Diumenge II d’Advent

8 de desembre de 2024

 

PURÍSSIMA HAVIA DE SER

 

En aquest II Diumenge d’Advent celebrem la festa de la Immaculada. María, neta de pecat i concebuda sense pecat original. María, mare per la fe i l’obediència a Déu, espera amb nosaltres la vinguda del Fill que ens porta la gràcia i la veritat. En este temps d’Advent intensifiquem la nostra oració i amb Maria esperem vigilants la vinguda del Senyor.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Gènesi 3, 9-15.20)

Faré que siguen enemics el teu llinatge i el de la dona.

Eva és la mare dels quals necessiten redempció i desitgen tornar al paradís perdut. Maria és la mare dels creients, la que per la seua fe va esclafar el cap de la serp primordial. María és la nova Eva, la que ens porta la nova vida i ens obri les portes de la nova aliança en i amb Jesucrist.

 

SALM

Canteu al Senyor un càntic nou: ha fet obres prodigioses.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Efesis 1, 3-6.11-12)

Déu ens elegí abans de crear el món.

Com Maria, tots nosaltres hem sigut també triats i cridats a viure una vida santa i convocats a proclamar la lloança de la seua glòria i a heretar la promesa de la salvació que ens porta el Fill únic de Déu.

 

 

EVANGELI

✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 1, 26-38

En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per a dur un missatge a una verge, promesa amb un descendent de David, que li deien Josep, i el nom de la verge era Maria. L’àngel entrà en sa casa i li digué: «Déu et guarde, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.» Ella es torbà al sentir eixes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tingues por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, son pare, Regnarà sobre la casa de Jacob per sempre, i el seu regnat no tindrà fi.» Maria preguntà a l’àngel: «¿Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre tu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seua ombra; per això el fruit sant que naixerà, l’anomenaran Fill de Déu. També la teua parenta, Isabel, ha concebut un fill a la seua edat; ella, que era tinguda per estèril, ja està de sis mesos, perquè a Déu no li és impossible res.» Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es complisquen en mi les teues paraules.» I l’àngel es retirà.

 

REFLEXIÓ

«Maria ha sigut preservada de l’herència del pecat original. D’aquesta manera, des del primer instant de la seua concepció, és a dir de la seua existència, és de Crist.» (Sant Joan Pau II, Redemptoris Mater, 10). Maria és anomenada com la nova Eva. Aquestes dos dones van ser creada una i concebuda l’altra sense el pecat original, immaculades. Totes dos són considerades mares, una Eva de la humanitat i l’altra Maria de la nova humanitat ja redimida. Però al cap i a la fi partint de les mateixes condicions una serà expulsada del paradís, mentre que l’altra serà assumpta en cos i ànima. On està la diferència entre una i altra? Eva va desobeir al Senyor, ho tenia tot i ho va perdre tot, fins i tot la immortalitat, perquè sent imatge de Déu va renunciar a aquesta imatge per la seua ambició, pel pecat. Maria en canvi no era conscient d’estar lliure del pecat, no se sabia concebuda immaculada, però acomplint sempre la voluntat de Déu, obrint-se en tot moment a la seua gràcia a la fi de la seua vida terrena va rebre el premi que li corresponia. Eva passà de tindre-ho tot a perdre-ho; Maria passà de no tindre res a tindre-ho tot; Eva passà de la vida a la mort, Maria passà de la mortalitat a la vida eterna. Eva tenia por, s’amagava, fugia la presència de Déu, se sentia nua davant del seu creador i enganyada per la serp, però havent caigut en la temptació aquesta no li havia donat allò que buscava, la igualtat amb Déu, sinó que havia perdut allò que creia poder conservar, la imatge de Déu. Maria al contrari és convidada per l’àngel a no tindre por, perquè el favor de Déu li ha estat concedit.

«Es tracta d’una mare del tot singular, triada per Déu per a una missió única i misteriosa, la d’engendrar per a la vida terrena al Verb etern del Pare, que va vindre al món per a la salvació de tots els homes. I Maria, Inmaculada en la seua concepció, així la venerem hui amb devoció i gratitud, va realitzar la seua peregrinació terrenal sostinguda per una fe intrèpida, una esperança indestructible i un amor humil i il·limitat, seguint les petjades del seu fill Jesús.» (Papa Benet XVI 8 de desembre de 2007). Maria és l’escollida per Déu; és la primera a ser salvada, la primera a experimentar en ella mateixa els efectes de la redempció, la primera en participar del misteri de la salvació. Ella és la primera deixeble, perquè ja acollint en el seu sí al Fill de Déu, fent-se fill seu al qui fou engendrat abans de tota la creació, s’ha obert al misteri de la salvació. Ha estat beneïda amb tot tipus de benediccions espirituals des de dalt del cel i elegida per Déu ja abans de crear el món per ser santa, sempre irreprensible als ulls de Déu. Maria, la primera deixeble de Crist, ha sigut la primera a rebre ja la seua part en l’herència, ha estat destinada i escollida perquè habitara aquell qui tot ho du a terme seguint la seua voluntat, que no és altra que la de salvar a la humanitat del pecat i de la mort. Maria esdevé així lloança vivent de la grandesa de Crist, en ser deixeble primerenca i totalment donada a Crist des del moment de l’anunciació fins a la seua assumpció al cel, passant pel dolor de la creu i el goig de la Pasqua. Amb el fiat de Maria s’inicia la realització del pla de salvació que Déu ofereix a l’home. I Maria va obrir a Déu la porta del seu cor i digué «sí».

«La solemnitat de Maria Inmaculada, se situa en el context de l’Advent, un temps d’espera: Déu complirà el que ens ha promés. Però en la festa de hui se’ns anuncia alguna cosa que ja ha succeït, en la persona i en la vida de la Mare de Déu. El dia de hui el considerem el començament d’aquest compliment, que està fins i tot abans del naixement de la Mare del Senyor. De fet, la seua immaculada concepció ens porta a aquest precís moment en el qual la vida de Maria va començar a palpitar en el si de la seua mare santa Anna: quan ja existia l’amor santificant de Déu, preservant-la del contagi del mal, que és herència comuna de la família humana.» (Papa Francesc 8 de desembre de 2019). Maria és la nostra porta cap a l’esperança, ella fou i és també hui la primera a tindre posada l’esperança en Crist. Torbada en sentir aquelles paraules que li deien que el Senyor era amb ella, pensativa de per què la saludava un àngel així, temorosa com l’àngel la reconegué; malgrat la torbació, la inquietud i la por; s’obri a complir la voluntat de Déu, és considera l’esclava del Senyor i a partir d’aquell moment la seua vida no serà altra cosa que acomplir la voluntat de Déu i créixer en la fe mentre veu créixer al seu costat al Fill de Déu enviat per a aconseguir-nos la salvació.

Davant de la realitat de Déu hi ha dos camins possibles. Un el que no porta a cap lloc o millor dit porta a la mort; quan la nostra ambició de ser iguals a Déu ens allunya d’Ell perquè la seua imatge l’enterbolim amb l’egoisme, la murmuració, la voluntat de fer la nostra per damunt de tot i per davant de qualsevol, sense importar-nos per res el mal que puguem fer a Déu, als altres i a nosaltres mateixos. Però hi ha un altre camí a recórrer, ben possible i ben real, aquell que escollí Maria des del mateix moment en que fou interpel·lada per l’àngel, fer la voluntat de Déu, no de manera resignada, pesarosa o acomodatícia; sinó de manera resolutiva, generosa i amorosa. L’amor a Déu ens mou a obrir-nos a fer la seua voluntat, certs de que Ell vol sempre el millor per a nosaltres, tot i que a vegades ens coste descobrir-ho, tot i que a vegades ens sentim fins i tot infeliços, envejosos en certa manera de la felicitat del injust. Moltes voltes, com diu el salmista, estem a punt de desviar-nos, els nostres peus estant a punt d’esbarar de l’enveja que sentim pels injustos, veient el benestar dels insolents; mirem com aquests injustos acumulen tranquils les riqueses i ens preguntem què en traiem nosaltres de guardar pur el cor i de rentar-nos les mans en senyal d’estar nets de culpa, si creiem que a cada instant hem de sofrir, si creiem que ens veiem castigats tot el dia (Sl 73). La temptació de ser Eva i Adam està sempre davant dels nostres ulls; la possibilitat d’imitar a Maria i al mateix Crist se’ns obri en tot moment per acció de la gràcia salvadora de Déu que una volta i una altra ens crida a la salvació, a seguir-lo, a creure; com el seguí i cregué Maria; malgrat els dolors i a vegades fins i tot dels afronts. El camí d’Eva i d’Adam, és el camí de la humanitat caiguda, és el camí de l’ambició, una ambició que naix en el seu cor i que traspua pels seus ulls, que fins i tot els ixen de la cara; amenaçant de fer mal, posant-se altius amenaçant amb la força i desafiant a Déu com si res, creient saber-ho tot a la terra. Però malgrat saber que el camí d’Adam i el d’Eva és un camí equivocat, és una opció de vida sempre present davant els nostres ulls, una temptació sempre present. El camí de Maria és el camí de Crist; ella no se separà mai del Senyor, Ell li donà la mà i la guià amb el seu consell i en acabar se l’endugué a la glòria; perquè ella tenint a Crist , el seu fill, no desitjava ja res més a la terra. En paraules del Papa Francesc: «la Paraula de Déu va ser dirigida a Maria, i ella la va acollir amb tot el seu ser, en el seu cor, perquè prenguera carn en ella i naixera com a llum per als homes. En la Mare de Jesús, la fe ha donat el seu millor fruit. En la seua vida, Maria ha realitzat la peregrinació de la fe, seguint al seu Fill. Així, en Maria, el camí de fe de l’Antic Testament és assumit en el seguiment de Jesús i es deixa transformar per ell, entrant a formar part de la mirada única del Fill de Déu encarnat.» (Lumen fidei, 58).

En Maria la nova Eva, la primera deixeble de Crist, la porta a l’esperança, s’acomplia ja allò que diria l’Apòstol: «Déu, que coneixia els qui l’estimen d’abans que existiren, els destinà a ser imatges vives del seu Fill. Ell, que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.»

 

 

 

 

 

DIUMENGE I

ADVENT

1 de desembre de 2024

 

Molt prompte sereu alliberats

 

Advent és molt més que una mera espera de Nadal. És temps de vigilància i d’atenció, d’oració i d’austeritat. La litúrgia, hui, és una crida a l’alegria, malgrat els nostres fracassos, perquè sabem que Déu mai falla. És una exhortació a treballar per un demà millor, perquè estem convençuts que Déu complix les seues promeses i actua en el nostre favor. El Fill de l’Home ve i ha vingut ja.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Jeremies 33, 14-16)

Faré nàixer en el llinatge de David un rebrot just.

El poble estava necessitat de consol i esperança. La profecia de Jeremies li oferix una paraula de Déu que parla de sanació i de plenitud. Judà serà renovat. On no hi havia esperança, Déu posa esperança. On havia pecat, Déu posa perdó. Així serà el nostre Advent. Nosaltres el comencem amb els nostres pecats, dubtes i problemes. Déu pronuncia una paraula d’esperança, de perdó i de vida.

 

SALM

A vós, Senyor, eleve la meua ànima.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Tessalonicenses 3, 12-4, 2)

Que el Senyor enfortisca els vostres cors per al dia que vinga Jesús, el nostre Senyor.

Sant Pau ora perquè tots els que ell ha iniciat en el misteri de Jesús no es desanimen sinó que canalitzen la seua impaciència i desencantament en entusiasme per portar una vida santa i fidel. Sant Pau ens exhorta a viure la fe dia rere dia com a compromís d’amor.

 

 

EVANGELI

✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 21, 25-28. 34-36

En aquells temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà senyals en el sol, en la lluna i en les estreles. En la terra, la gent viurà amb angoixa, espantada pel brogit de la mar i de les onades. La gent defallirà de por i d’ansietat pel que passarà arreu de la terra. Tots els estols del cel trontollaran. Aleshores veuran vindre el Fill de l’home sobre un núvol amb gran poder i majestat. Quan tot això comence a passar, redreceu-vos i alceu el cap. El vostre alliberament s’acosta. Vosaltres estigueu alerta: que l’excés de menjar o l’embriaguesa o les preocupacions de la vida no afeixuguen el vostre cor, perquè de sobte, com un llaç, vos trobaríeu damunt aquell dia, que caurà sobre tots els habitants de la terra. Vetleu, per tant, i pregueu en tot moment perquè pugueu escapar-vos de tot això que ha de passar, i presentar-vos sense temor davant del Fill de l’home.»

 

REFLEXIÓ