background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE I

ADVENT

28 de novembre de 2021

 

¡Vetleu!

 

El temps d’Advent és molt més que una mera espera del Nadal. És temps de vigilància i d’atenció, d’oració i d’austeritat. La litúrgia, hui, és una crida a l’alegria, malgrat els nostres fracassos, perquè sabem que Déu mai falla. És una exhortació a treballar per un demà millor, perquè estem convençuts que Déu compleix les seues promeses i actua en el nostre favor. El Fill de l’Home ve i ha vingut ja.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Jeremies 33, 14-16)
Faré nàixer en el llinatge de David un rebrot just.
El poble estava necessitat de consol i esperança. La profecia de Jeremies li ofereix una paraula de Déu que parla de curació i de plenitud. Judà serà renovat. On no hi havia esperança, Déu posa esperança. On havia pecat, Déu posa perdó. Així ha de ser el nostre Advent. Comencem i deixem de costat els nostres pecats, dubtes i problemes. Déu pronuncia una paraula d’esperança, de perdó i de vida.

 

SALM
A vós, Senyor, eleve la meua ànima.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Tessalonicenses 3, 12-4, 2)
Que el Senyor enfortisca els vostres cors per al dia que vinga Jesús, el nostre Senyor.
Sant Pau ora perquè tots els que ell ha iniciat en el misteri de Jesús no es desanimen sinó que canalitzen la seua impaciència i desencantament en entusiasme per portar una vida santa i fidel. Pau ens exhorta a viure la fe dia a dia com a compromís d’amor.

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 21, 25-28. 34-36

En aquells temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà senyals en el sol, en la lluna i en les estreles. En la terra, la gent viurà amb angoixa, espantada pel brogit de la mar i de les onades. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que passarà arreu de la terra. Tots els estols del cel trontollaran. Aleshores veuran vindre el Fill de l’home sobre un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comence a passar, redreceu-vos i alceu el cap. El vostre alliberament s’acosta. Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguen el vostre cor, perquè de sobte, com un llaç, vos trobaríeu damunt aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetleu, per tant, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de passar, i presentar-vos sense temor davant del Fill de l’home.»

 

REFLEXIÓ

Anunciem-ho als pobles, ve el nostre Salvador i molt prompte serem alliberats. L’Advent és un temps que ens convida a esperar amb alegria l’adveniment, la vinguda del Senyor; però és també una crida a viure aquesta espera amb atenta i vigilant il·lusió fonamentada en la fe en Jesús. Durant l’Advent esperem cada any de nou el naixement d’aquell que és llum i glòria de les nacions; durant el temps litúrgic d’Advent l’Església ens exhorta a preparar-nos per la triple vinguda de Crist. La primera vinguda és l’encarnació i naixement del Fill de Déu, la vinguda de Déu en la història de l’home. La segona és la nostra personal, la nostra mort. En l’última, a la qual es refereix principalment la litúrgia durant la primera part de la l’Advent, el Senyor vindrà al final dels temps com a jutge de vius i de morts, en glòria i majestat a la fi de la història. I a més hi ha una presència de Crist permanent, perquè Ell està amb nosaltres ara i sempre, en el gran misteri de l’Església. El Senyor està present amb la seua Paraula, en els sacraments, particularment en l’Eucaristia, en l’assemblea quan ens reunim en el seu nom; i també està present en els qui passen fam, en els més dèbils.
La nostra no ha de ser una espera de braços creuats, sinó una espera activa. L’Advent és temps per seguir descobrint a Déu en la nostra vida, aquest mateix Déu que es va fer home d’una vegada per sempre i que es va quedar per sempre entre nosaltres, compartint els nostres sofriments i les nostres alegries. És el Déu proper, el Déu amb nosaltres, l’Emmanuel. La nostra espera ha d’estar marcada per dos actituds; són les que ens proposa la Paraula de Déu de hui. La primera la vigilància: «Vetleu, per tant, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de passar», diu l’Evangeli. Desperts i atents per descobrir a Déu prop de nosaltres. Desperts i atents per veure’l en els nostres germans, sobretot en els que sofreixen i els necessitats. La segona actitud és la font de la primera i ens la descobreix l’Apòstol: «faça créixer fins a vessar l’amor que vos teniu els uns als altres i a tots, tal com nosaltres vos amem. (…) Que ell enfortisca els vostres cors, i els mantinga sants i irreprensibles». No hi ha una altra manera de viure la fe, de reconéixer a Déu en la nostra vida, que a través de l’amor a Déu i als germans. La fe ens mou a l’esperança i també a la caritat i al mateix temps, l’esperança i la caritat enforteixen la nostra fe.
En aquest temps d’Advent estem cridats a permanéixer vigilants i actius enfront de tantes necessitats com hi ha al nostre al voltant. El Senyor ens convida a mirar la vida amb el cap ben alt i ben atents als signes dels temps. Ell ve a trobar-nos i ens diu: «Alceu el cap ben alt, perquè molt prompte sereu alliberats». Sent Déu es feu home, es feu pobre, humil i xicotet per fer-nos grans a nosaltres; sent Déu es feu home per nosaltres, per fer-nos a nosaltres partícips de la seua divinitat, per fer-nos fills de Déu, hereus amb Ell. L’esperança cristiana està inseparablement unida al coneixement del rostre de Déu, el rostre que Jesús, el Fill unigènit, ens va revelar amb la seua encarnació, amb la seua vida terrena i la seua predicació, i sobretot amb la seua mort i resurrecció. Si ens falta l’esperança, ens falta Déu i tot perd sentit. Déu coneix el cor de l’home, sols Ell el coneix; sap que qui el rebutja no ha conegut el seu vertader rostre; per això no es cansa de cridar a la nostra porta, com un humil pelegrí a la recerca d’acolliment. El Senyor concedeix cada any un nou temps a la humanitat, precisament perquè tots puguem arribar a conéixer-lo. Sí, Déu ens estima i precisament per això espera que l’acollim, que tornem a Ell, que obrim el nostre cor al seu amor, que posem la nostra vida a les seues mans i no oblidem que som els seus fills. Aquesta espera de Déu precedeix sempre a la nostra esperança, exactament com el seu amor ens abraça sempre primer.
L’esperança està indeleblement escrita en el cor de l’home, perquè Déu el nostre Pare és vida, i estem fets per a la vida eterna i benaventurada. Una espera potser amb l’ai al cor, perdent moltes voltes l’alé de por, afeixugats per les coses mundanes; però sempre alerta i pregant en tota ocasió. Que puguem mantindre’ns drets davant del Fill de l’home. Anunciem-ho als pobles, ve el nostre Salvador i molt prompte serem alliberats.