
La saba corre silenciosa per tota la planta. Així actua Déu en la nostra vida: discretament, però donant vida; sense fer soroll, però eficaçment. Som conscients quan ens parem silenciosos a contemplar, meravellats, els seus efectes. Dels silencis grans naixen paraules grans. Quan veiem créixer silenciosament els brots renovats, les fulles noves i els fruits deliciosos, només ho podem expressar de dos maneres. Primera, amb una paraula gran: l’acció de gràcies per excel·lència, l’Eucaristia, que ens va creant una identitat i una manera més humana de veure i viure les coses. I segona, tenint el nostre pensament i el nostre cor en Crist, perquè, com diu la primera carta de sant Joan, «no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat».
DIUMENGE IV
PASQUA
DIUMENGE DEL BON PASTOR
21 d’abril de 2024
Jo conec les meues ovelles, i done la vida per elles
Aquest diumenge l’Església sencera prega al Pare per les vocacions al sacerdoci. Jesucrist, el bon pastor, necessita pastors que acompanyen i guien al seu ramat. Aquest diumenge som convidats a conéixer a Jesús, a seguir-lo i a escoltar el que vol de nosaltres.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets 4, 8-12)
La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist.
Pere dona testimoni amb les seues paraules i els seus gestos de la seua fe en Jesucrist. Pere parla sense por de Jesús, el bon pastor, que dona la vida per les seues ovelles. Pere ens recorda als creients que no hi ha salvació fora de Jesucrist.
SALM
La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici.
COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 3, 1-2)
Veurem Déu tal com és.
Contemplem la imatge de la nostra relació amb Déu en Crist: som fills. Relació que hem de viure amb confiança ja que els batejats som per sempre fills estimats de Déu.
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 10, 11-18
En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seues ovelles. Qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seues. És que ell només treballa pel jornal; i no està preocupat per les ovelles. Aleshores el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo conec les meues ovelles, i elles em coneixen a mi, i done la vida per elles. Encara tinc unes altres ovelles, que no són d’este ramat. També les he de conduir jo, i escoltaran la meua veu. Aleshores hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare em té amor perquè done la vida i després la recobre. No me la pren ningú. Soc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i poder de recobrar-la. Eixa és la missió que he rebut del Pare.»
REFLEXIÓ
En la comunitat de Jesús, només ell és el Pastor bo. No un pastor més, sinó l’autèntic, el verdader, el model a seguir per tots. Esta bella imatge de Jesús, Bon Pastor, és una crida a la conversió, dirigida als qui poden reivindicar el títol de «pastors» en la comunitat cristiana. El pastor que s’assembla a Jesús, només pensa en les seues ovelles, no fuig davant els problemes, no les abandona. Al contrari, està al costat d’elles, les defén, es desviu per elles, exposa la seua vida buscant el seu bé. Al mateix temps, esta imatge és també una crida a la comunió fraterna entre tots. El Bon Pastor coneix a les seues ovelles i les ovelles el coneixen a ell. Només des d’esta proximitat estreta, des d’este coneixement mutu i esta comunió de cor, el Bon Pastor compartix la seua vida amb les ovelles. Jesús ens diu que el criteri fonamental per discernir qui és el vertader pastor i qui és l’assaltant és la preocupació per la vida de les ovelles. Jesucrist va vindre perquè tinguérem vida i la tinguérem en abundància. Jesús protegeix i defén les seues ovelles i està disposat a entregar la vida per tots: el seu amor el condueix a morir en la Creu per tots i cadascun de nosaltres.
L’Evangeli de hui és també en clau de Resurrecció i ens convida a preguntar-nos a qui seguim i per què el seguim. Ens trobem en la nostra societat davant de molts individus sense personalitat pròpia, que viuen segons la moda, segons l’última notícia o tafaneria, segons els líders digitals o les xarxes socials on els seguidors són un simple número i no un ser estimat. Les persones influents viuen, triomfen i se senten famoses perquè els els seguidors les compren i aplaudeixen però no estes no els coneixen i molt menys estarien disposades a donar la vida per tots i cadascun. Així passen a ser un treballador a jornal, no autèntics pastors als ulls de Jesús. Si volem de veritat omplir la nostra vida , hem de posar la nostra mirada en Crist, hem de donar-li valor a allò important, compartir amb els més propers, deixar-nos guiar pel Senyor. No podem arribar a ser profundament feliços si ens guien sols per gustos i interessos al marge de la voluntat de Déu. La característica principal del cristià és l’escolta de la veu del Senyor, que ens crida i alenta contínuament. Ja en l’Antic Testament trobem com a primer manament del poble: Escolta, Israel! Els interessos propis i la desconfiança són les conseqüències de no escoltar la veu del Senyor, actituds pròpies dels cors endurits. La verdadera riquesa, la verdadera felicitat ens la ofereix Crist. No hi ha altre camí ni aliment ni porta que no siga Crist. I Ell ens crida pel nostre nom, perquè ens coneix i perquè el reconeguem. Per a ell som únics! Ens cal prendre consciència de la seua companyia, sentir-lo al nostre costat. I hem d’obrir-nos a la seua ajuda en els moments de dificultat. Ens la dona! I també ens crida a ser nosaltres, també, bons pastors, semblants a Ell, per als altres. Hui dia, és trist veure com de vegades continua creixent el distanciament entre la jerarquia i el poble cristià. Es diria que viuen dos mons diferents. En molts llocs els «pastors» i les «ovelles» a penes es coneixen. A molts bisbes no els resulta fàcil sintonitzar amb les necessitats reals dels creients, per a oferir-los l’orientació i l’alé que necessiten. A molts fidels els resulta difícil sentir afecte i interés cap a uns pastors als quals veuen allunyats dels seus problemes. Per això a l’Església, ara més que mai hem de caminar cap a la comunió i mutu coneixement que caracteritza el Bon Pastor i les seues ovelles, ser un sol cos i una ànima.
El bon pastor és guia, és acompanyant i és animador. És, com diu el Papa Francesc, qui va al davant, va al costat i va darrere. És Jesucrist el nostre Bon Pastor? Estem atents a la seua veu, a la seua Paraula?
DIUMENGE III
PASQUA
14 d’abril de 2024
Vosaltres en sou testimonis
La litúrgia pasqual celebra la missió que Crist Ressuscitat ha confiat a la seua Església, la missió de la reconciliació. Els que vivim en Crist hem sigut cridats a ser testimonis de la resurrecció amb les nostres vides. Hui és festa. Donem gràcies i lloem a Déu. Hui és festa. Contemplem a Jesucrist Ressuscitat.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets 3, 13-15.17-19)
Mataren el qui ens obri el camí de la vida, però Deu l’ha ressuscitat d’entre els morts.
Pere predica amb valentia la seua pròpia conversió i dona testimoni del seu Senyor. La seua experiència de la resurrecció va ser una experiència de perdó. Pere ens convida a mirar al Senyor i a experimentar com ell el do inefable del perdó.
SALM
Que resplendisca sobre nosaltres la claror de la vostra mirada.
COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 2, 1-5a)
Ell és la víctima propiciatòria pels nostres pecats i pels de tot el món.
Malgrat el perdó del Senyor, les dificultats i lluites del dia a dia permaneixen. El pecat està a la porta de la nostra casa. La conversió es demostra, no amb una bona acció, sinó amb la totalitat de la nostra vida i amb la nostra obediència a Déu.
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 24, 35-38
En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut Jesús quan partia el pa. Mentres parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau siga amb vosaltres.» Ells, asustats i atemorits, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos venen al cor eixos dubtes? Mireu-me les mans i els peus: soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentres deia això, els ensenyava les mans i el costat. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «¿No teniu ací res per a menjar?» Ells li donaren una tallada de peix a la brasa i se la menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara estava amb vosaltres vos havia dit: que s’havia de complir tot allò que hi ha escrit de mi en el Llibre de la llei de Moisés, i en els dels Profetes i dels Salms.» Aleshores els obrí els ulls perquè comprengueren el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar al tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.»
REFLEXIÓ
Nosaltres som testimonis, perquè vivim en comunitat com els deixebles. Però, la nostra vida és fidel realment a Jesús ressuscitat? Som testimonis de penediment i de conversió? O bé, encara estem demanant al Pilat d’ofici que indulte a un assassí, mentre matem el qui ens obri el camí de la vida? Encara som susceptibles al pecat, sí, al pecat de paraula, d’obra i d’omissió. Ens adonem que Jesús està enmig nostre? Vivim amb fe, esperança i caritat. Però, també de vegades, podem viure asustats, alarmats i plens de dubtes. Perquè Jesús ens mostra les ferides, les ferides obertes en tants germans nostres, en tants malalts, en tants ferits per tot i de tot amb un futur incert sense esperança. Malgrat tot això, la presència de Jesús no ens abandona, ja que on hi ha dos reunits en nom de Jesús, Ell està present. Ens adonem del preciós i bo do de la pau de Jesús? La pau que Jesús ens dona, la vivim? Perquè si la vivim, aquesta pau que brolla del cor purificat, ens farà testimonis del ressuscitat. Si som portadors d’aquest do de la pau, haurem de procurar esdevindre donadors de pau per als altres. Ens adonem que Jesús ens obri el sentir de les Escriptures? Perquè és Ell qui ara en la litúrgia de la Paraula, va obrint-nos els ulls, va obrint-nos l’enteniment, va obrint-nos la ment a la intel·ligència perquè comprenguem tot el que havia de passar: que el Messies havia de patir, havia de morir a la creu pels nostres pecats i pels de tot el món. Ara Jesús és el nostre defensor davant del Pare, per això ens ha deixat el preciós do de l’Eucaristia. En la litúrgia Eucarística el pa i el vi consagrats, convertits en el seu cos i la seva sang, esdevindran per a nosaltres l’aliment essencial, la nostra salut i el remei per a la vida eterna. Si ja hem fet experiència de conversió, de seguiment de Jesús en la nostra vida, tenim aquest lloc privilegiat per reconèixer a Jesús. És en l’Eucaristia, en la fracció del pa, on amb la litúrgia de la Paraula se’ns obren els sentits de les Escriptures que ens interpel·len en la nostra vida diària. “El reconegueren quan partia el pa.” És en l’Eucaristia, on reconeixem a Jesús, on la Paraula es fa carn per nosaltres. És en l’Eucaristia, on la presència de Jesús ens dona la pau. El qui viu a la presència de Jesús viu en pau. Jesús ens dona la pau que apaga les nostres pors. Vivim en un món on la fe es va desdibuixant, on el dubte, l’alarma, la por, pareix que vol trencar la pau. Per això, més que mai, cal tindre consciència que som cristians i per això cal predicar en nom de Jesús, a tots, la conversió i el perdó dels pecats, nosaltres des de la nostra Jerusalem. Déu està a favor nostre. Per això, ens fa falta viure en la presència de Jesús ressuscitat. Moltes vegades viurem amb les ferides obertes. Però amb la fe en que és la llum del Crist ressuscitat, la única llum que dissipa totes les nostres obscures foscors. En la presència real de Jesús en l’Eucaristia, tastem el do total que ens ha donat Déu pel seu Fill Jesucrist. Aquest aliment de vida ens farà ser testimonis de vida ara i ací, i testimonis de l’esperança dels béns eterns. No tinguem cap por, mai més. Jesús ressuscitat està enmig nostre sempre. Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!
DIUMENGE II
PASQUA
DIUMENGE DE LA DIVINA MISERICÒRDIA
7 d’abril de 2024
Senyor nostre i Déu nostre!
És temps de Pasqua, d’alegria i d’esperança. La nostra celebració en aquest temps de resurrecció ha de ser més viva, més vibrant perquè Crist és la nostra Pasqua, la nostra garantia de vida nova i de salvació. Crist és el camí cap a la felicitat i la plenitud de la vida. Va ressuscitar de veritat el meu amor i la meua esperança.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 4, 32-35)
Un sol cor i una sola ànima.
El sermó de Pere demostra el que les paraules poden fer. La seua predicació arriba al cor de les persones, confessen els seus pecats, es bategen en el nom de Jesús i comencen una vida nova. La Pasqua crea comunitat. Els primers cristians tenen un sol cor i una sola ànima. Hui la paraula dita en el nom de Jesús canvia les vides i el món.
SALM
Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és! Perdura eternament el seu amor.
COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 5, 1-6)
Els qui han nascut de Déu vencen el món.
Joan ens recorda als cristians que som fills de Déu, units en la fe, part de la mateixa família entorn de Crist Ressuscitat. Joan ens diu que la nostra fe és poderosa perquè hem rebut el do de l’Esperit Sant.
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 20, 19-31
Aquell mateix diumenge de vesprada els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo vos envie a vosaltres.» Aleshores alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentres no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels Dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig en les mans el senyal dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m’ho creuré.» Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira’m les mans; acosta la mà i fica-la en el costat. No sigues incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu.» Jesús li diu: «¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre. Els que heu llegit ací han sigut escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i tingueu vida en el seu nom, per haver cregut.
REFLEXIÓ
Crist ha ressuscitat! Adorem-lo com a Senyor nostre i Déu nostre (com diu Tomàs). Preparem el cor: deixem-lo entrar perquè ens done la pau, el goig, l’alegria, lel seu esperit!
Joan, hui ens regala una catequesi preciosa. dins dels dies de l’experiència de la Resurrecció. Era el dia primer de la nova Creació, de la nova setmana. Al matí, quan eixia el sol, havia esclatat la vida en el lloc de la mort i Déu pronunciava el seu sí definitiu sobre la humanitat, un sí radical. Era el primer dia d’un nou món de felicitat, d’optimisme, solidaritat, pau i perdó; un món de vida on l’home havia nascut de nou per la Pasqua del Senyor. Jesús és el primer ciutadà d’aquest món nou. I mentrestant, Maria Magdalena, quan havia esclatat la vida, buscava el Senyor al Sepulcre, però havia ressuscitat, ja no estava allí, havia encetat ja eixe nou món.
A la vesprada la catequesi de Joan ens presenta uns deixebles amb por, amb molta por, tancats a pany i clau: que no els passe el que fa pocs dies havia passat al Mestre, que no els busquen ara a ells… I Jesús, l’Home Nou, es posa enmig d’ells. Al Ressuscitat, li donen igual parets i obstacles per tal de donar la pau. Entra sense estar subordinat a portes, a impediments: és el Primogènit de la Nova Creació. Deixem-nos desbordar per la seua energia, el seu Esperit. Com per a Tomàs, este és el nostre problema: jo no ho vaig veure. I este era també el problema de la generació dels dies de l’evangeli de Joan. A Tomàs li ho anuncien, prediquen, notifiquen… perquè ell no estava amb els companys de comunitat quan va vindre el Senyor el diumenge de Pasqua! Però el diumenge de la segona setmana quan la comunitat cristiana es torna a reunir, Tomàs deixa de banda l’amargor, per no saber encaixar el fracàs, la creu… i amb tot el recel que podem imaginar, quan torna a la comunitat… Jesús torna a vindre a la Comunitat. Porta els signes de tots els crucificats del món, mostra les ferides, els traumes, les llagues: les seues i les de tot el món del que Ell precisament n’és Primogènit. I convida a Tomàs que toque les ferides i és quan exclama “Senyor meu i Déu meu”, el Crucificat, el seu Mestre estava davant d’ell Ressuscitat.
Adorem a Jesús, confiem en Ell, mirem-lo ressuscitat, deixem-nos mirar per Ell. Somniem el món nou ple de misericòrdia, enmig de ferides. Comencem, amb Jesús, a fer un món nou en xicotets signes, posem pau i goig, toquem les seues ferides i anunciem la llum de la Resurrecció.
31 de març de 2024
NO ESTÀ ACÍ. HA RESSUSCITAT. MIREU EL LLOC ON L’HAVIEN POSAT.
VIGÍLIA PASQUAL EN LA NIT SANTA
Ha ressuscitat i va davant de vosaltres a Galilea.
PREGÓ PASQUAL
COMENTARI A LES LECTURES
En aquesta nit santa se’ns demana estar desperts i vigilants. La litúrgia ens regala, a través de la Paraula de Déu, la història de la salvació, la nostra història: des de la creació del món fins a la nova creació, des del primer fracàs fins al triomf de la resurrecció, la victòria de l’amor de Déu. L’església, en aquesta nit, ens convida a escoltar la bona notícia, a acollir-la en els nostres cors i a proclamar-la als nostres germans.
PRIMERA LECTURA (Gènesi 1, 1 – 2,2)
Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veres.
SALM A LA PRIMERA LECTURA
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació, i renoveu la vida sobre la terra.
SEGONA LECTURA (Gènesi 22, 1-18)
Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe.
SALM A LA SEGONA LECTURA
Guardeu-me, Déu meu, vós sou el meu refugi.
TERCERA LECTURA (Èxode 14, 15-31; 15, 1)
Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar.
SALM A LA TERCERA LECTURA
Cantem al Senyor, que s’ha cobert de glòria.
QUARTA LECTURA (Isaïes 54, 5-14)
El Senyor t’ha reclamat amb un amor etern.
SALM A LA QUARTA LECTURA
¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!
CINQUENA LECTURA (Isaïes 55, 1-11)
Veniu a mi, i vos saciaré de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna.
SALM A LA CINQUENA LECTURA
Cantant de goig eixirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació.
SISENA LECTURA (Baruc 3, 9-15. 32 – 4,4)
Avança pel camí que conduïx a la claror del Senyor.
SALM A LA SISENA LECTURA
Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
SETENA LECTURA (Ezequiel 36, 16-17a. 18-28)
Abocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou.
SALM A LA SETENA LECTURA
Com la cérvola sospira per l’aigua viva, també sospire jo per vós, Déu meu.
LECTURA DE L’APÒSTOL (Romans 6, 3-11)
Crist, una volta ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més.
SALM A LA LECTURA DE L’APÒSTOL
Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 16, 1-10
Passat el repòs del dissabte Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren olis aromàtics, per a anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge —primer dia de la setmana—, molt de matí, arribaren al sepulcre a l’eixida del sol. Entre elles es preguntaven: — «¿Qui ens farà redolar la pedra de l’entrada del sepulcre?». Aleshores alçaren els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia sigut apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre i veren assentat a la dreta un jove vestit de blanc, i s’espantaren. Ell els diu: «No vos espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaré, el crucificat: ha ressuscitat, no està ací. Mireu el lloc on l’havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant de vosaltres a Galilea; allà el veureu, tal com vos va dir”».
REFLEXIÓ
En aquesta nit santa, la foscor ha esdevingut llum, la mentida veritat, la incertesa camí i la mort vida. Aquell qui és el camí, la veritat i la vida; aquell qui és la resurrecció i la vida ha abandonat el país dels morts i vencent la mort ens ha donat a tots nosaltres la vida eterna. El Fill de Déu que es volgué fer com un home qualsevol, aquell a qui altres homes mataren i feren davallar al sepulcre, ara per obra de l’Esperit i seguint el pla de la nostra salvació establit pel Pare ha ressuscitat d’entre els morts. Algunes de les dones que el seguien, Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé, han anat al sepulcre per ungir el cos i alçant els ulls han vist apartada la gran pedra que tancava el sepulcre, la mateixa que elles dubtaven de com podrien fer redolar; han entrat i els ha eixit al pas un jove vestit de blanc que els ha anunciat que Jesús de Natzaret, que elles mateixes havien vist sepultar en aquell lloc, ha ressuscitat i efectivament el seu cos ja no està allí. Elles però han marxat tremolant de susto, amb gran por i sense atrevir-se a dir res a ningú.
Vora el sepulcre, el lloc on l’havien posat, està espiritualment present tota l’Església universal. Som també nosaltres amb les tres dones que s’acosten al sepulcre, abans de l’alba, per a ungir el cos sense vida de Jesús (Mc 16, 1). La seua experiència de fe és la nostra experiència de fe. Amb elles descobrim que la pedra sepulcral ha estat retirada i el cos ja no està allí. «No està ací», anuncia l’Àngel, mostrant el sepulcre buit i elles miren el lloc on l’havien posat. La mort ja no té poder sobre Ell (Rm 6, 9), ja no té poder sobre cap de nosaltres incorporats a Ell pel baptisme, en bella expressió de sant Joan Pau II (22 d’abril de 2000). El sepulcre està buit, aquell qui va morir crucificat ha tornat a la vida, a la vida plena i eterna, a aquella que té des de sempre i que nosaltres teníem també i vam perdre pel pecat. Déu havent entrat en la història per l’encarnació en el ventre virginal de Maria, ara l’ha canviat per sempre. Aquelles dones senten susto i por, però no és perquè Déu no ho haguera anunciat abans, no és perquè el mateix Jesús no ho haguera predit que havia de ressuscitar al tercer dia; perquè tota la història de la salvació, de la que en aquesta nit santa hem escoltat els seus punts principals, anava destinada a aquest dia. Déu ens estima tant que no podia deixar-nos per sempre al domini de la mort; però a nosaltres durs de cor ens ha costat molt d’entendre i fins i tot veient el sepulcre buit hi haurà qui no entendrà i qui dubtarà.
Vertaderament el Senyor ha ressuscitat i aquest és el centre de la nostra fe. Una fe que hui renovarem tots els batejats. No tinguem por de seguir al Crist; tampoc la seua vida entre nosaltres va estar lliure de dificultats; també Ell va patir enveges, traïcions, va conéixer de primera mà com és tota la misèria que arrastrem els homes; però és Déu qui ens va crear a imatge seua, semblants a Ell com ensdiu la lectura del llibre del Gènesis. Per això al llarg de la història ha intentat un volta i una altra entrar als nostres cors, malgrat que nosaltres li hem tancat les portes tantes vegades. Finalment el Fill va ser enviat pel Pare per tal de que sent com nosaltres, igual en tot llevat del pecat, poguera mostrar-nos que hi ha un camí cap al Pare i que aquest camí de retorn cap la imatge perduda de Déu és el mateix Crist que hui ha deixat el sepulcre buit, que hui ha vençut la mort i que hui, a través de l’Església, ens diu a cadascuna de nosaltres d’una manera molt especial i concreta que estarà amb nosaltres cada dia fins a la fi dels temps. La resurrecció no és un miracle qualsevol, no és el retorn a la vida terrena de Llàtzer, l’amic del Senyor, és el punt de partida d’una nova vida, el fonament d’un nou món que tenint a Crist com a centre busca transformar-lo i atraure’l cap al Crist. La participació en aquest gran esdeveniment a nosaltres ens ve per la fe i el baptisme. El Baptisme està present en la celebració pasqual. La resurrecció del Crist està sempre present, no és mai passat; tampoc el Baptisme no és passat, sinó que per mitjà d’ell la mateixa resurrecció ens arriba a nosaltres, per tal d’atreure’ns cap al Crist. El Baptisme és molt més que un acte eclesial formal, que un ritual pensat per a acollir a les persones a l’Església. És molt més que una espècie de purificació i embelliment de l’ànima. És realment participació de la mort i resurrecció del Crist sent per a nosaltres renaixement i transformació en una nova vida.
MISSA DEL DIA DE PASQUA
Havia de ressuscitar d’entre els morts.
Hui és la festa de les festes, la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Hui, tot és alegria i goig. Hui, hem de cantar la victòria de Crist sobre la mort, la seua mort i la nostra. Alegrem-nos i celebrem gojosos la Pasqua del Senyor.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 10, 34a. 37-43)
Després d’haver ressuscitat d’entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell.
Nosaltres som testimonis, diu Pere, de tot el que va fer Jesús i som també testimonis de que viu. Tots som també cridats a experimentar la seua vida ressuscitada i a predicar la nostra fe pasqual als germans.
SALM
Hui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.
COMENTARI SEGONA LECTURA (Colossenses 3, 1-4)
Busqueu les coses de dalt, on està Crist.
Els redimits tenim una meta nova, un horitzó més enllà de tot horitzó. Crist mort i ressuscitat, és la nostra destinació final i la nostra herència per sempre.
SEQÜÈNCIA
Cantem, fidels joiosos, un himne de victòria a Crist que ressuscita, la Víctima Pasqual, l’Anyell que ens redimia amb mort tan meritòria, i torna les ovelles al Pare de la glòria, Jesús, rei immortal.
Colpiren mort i vida en pugna formidable, la mort ha mort la vida, la culpa a l’innocent, el Rei, que és font de vida i amor immensurable, del lloc dels morts retorna visible i admirable i regna eternament.
Oh rosa de Magdala, que aneu buscant l’aurora, digueu-nos, oh Maria, què heu vist en el camí. Obert està el sepulcre, la vida s’enarbora, la glòria del qui busque, i l’ànima enamora, he vist de bon matí.
Els àngels testimonis, la lluminosa estança, el lli del blanc sudari, l’immaculat llençol. Ressuscità el Messies, Jesús, la meua esperança, aneu a Galilea, i allà on Crist s’avança, veureu la llum del Sol.
La llum, de les tenebres s’ha alçat majestuosa, el nostre cor confessa Crist ressuscitat, la mort ha estat vençuda, la vida victoriosa, oh Rei d’amor benigne, fontana generosa, tingueu-nos pietat.
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 20, 1-9
El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia sigut llevada de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a buscar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús amava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Aleshores, Pere, amb l’altre deixeble, se n’anà cap al sepulcre. Corrien els dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’inclinà per a mirar dins, i va veure en terra les benes d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va veure en terra les benes d’amortallar, però el sudari que li havien posat al cap no estava en terra com les faixes, sinó plegat en un altre lloc. Aleshores entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho va veure i cregué. Fins a aquell moment encara no havien entés que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
REFLEXIÓ
«S’han endut el Senyor fora del Sepulcre i no sabem on l’han posat». La primera reacció de Maria Magdalena és ben humana, podríem dir que fins i tot ben sensata; ella havia vist com posaven el cos de Jesús al sepulcre. Segons el quart Evangeli Josep d’Arimatea i Nicodem van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus, concretament amb una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures. Maria Magdalena anava pues al sepulcre de matí, quan encara estava fosc segurament per visitar la tomba d’aquell a qui tant havia estimat i qui tant li havia perdonat. La pedra treta és la primera evidència de que alguna cosa no prevista havia passat i Maria Magdalena sabedora de que molts voldrien atemptar contra Jesús fins i tot mort, pensa que el cos pot haver sigut furtat i comunica aquesta sospita seua a Pere i a l’altre deixeble. Són Pere i l’altre deixeble els qui veuen noves evidències desconcertants, aplanat el llençol d’amortallar i el sudari que li havien posat al cap lligat encara al mateix lloc. Però encara no havien entès que segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts. A la bona nova de la resurrecció cadascun s’acosta d’una manera diferent, cadascun al seu ritme. Maria Magdalena, una dona, serà la primera en veure indicis i ben aviat es prosternarà als peus del Mestre. L’altre deixeble, aquell a qui Jesús estimava tant, sols veure aquella tomba buida ho tindrà clar, veurà que les Escriptures s’han acomplit, que allò que Jesús els havia dit era cert, que al tercer dia havia ressuscitat. A Pere li caldrà veure’l, parlar, reparar la seua negació i confessar-li el seu amor tres voltes; però al cap i a la fi esdevindrà el primer dels apòstols i acabarà donant la vida per Ell. I així un darrere l’altre, algun voldrà posar la mà a la ferida del costat i el dit al forat dels claus, altres el reconeixeran en partir el pa i Pau, finalment com l’últim de tots, com a un que naix fora de temps, també en fa experiència enmig d’una llum encegadora i d’una veu del cel i de ser-ne perseguidor passa a ser evangelitzador.
Nosaltres no hem viscut aquestes experiències, ni hem vist la tomba buida, ni el llençol aplanat; però hem rebut una tradició, la bona nova de la resurrecció s’ha anat transmetent generació rere generació fins a nosaltres. És la fe de l’Església, una fe que sent sempre un do de Déu rebem i compartim en comunitat i a la que ens incorporem pel baptisme. Renovant ahir les nostres promeses baptismals al cap i a la fi és com si haguérem escoltat també la veu d’aquella Maria Magdalena torbada i que ve cap a nosaltres corrent per dir-nos que el sepulcre està buit i nosaltres en escoltar-la li hauríem de dir que està buit perquè s’ha acomplit allò que havia estat predit, que ja sabem pel deixeble que Crist tant estimava, per Pere, per Pau i per tants d’altres que realment Crist ha ressuscitat.
