background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE VII

TEMPS ORDINARI

23 de febrer de 2020

 

Estimeu als vostres enemics

 

Hui, la Paraula de Déu ens parla als cristians de coses molt importants: de les condicions per a ser deixebles de Jesús, de ser temples de l’Esperit, de la bondat de Déu cap a tots i del nostre comportament amb els germans.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Levític 19, 1-2. 17-18)
“Sigueu sants” diu Déu. Ens ho diu a nosaltres, homes i dones, aclaparats pel pes del viure diari. A nosaltres, pecadors, que no ens atrevim a alçar els ulls. No hem d’asustar-nos. Ser sant és fàcil si comptem amb l’ajuda de l’únic sant.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 3, 16-23)
Siguem sants perquè Déu vol allotjar-se en la nostra vida, en el nostre ser. Siguem sants perquè no som possessió de cap home, som possessió de Déu. Siguem sants perquè som de Déu.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 5, 38-48

Va dir Jesús als seus deixebles: «Heu sentit que es va dir: “Ull per ull, dent per dent.” Jo, en canvi, vos dic: No feu front al que vos agravia. Al contrari, si un et bofeteja en la galta dreta, presenta-li l’altra; al qui vulga posar-te pleit per a llevar-te la túnica; dóna-li també la capa; a qui et requerisca per a caminar una milla, acompanya-li dos; a qui et demana, dóna-li, i al qui t’ampra, no el defuges. Heu sentit que es va dir: “Estimaràs al teu pròxim” i avorriràs al teu enemic. Jo, en canvi, vos dic: estimeu als vostres enemics, i reseu pels que vos persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare que està en el cel, que fa eixir el seu sol sobre roïns i bons, i mana la pluja a justos i injustos. Perquè, si estimeu als que vos estimen, quin premi tindreu? No fan el mateix també els publicans? I, si saludeu només als vostres germans, què feu d’extraordinari? No fan el mateix també els gentils? Per tant, sigueu perfectes, com el vostre Pare celestial és perfecte».

 

REFLEXIÓ

Si som cristians compromesos, el grau d’exigències serà més gran. No hi ha a l’Evangeli de hui una exigència que supera les forces humanes? Crist ens crida a estimar, a l’amor; aquesta paraula ens atrau i, amb l’ajuda de la força dels sacraments, podem anar endavant i superar els nostres límits. Jesús convida sempre a superar límits: anar més enllà de la norma i de la prudència.
L’Evangeli ens obri un únic camí vàlid per véncer el mal, la guerra, la fam, la corrupció, i tots els mals que existeixen i veiem. El camí de l’amor, del perdó, de la misericòrdia… sense límits. Sense dir: «encara més difícil». Dient: «encara millor». La primera recompensa és la pau al cor; la segona, la millora de les relacions; la tercera, sentir-nos fills estimats del Pare de bondat i de misericòrdia. Si reflexionem més, trobarem altres bons resultats. Quan Jesús parla de l’amor als enemics, podem creure que no ens demana sentiments d’afecte i simpatia cap a ells, sinó un canvi d’actituds. Els sentiments del cor no són fàcils de canviar. Estimar l’enemic significa, sobretot, no fer-li mal, ni desitjar fer-li mal, fent tot el possible per canviar la situació. No ens hem d’estranyar si els nostres sentiments no són positius si ens sentim ferits i humiliats. El primer pas és superar actituds d’odi i ressentiments. El segon pas és estar disposats a fer-li el bé si el veiem necessitat. El tercer pas és no jutjar-lo, intentar veure’l com Jesús el mira. El quart pas és trencar el mur de separació amb la força de la pregària i curar les ferides amb l’oli de l’amor.
Segons sant Pau, som «temple de Déu i l’Esperit de Déu habita en nosaltres». Per això, la grandesa de l’ésser humà està en la nostra capacitat d’estimar que ens uneix més i més al Déu-Amor. Hi ha formes molt concretes de viure-ho: Estimar perdonant. Perdonant i oblidant. Recordem que hem de ser imitadors de Déu, que sempre ens perdona i espera. Recordem a Jesús que va perdonar estant en la Creu. Si ens sentim fills de Déu, anirem destruint els sentiments i actituds negatives. És important que els sentiments siguen raonables, i que la raó no siga freda i sense sentiments. La raó i els sentiments han d’estar conjugats amb la paraula amor per tal de no caure ni en la superficialitat ni en l’egoisme. I, quin és el secret? Escoltem la primera lectura: «Sigueu sants, perquè jo, el Senyor, el vostre Déu, sóc sant… Estima els altres com a tu mateix». Estem parlant de la santedat real i quotidiana de les persones bones, amb defectes però amb capacitat de superació, que els costa però que ho tornen a intentar. El Papa Francesc diu que vol sants que viuen amb normalitat la vida, que riuen i ploren, que cauen i s’alcen, que estimen sense condicions, que tinguen capacitat d’estimar amb naturalitat els fets normals de cada dia i les persones que els envolten, que el seu amor done pas a l’esperança.
Fa falta coordinació, equilibri, esforç i ganes de superar les dificultats. Encara que la vida cada vegada pot resultar més difícil, tot ho podem perquè el Senyor ens «sacia d’amor entranyable».

 

Resultado de imagen de amar a los enemigos

 

 

DIUMENGE VI

TEMPS ORDINARI

16 de febrer de 2020

 

He vingut a donar plenitud

 

El Senyor ens acull i beneeix, ens exhorta i alimenta, ens dona la seua saviesa i la força per a viure, cura les nostres ferides i pecats i ens convida a seguir-li. Hem de descansar en el Senyor, renovar la nostra fidelitat a Déu, recuperar la il·lusió, escoltar a l’únic Mestre de la vida i confessar i alimentar la nostra fe.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Eclesiàstic 15, 16-17. 20b)
Déu ens mostra el camí de la vida i ens convida a permanéixer fidels. Déu és la fidelitat. Déu és la vida. A les nostres mans està la decisió i l’elecció.

 

SALM

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 2, 16-17. 20b)
La saviesa de Déu no té res a veure amb el coneixement dels homes. La saviesa de Déu ens introdueix en el seu projecte, ens descobreix l’origen i la fi de la nostra vida, i ens obri els ulls de la fe per a veure el que els nostres ulls no poden veure: a Jesucrist mort i ressuscitat.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu 5, 17-37

Va dir Jesús als seus deixebles:«No cregueu que he vingut a abolir la Llei i els profetes: no he vingut a abolir, sinó a donar plenitud. Vos assegure que abans passaran el cel i la terra que deixe de complir-se fins a l’última lletra o accent de la Llei. El que es bote un només dels preceptes menys importants, i li ho ensenye així als homes serà el menys important en el regne dels cels. Però qui els complisca i ensenye serà gran en el regne dels cels. Vos ho assegure: si no sou millors que els escribes i fariseus, no entrareu en el regne dels cels. Heu sentit que es va dir als antics: “No mataràs”, i el que mate serà processat. Però jo vos dic: tot el que estiga barallat amb el seu germà serà processat. I si un crida al seu germà “imbècil”, haurà de comparéixer davant el Sanedrí, i si el crida “renegat”, mereix la condemna del foc. Per tant, si quan poses la teua ofrena sobre l’altar, et recordes allí mateix que el teu germà té queixes contra tu, deixa allí la teua ofrena davant l’altar i ves-te’n primer a reconciliar-te amb el teu germà, i torna a presentar la teua ofrena. Amb el qui et posa pleit, procura arreglar-te de seguida, mentre aneu encara de camí, no siga que t’entregue al jutge, i el jutge a l’alguacil, i et fiquen en la presó. T’assegure que no eixiràs d’allí fins que hages pagat l’últim quart. Heu sentit el manament “no cometràs adulteri”. Perquè jo vos dic: el que mira a una dona casada desitjant-la, ja ha sigut adúlter amb ella en el seu interior. Si el teu ull dret et fa caure, trau-te’l i tira’l. Més et val perdre un membre que ser tirat sencer en l’infern. Si la teua mà dreta et fa caure, talla-te-la i tira-la, perquè més et val perdre un membre que anar a parar sencer a l’infern. Està manat: “El que es divorcie de la seua dona, que li done acta de repudi. Perquè jo vos dic: el que es divorcie de la seua dona, excepte en cas d’impuresa, la indueix a l’adulteri, i el que es case amb la divorciada comet adulteri. Heu sentit que es va dir als antics: “No juraràs en fals” i “Compliràs els teus vots al Senyor”. Perquè jo vos dic que no jureu en absolut: ni pel cel, que és el tron de Déu; ni per la terra, que és estrada dels seus peus; ni per Jerusalem, que és la ciutat del Gran Rei. Ni jures pel teu cap, perquè no pots tornar blanc o negre un sol pèl. A vosaltres vos és prou dir “sí” o “no”. El que passa d’ahí ve del Maligne».

 

REFLEXIÓ

Portem dos diumenges escoltant Jesús, a la muntanya. Hem escoltat les benaurances i la crida a ser sal i llum. La mirada del Pare sobre la vida i el que espera de cadascú de nosaltres. Seguim, hui, amb l’oferta de Jesús de no conformar-nos amb el sol compliment d’obligacions. Està clar que necessitem lleis, criteris, normes, tradicions. Les necessitem. I cal observar-les. Hui Jesús ens diu que no podem acontentar-nos amb el compliment literal de la llei. Que la nostra vida cristiana va més enllà. Ha d’anar més enllà. Hem d’anar més lluny… Hem d’anar més lluny i no podem conformar-nos amb el “no furte – no mate”. No n’hi ha prou amb el “vaig tirant…” “No faig mal a ningú…”.  No n’hi ha prou amb una vida cristiana feta de la mediocritat dels mínims. Gris i plana. És més: seria cristiana, una vida així? Una vida que no és guiada per la força de l’amor? Jesús ve a omplir la nostra vida. Omplir-nos de vida. Obrir camí més enllà. Ens convida a viure amb inquietud i amb iniciativa. A la busca. Amb projecte. Amb el projecte del Regne tirant de nosaltres. Sempre més lluny. Sempre més enllà. Viure amb passió i apassionadament. Amb el goig de saber que és Déu mateix qui crida. Qui crida a viure una vida així de plena.
En les relacions amb els altres. En els plantejaments que un mateix fa respecte de la bondat i l’honestedat personal. Respecte a la responsabilitat i els compromisos que hem d’afrontar i no defugir. On siga. En la família, en la professió, en el veïnatge. En tot. Però jo vos dic… que tant com fets concrets, importa l’estat del cor. Tan important és l’actitud com l’acció. Que hi ha, sí, una pregunta a fer-nos sobre la llei. I que els mínims els hem d’assolir. Està clar, que sí. Però que no és aquesta la pregunta important, sobre si està permès, prohibit, obligat o indeterminat. Mirada ampla. La pregunta important és sobre el cor. La pregunta important és sobre el voler de Déu, Pare de tots. La seua voluntat. La pregunta important és sobre l’estimar. On ens porta, viure des de l’amor? Més enllà dels mínims. Però el que importa a la vida és estimar incondicionalment. I que això només s’arriba eixint d’un mateix. Servint. Mirant amb mirada cordial i servint els xicotets i els pobres. Donant-se. Entregar-se. Paradoxalment, el buidament d’un mateix, ompli de vida.
Sovint estem atents a molts discursos i moltes crides. Molts eslògans, tendències, referències i influències. Al que fa i diu “tot el món”. Val la pena dirigir la nostra atenció a l’escolta de Jesús. És veritat que sonen moltes coses i moltes músiques. Però Ell ens diu … que molt poques coses són de veritat importants. Que és Déu Pare qui justifica les nostres persones i les nostres vides. Que som germans, i cridats a construir fraternitat i solidaritat. Que viure amb autenticitat és font de goig. Però Ell ens diu… que Ell és senzill. Autèntic.