background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE II

ADVENT

10 de desembre de 2017

 

Prepareu-li un camí al Senyor

 

Segona crida de Déu als cristians a la vigilància i la conversió i a la preparació de la vinguda del Senyor. Que està lluny! Mil anys són com un dia per a Déu. Que està lluny! No sabem ni el dia ni l’hora. Que està lluny! Déu no està mai lluny dels seus fills.

 

REFLEXIÓ PRIMERA LECTURA (Isaïes 40, 1-5. 9-11)
El profeta ofereix consol al seu poble. Una veu crida: prepareu un camí al Déu que ve. Un missatger anuncia una bona notícia: Ací està el seu Déu.

 

SALM

 

REFLEXIÓ SEGONA LECTURA (2 Pere 3, 8-14)
El Senyor té paciència amb nosaltres, ens recorda Sant Pere en la seua carta. I ens ofereix mil oportunitats per a preparar la seua vinguda. La vida és una llarga espera que hem de viure en pau amb tots.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 1, 1-8

Començament de l’Evangeli de Jesucrist, Fill de Déu. Com està escrit en el profeta Isaïes: «Jo envie al meu missatger davant de tu, el qual prepararà el teu camí; veu del que crida en el desert: “Prepareu el camí del Senyor, adreceu les seues senderes”». Es va presentar Joan en el desert batejant i predicant un baptisme de conversió per al perdó dels pecats. Acudia a ell tota la regió de la Judea i tota la gent de Jerusalem. Ell els batejava en el riu Jordà i confessaven els seus pecats. Joan anava vestit de pell de camell, amb una corretja de cuir a la cintura i s’alimentava de llagosta i mel silvestre. I proclamava: «Darrere de mi ve el que és més fort que jo i no meresc acatxar-me per a deslligar-li la corretja de les seues sandàlies. Jo vos he batejat amb aigua, però ell vos batejarà amb Esperit Sant».

 

REFLEXIÓ

Joan Baptista és enviat al poble d’Israel per a obrir una ruta al Senyor, és a dir, per a obrir els cors a la novetat de l’evangeli. No hi ha notícia, per bona que siga, que puga alegrar a qui no està disposat a escoltar. Açò és el que va succeir en temps de Jesús: les diferents faccions en què es dividia el poble jueu estaven tan plenes de si mateixes i tan ocupades en les disputes internes que no podien parar atenció a un nou predicador eixit de Natzaret. En previsió d’açò, Déu havia infós l’esperit profètic en Joan per a iniciar un moviment de conversió i d’expectació de la vinguda del Senyor. Ni tan sols açò va ser suficient. La nostra societat, tan plena de si mateixa i tancada a la novetat que ve de Déu, recorda un poc al judaisme dels temps de Jesús. Fins a quan no volen escoltar l’anunci de l’evangeli, els cristians podem, a exemple de Joan, denunciar les injustícies i incoherències del món actual i anunciar que un altre món és possible i que Déu ve a instaurar-lo.

 

SOLEMNITAT DE LA INMACULADA CONCEPCIÓ

8 de desembre de 2017

 

En el nostre viatge d’Advent celebrem la festa de la Inmaculada. Maria, neta de pecat i concebuda sense pecat original. Maria, mare per la fe i l’obediència a Déu, espera amb nosaltres la vinguda del Fill que ens porta la gràcia i la veritat. En aquest temps d’Advent intensifiquem la nostra oració i amb Maria esperem vigilants la vinguda del Senyor.

 

REFLEXIÓ PRIMERA LECTURA (Gènesi 3, 9-15. 20)
Eva és la mare dels quals necessiten redempció i desitgen tornar al paradís perdut. Maria és la mare dels creients, la que per la seua fe va xafar el cap de la serp primordial. Maria és la nova Eva, la que ens porta la nova vida i ens obri les portes de la nova aliança en i amb Jesucrist.

 

SALM

 

REFLEXIÓ SEGONA LECTURA (Efesios 1, 3-6. 11-12)
Com Maria, tots nosaltres hem sigut també triats i cridats a viure una vida santa i convocats a proclamar la lloança de la seua glòria i a heretar la promesa de la salvació que ens porta el Fill únic de Déu.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 1, 26-38

En el mes sis aquell temps, l’àngel Gabriel va ser enviat per Déu a una ciutat de Galilea anomenada Natzaret, a una verge desposada amb un home anomenat Josep, de l’estirp de David; la verge es deia Maria. L’àngel, entrant en la seua presència, va dir:
– Alegra’t, plena de gràcia, el Senyor està amb tu. Ella es va torbar davant aquestes paraules i es preguntava quina salutació era aquella. L’àngel li va dir:
– No tingues portemes, Maria, perquè has trobat gràcia davant Déu. Concebràs en el teu ventre i donaràs a llum un fill, i li posaràs per nom Jesús. Serà gran, es dirà Fill de l’Altíssim, el Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regne no tindrà fi. I Maria va dir a l’àngel:
– Com serà açò,pues no conec a home? L’àngel li va contestar:
– L’Esperit Sant vindrà sobre tu, i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per açò el Sant que va a nàixer es dirà Fill de Déu. Ací tens a la teua parent Isabel, que, malgrat la seua vellesa, ha concebut un fill, i ja està de sis mesos la que anomenaven estèril, perquè per a Déu res hi ha impossible. Maria va contestar:
– Ací està l’esclava del Senyor; faça’s en mi segons la teua paraula. I la va deixar l’àngel.

 

REFLEXIÓ

Respectar la senzillesa i la grandesa de Maria. Respectar vol dir mantenir els dos aspectes, perquè són les dos ales amb les quals Maria va volar per la història del seu temps i ha de seguir volant per la nostra història. I ja sabem que volar amb una sola ala és impossible. En els segles passats es van accentuar tant les grandeses de Maria, que es va arribar en ocasions a oblidar la seua senzillesa. En el nostre temps, podem córrer l’altre perill: veure-la tan propera a nosaltres, tan xicoteta com nosaltres, que oblidem la seua extraordinària grandesa. Cal mantenir senzillesa i grandesa, perquè així va ser la realitat històrica de Maria, i així continua fent present el misteri de Déu entre nosaltres. La mateixa Mare de Déu estarà molt contenta si nosaltres contemplem la seua senzillesa sense oblidar la seua grandesa, ens asustem davant la seua grandesa enmig de la seua humilitat.
Maria: admirable i imitable. Les dos coses i les dos inseparables. Perquè Déu ha fet en ella obres grans és admirable. Perquè mai ha deixat de ser xicoteta com nosaltres, enmig de la seua excelsitud i la seua glòria, és per igual imitable. Com a cristians hem d’admirar a Maria, la dona més excelsa eixida de les mans del Creador, arbre en qui fructifiquen la ciència de Déu i la vida divina. Però Maria és també com una mare i una germana, que està al costat de nosaltres, que ens acompanya en el nostre camí, les virtuts del qual tan humanes són accessibles a tots. En el jardí de la seua vida veiem florides totes les flors més belles. Amb paraules afectuoses de mare ens diu que la nostra vida és també un jardí. Si sembrem virtuts, com Maria, també floriran les virtuts.
Convertir l’Advent en el temps de Maria. Meditant en la seua vida i principalment en el missatge de la seua Inmaculada Concepció, aprofundirem en la conversió que se’ns demana en aquest temps d’Advent. Una conversió del dia a dia. Que el “Sí” de la Verge, siga la raó la nostra esperança, que les promeses del Senyor es compliran.

DIUMENGE I

ADVENT

3 de desembre de 2017

 

Vigileu

 

Estrenem, hui, un temps nou en la litúrgia de l’Església. És el temps d’Advent. Temps d’espera i esperança. Temps de la contemplació. Els cels ja es van obrir  i el Just ve al nostre món. Jesús està entre nosaltres i alimenta la nostra esperança. L’Església i nosaltres els cristians vivim la intranquil·litat de l’espera de la seua segona vinguda. Visquem desperts. El futur és nostre i dels quals viuen la seua vida fidels a Déu i fidels als seus quefers quotidians.

 

REFLEXIÓ PRIMERA LECTURA (Isaïes 63, 16b-17; 64, 1. 2b-7)
El profeta Isaïes invoca a Déu i li demana que torne, que es faça present enmig del seu poble. La Paraula de Déu és per a nosaltres un despertador que ens recorda com és la nostra vida quan Déu no està present.

 

SALM

 

REFLEXIÓ SEGONA LECTURA (1 Corintis 1, 3-9)
Hem sigut cridats a viure en comunió amb Jesucrist. Ell és la nostra riquesa i la nostra força, el nostre suport i la nostra meta. Com omplir l’espera de la seua vinguda en glòria? Hem de mantenir-nos ferms en la fe rebuda i viure-la amb il·lusió renovada cada dia.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 13, 33-37

Va dir Jesús als seus deixebles: “Esteu atents, vigileu: pues no sabeu quan és el moment. És igual que un home que se’n va anar de viatge, i va deixar la seua casa i va donar a cadascun dels seus criats la seua tasca, encarregant al porter que vetlara. Vetleu llavors, pues no sabeu quan vindrà l’amo de la casa, si al capvespre, o a mitjanit, o al cant del gall, o a l’alba: no siga que vinga inesperadament i vos trobe adormits. El que vos dic a vosaltres, ho dic a tots: vetleu!”

 

REFLEXIÓ

Hi ha persones desganades als qui no el atrau el gust de cap aliment, i persones apàtiques als qui res els motiva. Contra la desgana i l’apatia espiritual, el temps d’Advent vol despertar en nosaltres el desig, la nostàlgia, la il·lusió de la trobada amb Déu: «Tant de bo rasgares el cel i baixares». És molt fàcil en el nostre món allunyar-nos gradualment de Déu i pensar que sempre som a temps de buscar-ho i restablir les relacions. Hi ha tantes coses que reclamen la nostra atenció urgent! Advent ens recorda que el temps no és etern i que, per a trobar-nos amb Déu, el més savi és deixar que siga ell qui marque el ritme. A nosaltres ens correspon una actitud de vigilància, mantenir-nos atents i desperts per a aquell moment especial, que ell té previst des de l’eternitat, en què cridarà a la porta de la nostra vida. Qui sap quants moments especials hem desaprofitat ja? O potser, de fet, depén de nosaltres fer que qualsevol moment de la vida puga ser decisiu.