DIUMENGE IV
PASQUA
Diumenge del Bon Pastor
11 de maig de 2025
Jo done la vida eterna a les meues ovelles
Cridats a veure a Jesús en els esdeveniments de cada dia i cridats a sentir-lo en la paraula proclamada. El Bon Pastor ens convida a l’alegria de la salvació. Fam, set i llàgrimes són part de la nostra vida. Però comptem amb la benedicció del qui ens ha cridat a la vida i ens té en la palma de la seua mà. Celebrem i seguim al pastor de l’església, Jesucrist.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 13, 14.43-52)
Ara ens adreçarem als pagans.
Pau i Bernabéu són els primers missioners dels gentils. Porten la paraula i la llum de Crist a totes les nacions. Amb la força i el poder de l’Esperit pateixen persecucions i sembren la llavor de la fe.
SALM
Som el seu poble i el ramat que ell pastura.
COMENTARI SEGONA LECTURA (Apocalipsi 7, 9.14b-17 )
L’Anyell serà el seu pastor, i els conduirà a les fonts d’aigua viva.
Visió de Joan. La sang de l’anyell ha purificat el pecat dels qui han experimentat la persecució i han superat la prova. Cant de victòria de l’anyell i de tots els seus seguidors. El nostre cant i el nostre goig és Jesucrist.
EVANGELI
✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 10, 27-30
En aquell temps, digué Jesús: «Les meues ovelles escolten la meua veu. Jo les conec i elles em seguixen. I jo els done la vida eterna: no es perdran mai ni me les arrancarà ningú de les mans. Allò que el Pare m’ha donat val més que tot, i ningú podrà arrancar res de les mans del Pare. Jo i el Pare som u.»
REFLEXIÓ
L’escena és tensa i conflictiva. Jesús està passejant dins del recinte del temple. De sobte, un grup de jueus l’envolta assetjant-lo amb aire amenaçador. Jesús no s’intimida, sinó que els retrau obertament la seua falta de fe: «Vosaltres no creieu perquè no sou ovelles meues». L’evangelista diu que, en acabar de parlar, els jueus van prendre pedres per a apedregar-lo. Per a provar que no són ovelles seues, Jesús s’atrevix a explicar-los què significa ser dels seus. Només
subratlla dos trets, els més essencials i imprescindibles: «Les meues ovelles escolten la meua veu… i em seguixen». Després de vint segles, els cristians necessitem recordar de nou que l’essencial per a ser l’Església de Jesús és escoltar la seua veu i seguir els seus passos. El primer és despertar la capacitat d’escoltar a Jesús. Desenvolupar molt més en les nostres comunitats eixa sensibilitat, que està viva en molts cristians senzills que saben captar la Paraula que ve de Jesús en tota la seua frescor i sintonitzar amb la seua Bona Notícia de Déu.
Sant Joan XXIII va dir en una ocasió que “l’Església és com una vella font de poble l’aixeta de la qual ha de donar sempre aigua fresca”. En esta Església vella de vint segles hem de fer córrer l’aigua fresca de Jesús. Si no volem que la nostra fe es vaja diluint progressivament en formes decadents de religiositat superficial, enmig d’una societat que invadix les nostres consciències amb missatges, consignes, imatges, comunicats i reclams de tot gènere, hem d’aprendre a posar en el centre de les nostres comunitats la Paraula viva, concreta i inconfusible de Jesús, el nostre únic Senyor. Però no prou escoltar la seua veu. És necessari seguir a Jesús. Ha arribat el moment de decidir-nos
entre acontentar-nos amb una “religió buida” que tranquil·litza les consciències però ofega la nostra alegria, o aprendre a viure la fe cristiana com una aventura apassionant de seguir a Jesús. L’aventura consistix a creure el que ell va creure, donar importància al que ell va donar, defendre la causa de l’ésser humà com ell la va defendre, acostar-nos als indefensos i desvalguts com ell es va acostar, ser lliures per a fer el bé com ell, confiar en el Pare com ell va confiar i enfrontar-nos a la vida i a la mort amb l’esperança amb què ell es va enfrontar. Si els qui viuen perduts, sols o desorientats, poden trobar en la comunitat cristiana un lloc on s’aprén a viure junts de manera més digna, solidària i alliberada seguint a Jesús, l’Església estarà oferint a la societat un dels seus millors servicis.
Segons Jesús, «Déu supera a tots». Que nosaltres estiguem en crisi, no significa que Déu està en crisi. Que els cristians perdem l’ànim, no vol dir que Déu s’haja quedat sense forces per a salvar. Que nosaltres no sapiem dialogar amb les persones, no significa que Déu ja no trobe camins per a parlar al cor de cada persona. Déu és Déu. Cap crisi religiosa i cap mediocritat de l’església podran «arrancar de les seues mans» a eixos fills i filles als quals pastoreja amb amor infinit. Déu no abandona a ningú. Té els seus camins per a cuidar i guiar a cada un dels seus fills, i els seus camins no són necessàriament els que nosaltres li pretenem traçar.
Preguem també en aquest diumenge pel nou Papa, Lleó XIV, a qui l’Esperit Sant ha cridat a guiar la barca de Pere en aquests temps. Senyor, Pastor etern del vostre poble, sosteniu-lo amb la vostra gràcia, il·lumineu-lo amb la vostra i revestiu-lo amb la vostra mansuetud i fortalesa de Bon Pastor. Que siga sempre signe d’unitat, servidor fidel de l’Evangeli i reflex del vostre amor per a tots els vostres fills, per a tota l’Església.
DIUMENGE III
PASQUA
4 de maig de 2025
És el Senyor
Pasqua és temps d’alegria, de vida nova i de victòria. Jesucrist s’apareix als seus deixebles i els alimenta de manera eucarística i els mana alimentar als germans. Aquest mandat és també per a nosaltres.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 5, 27b-32. 40b-41)
Nosaltres en som testimonis, i també n’és testimoni l’Esperit Sant.
Els deixebles continuen el treball de Jesús i ho fan tot en el seu nom. Ara els enemics de Jesús s’han convertit en els enemics dels seus seguidors. Malgrat la persecució els cristians no callen i pateixen gojosos perquè cal obeir a Déu abans que als homes.
SALM
¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!
COMENTARI SEGONA LECTURA (Apocalipsi 5, 11-14)
Digne és l’Anyell que ha sigut degollat de rebre tot poder.
En la visió de l’Apocalipsi, el Senyor ressuscitat i glorificat comparteix el poder, la glòria i l’honor amb el Sant. I totes les criatures, en el cel i en la terra, s’uneixen a aquesta lloança universal. Donem glòria a Déu, hui i sempre.
EVANGELI
✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 21, 1-19
En aquell temps, Jesús es tornà a aparéixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser així: es trobaven junts Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu: «Me’n vaig a pescar.» Els altres li diuen: «Nosaltres també anem amb tu.» Isqueren i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan despuntà el dia, Jesús es presentà en la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell. Aleshores Jesús els digué: «Fills meus, ¿no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Ell els digué: «Tireu la xàrcia a la dreta de la barca i trobareu peix.» Tiraren així la xàrcia i no podien estirar-la de tants peixos com hi havia. Aleshores aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere. «És el Senyor.» Quan Simó Pere sentí que era el Senyor, es cenyí la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que estaven només a uns cent metres de terra, arribaren amb la barca, arrossegant la xàrcia plena de peixos. Quan baixaren a terra veren unes brases amb peix que es rostia, i pa. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xàrcia plena de peixos: eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Encara que n’hi havia tants, la xàrcia no s’esgarrà. Jesús els digué: «Veniu a menjar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: “Qui eres tu?”, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Esta fou la tercera vegada que Jesús s’aparegué als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. Després d’haver menjat, Jesús preguntà a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes més que estos?» Ell li respon: «Sí, Senyor; vós sabeu que vos estime.» Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.» Per segona vegada li pregunta: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; vós sabeu que vos estime.» Jesús li diu: «Pastura les meues ovelles.» Li pregunta Jesús per tercera vegada: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes?» Pere s’entristí perquè Jesús li preguntava per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot; ja ho sabeu, que vos estime.» Li diu Jesús: «Pastura les meues ovelles. T’ho dic de veres: quan eres jove et cenyies tu mateix i anaves on volies, però quan sigues vell obriràs els braços i un altre et cenyirà per a portar-te allí on no vols.» Jesús va dir això per a indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’eixes paraules, Jesús afegí: «Seguix-me.»
REFLEXIÓ
No pescaren res. Era nit fosca. L’home sol, sense Déu, no se’n pot eixir. És la presència de Jesús qui transforma la nostra realitat, la nostra vida. Clareja el dia, el dia del Senyor com a nova creació. L’home, els apòstols, nosaltres davant la presència de Jesús se’ns obri una nova vida. És una vida il·luminada per Jesús ressuscitat. Encara hi ha més, l’obediència a la paraula de Déu, l’obediència a Jesús, que encara no han reconegut, fa que ara, a plena llum, els apòstols tinguen una sobreabundància de pesca i amb tot, la xarxa no s’esgarrà. Els ulls se’ls obrin, al deixeble estimat, a Pere, als apòstols. Reconeixen a Jesús. El qui ha estat mort, penjat en un patíbul. L’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria, lloança pels segles dels segles. Déu l’ha ressuscitat i l’ha enaltit com a Capdavanter i Salvador, per concedir la conversió i el perdó dels pecats. I és Jesús ressuscitat qui els convida a esmorzar. I és Jesús ressuscitat qui ens convida a nosaltres en l’acció de gràcies que és l’Eucaristia. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava.
L’Eucaristia és el moment en que estem més units, més a tocar, més en comunió amb Déu que és Pare, Fill i l’Esperit Sant. Encara hi ha més, fonamentat en l’amor, la reconciliació. Jesús pregunta a Pere: M’estimes? Tres vegades, com tres vegades van ser les negacions. I Jesús el confirma per a que pasture el poble que tindrà encomanat, l’Església naixent. Encara hi ha més, Jesús afegí: «Segueix-me».
I això, ens ho diu a cadascun de nosaltres. Jesús ressuscitat ens convida a seguir-lo, amb confiança, amb estima, amb obediència per la fe, l’esperança i la caritat. El nostre món pot estar ara ple de turbulències en tots els aspectes. Com a cristians, no hem de perdre mai la fe en Jesús que sempre ens crida a seguir-lo. Estiguem atents i escoltem la seva veu que ens diu: «Segueix-me».
DIUMENGE II
PASQUA
DIUMENGE DE LA DIVINA MISERICÒRDIA
27 d’abril de 2025
Feliços els qui creuran sense haver vist
El Senyor ve a nosaltres a desitjar-nos la seua pau, a alegrar el nostre dia i alimentar la nostra fe. Celebrem al Ressuscitat, acollim el seu Esperit i avivem la nostra dèbil fe. Amb goig obrim les portes al Senyor, al seu Esperit i als germans.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 5, 12-16)
Un nombre cada vegada més gran d’hòmens i dones es convertien a la fe
La primera comunitat cristiana es reunia en el temple i la seua fe i el seu atreviment podien ser vistos per tots. Eren els nous testics del Ressuscitat. Com Jesús, en qui creien i havien sigut salvats, els primers cristians anunciaven amb paraules i miracles a Jesús Ressuscitat.
SALM
Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és! Perdura eternament el seu amor.
COMENTARI SEGONA LECTURA (Apocalipsi 1, 9-11a.12-13.17-19)
Era mort, però ara visc pels segles i segles.
Crist, “el qui té les claus”, és ara l’amo de la vida i de la mort. Els cristians, enfrontats a la persecució, compartiran la victòria amb Crist. I nosaltres anticipem aquesta victòria en el sacrament de l’Eucaristia, aliment de la nostra fe i esperança.
EVANGELI
✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 20, 19-31
A la poqueta nit d’aquell mateix dia —que era el primer dia de la setmana, el diumenge— els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús arribà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Dit això, els mostrà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo vos envie a vosaltres.» Aleshores alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui els retindreu, li quedaran retinguts.» Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, anomenat el Bessó, no estava allí amb els altres deixebles. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Però ell els contestà: «Si no li veig en les mans la marca dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus i no li fique la mà en el costat, jo no m’ho creuré.» Al cap de huit dies, es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi estava. Estant tancades les portes, Jesús arribà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després diu a Tomàs: «Posa el dit ací i mira’m les mans; acosta la mà i posa-me-la dins del costat. No sigues incrèdul, sigues creient. Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu.» Jesús li diu: «¿Per què m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en este llibre. Els que hi ha ací han sigut escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.
REFLEXIÓ
L’home modern ha aprés a dubtar. És propi de l’esperit dels nostres temps qüestionar-ho tot. En aquest clima la fe queda amb freqüència desacreditada. L’ésser humà va caminant per la vida ple d’incerteses i dubtes. Per això, tots sintonitzem sense dificultat amb la reacció de Tomàs, quan els altres deixebles li comuniquen que, estant ell absent, han tingut una experiència sorprenent: “Hem vist al Senyor”. Tomàs podria ser un home dels nostres dies. La seua resposta és clara: “Si no ho veig…no ho crec”. La seua actitud és comprensible. Tomàs no diu que els seus companys estan mentint o que estan enganyats. Només afirma que el que ells conten no li és prou per a adherir-se a la seua fe. Ell necessita viure la seua pròpia experiència. I Jesús no li ho retraurà en cap moment. Tomàs ha pogut expressar els seus dubtes dins de grup de deixebles. Pel que pareix, no s’han escandalitzat. No l’han tirat fora del grup. Tampoc ells han cregut a les dones quan els han anunciat que han vist a Jesús ressuscitat. L’episodi de Tomàs deixa entreveure el llarg camí que van haver de recórrer en el xicotet grup de deixebles fins a arribar a la fe en Crist ressuscitat.
Les comunitats cristianes haurien de ser en els nostres dies un espai de diàleg on poguérem compartir honestament els dubtes, els interrogants i allò que busquen els creients de hui. No tots vivim en el nostre interior la mateixa experiència. Per a créixer en la fe necessitem l’estímul i el diàleg amb uns altres que comparteixen la nostra mateixa inquietud. Però res pot reemplaçar a l’experiència d’un contacte personal amb Crist en el profund de la pròpia consciència. Segons el relat evangèlic, als huit dies es presenta de nou Jesús. No critica a Tomàs els seus dubtes. La seua resistència a creure revela la seua honestedat. Jesús li mostra les seues ferides. No són “proves” de la resurrecció, sinó “signes” del seu amor i lliurament fins a la mort. Per això, li convida a aprofundir en els seus dubtes amb confiança: “No sigues incrèdul, sinó creient”. Tomàs renuncia a verificar res. Ja no sent necessitat de proves. Només sap que Jesús l’estima i li convida a confiar: “Senyor meu i Déu meu”.
Un dia els cristians descobrirem que molts dels nostres dubtes, viscuts de manera sana, sense perdre el contacte amb Jesús i la comunitat, ens poden rescatar d’una fe superficial que s’acontenta amb repetir fòrmules, per a estimular-nos a créixer en amor i en confiança en Jesús, el Ressuscitat.
20 d’abril de 2025
NO ESTÀ ACÍ. HA RESSUSCITAT!
VIGÍLIA PASQUAL EN LA NIT SANTA
¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu?
PREGÓ PASQUAL
COMENTARI A LES LECTURES
En aquesta nit santa se’ns demana estar desperts i vigilants. La litúrgia ens regala, a través de la Paraula de Déu, la història de la salvació, la nostra història: des de la creació del món fins a la nova creació, des del primer fracàs fins al triomf de la resurrecció, la victòria de l’amor de Déu. L’església, en aquesta nit, ens convida a escoltar la bona notícia, a acollir-la en els nostres cors i a proclamar-la als nostres germans.
PRIMERA LECTURA (Gènesi 1, 1 – 2,2)
Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veres.
SALM A LA PRIMERA LECTURA
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació, i renoveu la vida sobre la terra.
SEGONA LECTURA (Gènesi 22, 1-18)
Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe.
SALM A LA SEGONA LECTURA
Guardeu-me, Déu meu, vós sou el meu refugi.
TERCERA LECTURA (Èxode 14, 15-31; 15, 1)
Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar.
SALM A LA TERCERA LECTURA
Cantem al Senyor, que s’ha cobert de glòria.
QUARTA LECTURA (Isaïes 54, 5-14)
El Senyor t’ha reclamat amb un amor etern.
SALM A LA QUARTA LECTURA
¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!
CINQUENA LECTURA (Isaïes 55, 1-11)
Veniu a mi, i vos saciaré de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna.
SALM A LA CINQUENA LECTURA
Cantant de goig eixirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació.
SISENA LECTURA (Baruc 3, 9-15. 32 – 4,4)
Avança pel camí que conduïx a la claror del Senyor.
SALM A LA SISENA LECTURA
Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.
SETENA LECTURA (Ezequiel 36, 16-17a. 18-28)
Abocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou.
SALM A LA SETENA LECTURA
Com la cérvola sospira per l’aigua viva, també sospire jo per vós, Déu meu.
LECTURA DE L’APÒSTOL (Romans 6, 3-11)
Crist, una volta ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més.
SALM A LA LECTURA DE L’APÒSTOL
Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia.
EVANGELI
✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 24, 1-12
El primer dia de la setmana —el diumenge— les dones arribaren al sepulcre portant els olis aromàtics que havien preparat i trobaren que la pedra havia sigut apartada del sepulcre. Hi entraren, però no trobaren el cos de Jesús, el Senyor. Estaven del tot perplexes sobre què havia passat, quan se’ls van presentar dos hòmens amb vestits resplandents. Asustades, van abaixar el rostre. Ells els digueren: «¿Per què busqueu entre els morts aquell que viu? No està ací: ha ressuscitat. Recordeu què vos va dir quan encara estava a Galilea: “Cal que el Fill de l’home siga entregat a les mans dels pecadors, que siga crucificat i ressuscite el tercer dia.”» Elles recordaren estes paraules de Jesús. Aleshores se’n tornaren del sepulcre i anunciaren tot això als Onze i als altres. Eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume. També les altres que anaven amb elles ho explicaren als apòstols, però les seues paraules els van semblar un deliri, i no les cregueren. Amb tot, Pere s’alçà i se n’anà corrents fins al sepulcre, s’ajupí i va veure que només hi havia el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.
REFLEXIÓ
Molt de matí les dones que van al sepulcre es troben amb dos evidències: la pedra apartada i el sepulcre buit, el cos del Senyor dipositat allí hores abans amb certes presses ja no està. Ara sabem que no pot estar entre els morts aquell qui ha ressuscitat, però en aquell moment elles no cauen; li havien sentit dir que al tercer dia venceria la mort, però en principi les sospites van més cap un robatori del cos i no se fien els seus seguidors de les autoritats i les autoritats dels seus deixebles, en un primer moment el desconcert és la sensació imperant en uns i altres. Han de ser dos homes vestits de blanc, dos àngels, els qui els facen memòria del que s’havia anunciat sobre el Messies de com havia de morir i ressuscitar, perquè se’n recorden del que Jesús havia predit i lliguen caps. Tots els relats de la resurrecció del Senyor passen per l’estupefacció, el desconcert i la sorpresa passant per un més o menys elevat grau d’incredulitat, abans d’arribar a ser experiència del ressuscitat. El que havien viscut feia pocs dies havia sigut molt dolorós: la mort del mestre, la dispersió dels deixebles, la por fins a tancar-se a casa. De fet era la primera volta que contemplaven la resurrecció perquè al cap i a la fi Llàtzer, el fill de la viuda o d’altres, havien tornat a la vida, a la mateixa vida que havien perdut, mentre que Crist és glorificat. Tornar un mort a la vida ho havia realitzat fins i tot el mateix Elies amb el fill de la viuda de Sarepta i ho faria també Pere amb Tabita; però el que ara ha succeït és molt més gran que tornar a algú a la vida, per grandiós que això siga; Crist vencent la mort d’una vegada per sempre ens guanyà per a tots una vida que no té fi, una vida eterna, una vida gloriosa.
No és que all llarg de la història de la salvació el poble d’Israel no haguera contemplat prodigis. La creació, el mar obert per deixar passar al poble alliberat, Déu parlant amb Abraham o amb Moisés, ja eren signes; tampoc no és que els profetes no ho hagueren anunciat; però la gran novetat de la història costa d’acceptar, no és fàcil d’entendre que Déu ha enviat al seu Fill únic fet home, igual en tot a nosaltres llevat del pecat, que aquest havia de patir i morir a la creu per finalment ressuscitar amb un cos gloriós i retornar al Pare per seure a la seua dreta.
Aquells primers testimonis necessitaran l’explicació dels àngels, la presència mateixa del Senyor, que davant d’ells menge, que els cride pel seu nom; són les experiències personals de la resurrecció; perquè la fe és primer que tot una experiència personal, però sempre per a ser compartida, per a ser viscuda en comunió dins de l’Església; des d’antic és sempre una experiència personal, que cal viure-la abans de transmetre-la; però sempre també cal transmetre-la, no ens la podem quedar tant sols per a nosaltres mateixos. Vivim la fe no sols a partir del que llegim en l’Escriptura sinó també a partir del que han viscut els qui ens han precedit en el senyal de la fe i és a partir d’ací que fem experiència personal. És el que el Concili Vaticà II ens diu, que la nostra fe es recolza en la Sagrada Escriptura i en la Tradició. També aquelles dones i els deixebles després de la seua experiència del ressuscitat la comparteixen, cadascú en la mesura de com l’ha viscuda; formant així la tradició que nosaltres hem rebut. La nostra experiència del ressuscitat es fonamenta en l’Escriptura i en l’experiència del ressuscitat que ha anat fent l’Església. Per l’Escriptura i per la tradició sabem que realment el Senyor ha ressuscitat i que realment l’obra de la redempció s’ha completat, per la fe estem certs i ho creiem. Tot i que divendres al migdia tot semblava perdut, el pla de Déu s’ha acomplert tal com estava previst. Les dones es recordaren del que Jesús havia predit. La nit densa i fosca s’ha aclarit, i l’odiosa mort ha estat relegada a la foscor; la vida irromp en el món, tot desborda de llum indeficient i tots els qui naixen entren en possessió del món nou.
MISSA DEL DIA DE PASQUA
Havia de ressuscitar d’entre els morts.
Hui és la festa de les festes, la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Hui, tot és alegria i goig. Hui, hem de cantar la victòria de Crist sobre la mort, la seua mort i la nostra. Alegrem-nos i celebrem gojosos la Pasqua del Senyor.
COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 10, 34a. 37-43)
Després d’haver ressuscitat d’entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell.
Nosaltres som testimonis, diu Pere, de tot el que va fer Jesús i som també testimonis de que viu. Tots som també cridats a experimentar la seua vida ressuscitada i a predicar la nostra fe pasqual als germans.
SALM
Hui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.
COMENTARI SEGONA LECTURA (Colossenses 3, 1-4)
Busqueu les coses de dalt, on està Crist.
Els redimits tenim una meta nova, un horitzó més enllà de tot horitzó. Crist mort i ressuscitat, és la nostra destinació final i la nostra herència per sempre.
SEQÜÈNCIA
Cantem, fidels joiosos, un himne de victòria a Crist que ressuscita, la Víctima Pasqual, l’Anyell que ens redimia amb mort tan meritòria, i torna les ovelles al Pare de la glòria, Jesús, rei immortal.
Colpiren mort i vida en pugna formidable, la mort ha mort la vida, la culpa a l’innocent, el Rei, que és font de vida i amor immensurable, del lloc dels morts retorna visible i admirable i regna eternament.
Oh rosa de Magdala, que aneu buscant l’aurora, digueu-nos, oh Maria, què heu vist en el camí. Obert està el sepulcre, la vida s’enarbora, la glòria del qui busque, i l’ànima enamora, he vist de bon matí.
Els àngels testimonis, la lluminosa estança, el lli del blanc sudari, l’immaculat llençol. Ressuscità el Messies, Jesús, la meua esperança, aneu a Galilea, i allà on Crist s’avança, veureu la llum del Sol.
La llum, de les tenebres s’ha alçat majestuosa, el nostre cor confessa Crist ressuscitat, la mort ha estat vençuda, la vida victoriosa, oh Rei d’amor benigne, fontana generosa, tingueu-nos pietat.
EVANGELI
✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 20, 1-9
El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia sigut llevada de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a buscar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús amava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Aleshores, Pere, amb l’altre deixeble, se n’anà cap al sepulcre. Corrien els dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’inclinà per a mirar dins, i va veure en terra les benes d’amortallar, però no hi entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va veure en terra les benes d’amortallar, però el sudari que li havien posat al cap no estava en terra com les faixes, sinó plegat en un altre lloc. Aleshores entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho va veure i cregué. Fins a aquell moment encara no havien entés que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.
REFLEXIÓ
Celebrem Pasqua cada dia, ens ha dit l’Apòstol, la celebrem si deixem de banda el mal i la malícia i vivim amb sinceritat i veritat la nostra fe. La força per abandonar el pecat i fer el bé ens ve, sols ens pot vindre, de la fe en el ressuscitat que té el poder de perdonar els pecats gràcies al seu nom. L’experiència de la resurrecció és sempre transformadora, és una experiència de conversió; transforma els cors, transforma la nostra vida i transformant-la ha d’ajudar a transformar les vides dels nostres germans.
Ho va fer amb les vides de Maria Magdalena, de Pere i de l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant. Transforma les nostres vides cadascú en la seua mesura, a la seua manera, perquè com aquells primers testimonis de la resurrecció també nosaltres ens acostem al Crist ressuscitat d’una manera personal i intransferible. Hi ha qui com Maria Magdalena no entén a primera vista, no sap reconéixer els signes i pensa en un robatori del cos; tanmateix no seria tant estrany després de tot el que havia passat i de tots els esforços que els enemics de Jesús havien dedicat per acabar amb la seua vida i la seua doctrina; no deixava de ser una possibilitat i ben real de que ara s’hagueren endut el cos per evitar que els seus, un volta superada la por i havent recuperat una certa calma i anonimat, donaren el degut culte al cos del mestre mort a la creu.
Però a Maria Magdalena sols li cal una paraula per reconéixer a Jesús, sols cal que se li adrece pel seu nom i ella reconeix al Mestre, al seu mestre estimat. El deixeble que Jesús tant estimava veu i creu perquè ja fa temps que ha anat entenent de que anava tot allò i per això no va tindre por d’estar al peu de la creu i d’acollir a Maria com a mare, la seua orella s’havia acostumat a escoltar al mestre dir que serien tres dies i la fe ha fet la resta i així aquell llençol d’amortallar aplanat i el cos absent són suficients per a ell per creure. Simó Pere és més lent a reaccionar però al final també entendrà que s’ha acomplit allò que deien les escriptures.
El fet és que Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts i que així s’ha esdevingut, ara tant de dolor, tanta por, tant desengany queda enrere i s’obri la porta a l’esperança, perquè ara és l’hora de transformar les vides dels altres, jueus i gentils, l’hora de predicar al poble que Crist és el qui Déu ha destinat a ser jutge de vius i de morts. Senyor de la mort i de la vida. Ell que ha mort, Ell que ha davallat als inferns i Ell que ha vençut la mort ressuscitant. No hi ha cap altra fet en la història de la humanitat tant gran com aquest que hui celebrem d’una manera especial; perquè de fet la resurrecció de Crist la celebrem cada diumenge, és el diumenge, el dia del Senyor, el dia en que Crist vencé la mort; però aquesta nit passada, hui i durant tota la huitava, ho celebrem de manera solemne perquè aquest és el centre de la nostra fe, el fonament de la nostra esperança i el resultat de la caritat de Déu cap a tota la humanitat.
La llum de la resurrecció de Crist que ens il·lumina no la podem amagar. O com deia Jesús mateix «és que algú porta una llàntia per posar-la baix una mesura o baix el llit? No és per col·locar-la en el portallànties?» (Mc 4,21). El portallànties de la llum de la resurrecció és la nostra caritat, com diu sant Joan: «la foscor es retira i ja resplendeix la llum vertadera. El qui afirma que està en la llum, però odia el seu germà, encara està en la foscor. El qui estima el seu germà, està en la llum.» (1Jo, 2,8-9).
Estem units ja indeleblement al Crist per la llum de la seua resurrecció, com Ell ho està a nosaltres per la seua mort, perquè Ell és aquell qui morint destruïa la mort i ressuscitant ens ha tornat la vida. Ens diu el Concili Vaticà II: «som empeltats en els misteris de la seua vida, configurats a Ell, morts junt amb Ell, ressuscitats amb Ell, fins que regnem juntament amb Ell. Peregrinant encara ací a la terra i seguint les seues petjades en el sofriment i en la persecució, compartim els seus dolors, patint amb Ell, per ser glorificats amb Ell.»
L’esperança de la glorificació és el fruit de la fe i una i altra, fe i esperança han de donar fruits de caritat, perquè com ens diu el Concili Vaticà II: «creixem per la caritat en tots sentits, units al qui és el nostre Cap.»
Hui és realment el dia en que ha obrat el Senyor, alegrem-nos-en i celebrem-lo, perquè Crist realment ha ressuscitat.
CRIST HA RESSUSCITAT! AL·LELUIA!