Celebrem la Festa de Jesucrist Rei en la qual es tanca el calendari litúrgic. Jesucrist és el Senyor, el Rei, el jutge i el Salvador. Celebrem el seu senyoriu, la seua bondat i la seua presència enmig del seu poble. Celebrem el seu Regne que és unitat i solidaritat, amor i servici, lliurament i generositat.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Ezequiel 34, 11-12.15-17)
A vosaltres, el ramat, jo vos jutjaré entre l’un i l’altre.
El profeta parla de Déu com un pastor bo i compromés amb el benestar de les seues ovelles i especialment de les malaltes i esgarriades. Déu, el pare dels dèbils, ens vol alimentar i tractar amb justícia i amor.
Posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Així Déu ho serà tot en tots.
Crist va ressuscitar i ha sigut constituït Senyor i rei de l’univers. Ell ha de regnar. El seu regne culminarà amb la submissió de tot i de tots al Pare. Hem d’acollir amb fe i amor al testimoni fidel, al nostre rei i Senyor.
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 25, 31-46
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, seurà en el seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Aleshores els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i els cabrits, i posarà les ovelles a la dreta, i els cabrits a l’esquerra. Després el Rei dirà als de la seua dreta: “Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del regne que ell vos tenia preparat des de la creació del món. Perquè tenia fam i em donàreu a menjar; perquè tenia set i em donàreu a beure; quan era foraster, m’acollíreu; quan em véreu despullat, em vestíreu; quan estava malalt, em visitàreu; quan estava en la presó, vinguéreu a veure’m.” Els justos li respondran: “Senyor, ¿quan vos vam veure famolenc i vos donàrem menjar, o que passàveu set i vos donàrem beure? ¿Quan vos vam veure foraster i vos acollírem, o despullat i vos vestírem? ¿Quan vos vam veure malalt o en la presó, i vinguérem a veure-vos?” El Rei els respondrà: “Vos ho dic de veres: tot allò que féieu a cada un d’estos germans meus, per menut que fora, m’ho féieu a mi.” Després dirà als de la seua esquerra: “Lluny de mi, maleïts. Aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu a menjar; quan tenia set, no em donàreu a beure; quan era foraster, no m’acollíreu; quan em véreu despullat, no em vestíreu; quan estava malalt o en la presó, no em visitàreu.” Ells li respondran: “Senyor, ¿quan vos vérem famolenc o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o en la presó, i no férem res per vós?” Ell els contestarà: “Vos ho dic de veres: tot allò que deixàveu de fer a cada un d’estos, per menut que fora, m’ho negàveu a mi.” I aniran als suplicis eterns, mentres que els justos entraran en la vida eterna.»
REFLEXIÓ
Hui, sona una música celestial: «Déu serà tot en tots». Sí, sona una música a la qual tots som convidats. Però, hem d’acostar-nos amb humilitat, reconeixent la nostra misèria i acceptant-la humilment. Ens hem d’adonar-nos de la misericòrdia que Déu té cap a cadascú de nosaltres. Hui, últim diumenge de l’any litúrgic, se’ns presenta Jesucrist com a Rei-Messies, com a jutge, com a bon pastor que destria, busca, recompta, recull, fa pasturar, du a reposar, les seves ovelles perdudes, allunyades, malaltes, les pasturarà totes amb justícia. Hui, en el nostre interior ha de ressonar: «Crist ha ressuscitat d’entre els morts. Tots viuran gràcies al Crist». Hui, se’ns interpel·la a la vida eterna. Hui, nosaltres mateixos, si volem la vida eterna posem-nos a mans plenes a desenvolupar les nostres aptituds cristianes. Aptituds que ens vénen de la misericòrdia que cada cristià ha de desenvolupar durant la vida, cada dia, fins a la fi del món. Jesús tenia un cor obert que feia seus els drames dels altres (Papa Francesc, Fratelli Tutti, 84). I nosaltres, ens preocupem pels altres? Obrim el cor, per amor a Déu, obrim el cor, a cadascú d’aquests germans, que passa necessitat, passa fam i set, és foraster, va despullat, està al llit malalt, està tancat a la presó, perquè ens fa falta veure’ls com el Crist, el rei vertader.
I, amb els ulls de la fe, amb els ulls de l’esperança i en definitiva amb els ulls de l’amor: donem, acollim, vestim, visitem, escoltem. Hem d’arribar a reconéixer que Déu estima cada ésser humà amb un amor infinit i que «amb això li confereix una dignitat infinita». Crist va vessar la seua sang per tots i cadascú, per la qual cosa ningú no queda fora del seu amor universal (Fratelli Tutti, 85). Jesús mateix ens ho diu: «Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per xicotet que fora, m’ho fèieu a mi». Hem vist en l’altre el Crist? Obrim els ulls del cor i mirem, és en l’altre, en el rostre que tens al davant, en qui hem de posar la nostra misericòrdia. Perquè Déu amb la seua compassió i immensa misericòrdia accepte la nostra misèria, ens faça justos i així puguem entrar a la vida eterna, on Déu serà tot en tots.
Hui, Jesucrist, ens crida, ens pren de la mà, ens obri la porta, ens fa passar, ens presenta al Pare, al Regne que tenia preparat des de la creació del món. Així, ens endinsarem eternament, amb el Pare i el Fill i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.
DIUMENGE XXXIII
TEMPS ORDINARI
19 d’octubre de 2023
Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor
Estem preparats per a obrir el llibre de la nostra vida davant Déu? Hui, anem a escriure una nova pàgina que comença amb la nostra lloança al Senyor. Celebrem amb goig el dia del Senyor i sentim la mirada i el judici amorós de Déu sobre les nostres vides.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Proverbis 31, 10-13.19-20.30-31)
Les seues mans transformen la llana i el lli en belles peces.
No ens deixem enganyar per les aparences, ens diu la Paraula de Déu. La vertadera esposa de l’home és la saviesa que ens acosta a Déu i ens obri amb sinceritat als germans. Són molts els beneficis i les gràcies que podem gaudir si confiem en Déu.
Sant Pau recorda a tots els cristians que la vinguda final de Jesús és impredictible. El Senyor ve. Vivim en l’espera. Una espera plena de pau, confiança i llum. El cristià no té por al Dia del Senyor perquè viu en l’amor de Déu i dels germans.
EVANGELI
✠Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 25, 14-30
En aquell temps, Jesús digué als deixebles esta paràbola: «Un home que se n’anava de viatge cridà els seus administradors i els confià els seus béns. A un li donà cinc talents, a l’altre dos i a l’altre un, segons la capacitat de cada un, i se n’anà. El qui n’havia rebut cinc anà de seguida a negociar, i en guanyà cinc més. També el qui n’havia rebut dos en guanyà dos més. Però el qui n’havia rebut un guardà els diners del seu amo en un amagatall. Al cap de molt de temps, l’amo tornà i els demanà comptes. Es presentà primer el qui havia rebut cinc talents, portà també els cinc que havia guanyat i digué: Senyor, m’havíeu confiat cinc talents i n’he guanyat cinc més. L’amo li va dir: Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. Allò que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. Es presentà després el qui n’havia rebut dos i digué: Senyor, m’havíeu confiat dos talents i n’he guanyat dos més. L’amo li va dir: Molt bé. Eres un administrador bo i de tota confiança. El que t’havia encomanat ho has administrat fidelment. Ara t’encomanaré molt més. Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor. Es presentà també el qui n’havia rebut un, i digué: Senyor, sé que sou un home exigent, que voleu collir on no havíeu sembrat i arreplegar on no havíeu escampat. Per això vaig tindre por i vaig amagar els vostres diners. Ací teniu allò que és vostre. L’amo li contestà: Eres un mal administrador i gandul. ¿Sabies que vull collir on no he sembrat i arreplegar on no he escampat? Per tant, havies de confiar els meus diners als banquers, i ara podria recobrar allò que és meu amb els interessos. Lleveu-li eixe talent i doneu-lo al qui en té deu, perquè al qui en té, se li donarà encara més i li’n sobraran, però al qui no en té, se li llevarà fins i tot allò que té. I eixe administrador inútil, expulseu-lo a la foscor. Allí hi haurà els plors i el cruixir de dents.»
REFLEXIÓ
La paràbola dels talents és molt coneguda entre els cristians. Segons el relat, abans d’eixir de viatge, un senyor confia la gestió dels seus béns a tres empleats. A un li deixa cinc talents, a un altre dos i a un tercer un talent, segons les capacitats de cadascú. De tots espera una resposta digna. Els dos primers es posen de seguida a negociar amb els seus talents. Se’ls veu treballar amb decisió, identificats amb el projecte del seu senyor. No temen córrer riscos. Quan arriba el senyor li entreguen amb orgull els fruits: han aconseguit duplicar els talents rebuts. La reacció del tercer empleat és estranya. L’única cosa que se li ocorre és amagar baix terra el talent rebut per a conservar-lo segur. Quan torna el seu senyor, es justifica, però el senyor el condemna com a empleat negligent. En realitat, l’arrel del seu comportament és més profunda. Este empleat té una imatge falsa del senyor. L’imagina egoista, injust i arbitrari. És exigent i no admet errors. No es pot un fiar. El millor és defensar-se d’ell. Esta idea mesquina del seu senyor el paralitza. No s’atreveix a córrer cap risc. La por el té bloquejat. No és lliure per a respondre de manera creativa a la responsabilitat que se li ha confiat. El més segur per a ell és conservar el talent. Amb això n’és prou..
Probablement, els cristians de les primeres generacions captaven millor que nosaltres la força interpeladora de la paràbola. Jesús ha deixat a les nostres mans el Projecte del Pare de fer un món més just i humà. Ens ha deixat en herència el mandat de l’amor. Ens ha confiat la gran Notícia d’un Déu amic de l’ésser humà. Com estem responent hui els seguidors de Jesús? Quan no es viu la fe cristiana des de la confiança sinó des de la por, tot es desvirtua. La fe es conserva però no es contagia. La religió es converteix a deure. L’evangeli és substituït per l’observança. La celebració queda dominada per la preocupació ritual. Seria un error presentar-nos un dia davant el Senyor amb l’actitud del tercer empleat: “Ací tens el teu. Ací està el teu Evangeli, ací està el projecte del teu regne i el teu missatge d’amor als qui pateixen. Ho hem conservat fidelment. Ho hem predicat correctament. No ha servit molt per a transformar la nostra vida. Tampoc per a obrir camins de justícia al teu regne. Però ací ho tens intacte”.
Hem de ser valents i confiats. Jesús ens envia a trobar aquells germans i germanes als qui servir. Amb els qui compartir la vida. Amb valentia i confiança som cridats a ser Església en eixida. Oferir la Bona Notícia i el nostres talents als servici dels altres. Ho hem rebut per ajudar a viure al nostre voltant. Per fer-ho arribar a qui en necessita. Les nostres capacitats, habilitats, coneixements, bondat, paciència, salut, temps, alegria, béns, memòria, pau, estima… són per compartir-los. Som administradors. Rebut per compartir-ho. Solidàriament. Responsablement. Germans dels nostres germans. Responsables de que a ningú no li falte vida.
