background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE III

QUARESMA

7 de març de 2021

 

Comerciar amb Déu

 

Hui és el tercer diumenge de quaresma. La Paraula de Déu és bella i exigent. Estem cridats a escoltar-la i a viure-la. Hem d’omplir-nos de l’esperit de Jesús, omplir-nos de la seua pau i del seu amor. Celebrem el dia del Senyor i descansem en el Senyor.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Èxode 20, 1-17)
La llei, Déu la donà per Moisés.
Déu és el que fa aliança amb el seu poble. Els manaments de Déu són les avingudes que emmarquen la nostra relació amb Ell i amb els germans. Ens diuen que Déu ha de ser el número u en la nostra vida i després està el nostre deure cap els altres i la terra que habitem. El nostre amor i la nostra aliança es viuen en el compliment de les deu paraules de Déu als seus fills.

 

SALM
Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Corintis 1, 22-25)
Proclamem un Messies crucificat, que és un escàndol per als hòmens. Però és poder i saviesa per a tots els qui són cridats.
Sant Pau ens recorda a tots que el Crist crucificat és el vertader signe de l’amor, que la l’escàndol de Crist és la nostra millor saviesa i la seua debilitat la nostra força.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 2, 13-25

 Quan s’acostava la pasqua dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem, i trobà en el temple els venedors de vedells, de moltons i de coloms, i els canvistes assentats en els seus llocs. Aleshores es va fer un assot de cordes, i els expulsà a tots, moltons i vedells, fora del temple. Tirà per terra les monedes dels canvistes i els bolcà les taules, i digué als venedors de coloms: «Emporteu-vos això d’ací; no convertiu en mercat la casa del meu Pare.» Els seus deixebles recordaren allò que diuen les Escriptures: «El zel de la vostra casa em consumix.» Aleshores els jueus el van interrogar: «¿Amb quin senyal ens demostres que pots obrar així?» Jesús els contestà: «Destruïu este santuari i jo el reconstruiré en tres dies.» Els jueus replicaren: «Este santuari ha sigut construït en quaranta-sis anys, ¿i tu el vols reconstruir en tres dies?» Però ell es referia al temple del seu cos. Quan Jesús ressuscità d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i cregueren en les Escriptures i en la paraula de Jesús. Mentre estava a Jerusalem durant els dies de la festa de Pasqua, molts, veient els miracles que feia, cregueren en el seu nom. Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia a tots i no necessitava que ningú li diguera què són els hòmens: ell sabia prou que hi ha en el cor de cadascú.

 

REFLEXIÓ

Els quatre evangelistes es fan ressò del gest provocatiu de Jesús expulsant del temple a venedors d’animals i canvistes de diners. No pot suportar veure la casa del seu Pare plena de gents que viuen del culte. A Déu no se li compra amb sacrificis. Però Joan, l’últim evangelista, afig un diàleg amb els jueus en el qual Jesús afirma de manera solemne que, després de la destrucció del temple, ell «l’alçarà en tres dies». Ningú pot entendre el que diu. Per això, l’evangelista afig: «Jesús parlava del temple del seu cos». No oblidem que Joan està escrivint el seu evangeli quan el temple de Jerusalem porta vint o trenta anys destruït. Molts jueus se senten orfes. El temple era el cor de la seua religió. Com podran sobreviure sense la presència de Déu enmig del poble? L’evangelista recorda als seguidors de Jesús que ells no han de sentir nostàlgia del vell temple. Jesús, destruït per les autoritats religioses, però ressuscitat pel Pare, és el nou temple. No és una metàfora atrevida. És una realitat que ha de marcar per sempre la relació dels cristians amb Déu.
Per als qui veuen en Jesús el nou temple on habita Déu, tot és diferent. Per a trobar-se amb Déu, no és prou entrar en una església. És necessari acostar-se a Jesús, entrar en el seu projecte, seguir els seus passos, viure amb el seu esperit. En aquest nou temple que és Jesús, per a adorar a Déu no son prou l’encens, les aclamacions ni les litúrgies solemnes. Els vertaders adoradors són aquells que viuen davant de Déu en esperit i en veritat. La vertadera adoració consisteix a viure amb l’Esperit de Jesús en la Veritat de l’Evangeli. Sense això, el culte és adoració buida.
Les portes d’aquest nou temple que és Jesús estan obertes a tots. Ningú està exclòs. Poden entrar en ell els pecadors, els impurs i, fins i tot, els pagans. El Déu que habita en Jesús és de tots i per a tots. En aquest temple no es fa cap discriminació. No hi ha espais diferents per a homes i per a dones. En Crist ja «no hi ha home i dona». No hi ha races triades ni pobles exclosos. Els únics preferits son els necessitats d’amor i de vida. Necessitem esglésies i temples per a celebrar a Jesús com a Senyor, però ell és el nostre vertader temple.

 

 

 

 

DIUMENGE II

QUARESMA

28 de febrer de 2021

 

Aprendre a escoltar

 

Hem de celebrar la gran experiència cristiana, la presència i la comunió amb el Senyor. Hi ha experiència major? Hem de viure aquesta experiència, que siga gojosa i transforme les nostres vides. La litúrgia ens convida, hui, a viure amb Abraham i Jesús les seues experiències vitals, l’obediència i la fe en Déu.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Gènesi 22, 1-2. 9-13. 15-18)
Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe.
Abraham, model de fe i pare dels creients, és posat a prova. I ix victoriós. Déu no vol sacrificis humans. Déu vol la nostra fe, la nostra obediència i el nostre amor.

 

SALM
Caminaré entre els qui viuen en la presència del Senyor.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Romans 8, 31b-34)
Déu no va compadir el seu propi Fill.
Qui contra nosaltres? Pregunta Sant Pau. Moltes persones i moltes dificultats pareixen bloquejar el nostre creixement humà i espiritual. Ací venim a fer l’experiència del Déu amb nosaltres, de Jesucrist nostre intercesor i de l’Esperit Sant el nostre advocat defensor.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 9, 2-10

Jesús prengué a Pere, a Jaume i a Joan, se’ls emportà, només a ells, al cim d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisés, i conversaven amb Jesús. Aleshores Pere diu a Jesús: «¡Rabí, ací ens trobem molt bé! Farem tres cabanyes: una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies.» No sabia què dir, d’espantats que estaven. Aleshores es formà un núvol que anava cobrint-los, i del núvol va eixir una veu: «Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.» Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren a ningú més, sinó Jesús a soles amb ells. Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no explicaren a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home haguera ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren eixes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts.»

 

REFLEXIÓ

La pujada. El diumenge passat contemplàvem com l’Esperit va espentar a Jesús a la duresa del desert  per viure, en la seua condició humana, la vivència de la temptació, de la qual no va estar exempt. Jesús és vertaderament home! Hui és Jesús, qui se’n du tres dels seus deixebles, perquè siguen testimonis de la seua condició divina, significada per una sèrie d’elements simbòlics. La muntanya alta, de belles perspectives, és el lloc de pregària i de trobada amb Déu. I és allà a on van a trobar a Jesús, Moisès i Elies, personatges representatius de la tradició creient jueva. Moisès transmissor de la Llei, i Elies transmissor de les promeses messiàniques. I és que Jesús era l’autèntic Messies, que rodejat de llum i amb vestits resplendents,  manifestava la seua divinitat. Això venia acompanyat amb el núvol que els va envoltar, fent referència al núvol que va acompanyar el poble al desert en el seu camí cap a la terra promesa. Era Déu que els anava acompanyant i orientant. I del núvol va sorgir la gran revelació, que Jesús ja havia tingut el dia del seu baptisme: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo.”
La baixada. Però, per agradable que resultava aquella vivència, no tenia sentit quedar-se instal·lats en cabanyes dalt de la muntanya. Calia baixar de la muntanya a seguir la seua vida entre els humans, i ho havien de fer amb Jesús, sols, en la seua condició humana. Per això el text evangèlic ens diu: “Immediatament, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús a soles amb ells”. I amb Ell, humà entre els humans, baixaren de la muntanya.
La nostra pujada. I a la litúrgia de hui, Jesús ens convida a nosaltres a pujar a una altra muntanya, la de l’altar, a seure amb Ell a la seua taula perquè, als ulls de la fe el veiem, no rodejat de llum ni amb vestits fulgurants, sinó amb la senzillesa del pa i del vi, que amb la força de l’Esperit esdevindran, el seu cos entregat i la seua sang vessada per nosaltres. Aquesta serà la nostra vivència de transfiguració.
La nostra baixada. I, al final d’aquesta trobada entorn de l’altar, se’ns convidarà a anar-nos-en en pau;  a baixar a la nostra vida, enmig dels humans, per donar testimoni del que hem viscut des de la nostra fe, a continuar la missió de Jesús, la missió que els va encomanar als seus primers deixebles i a tots i totes que al llarg del temps, el seguiran. I hui se’ns encomana a nosaltres.
Seguim el nostre camí quaresmal, que ens ha de portar al goig de la Pasqua, amb aquest Jesús que camina amb nosaltres, enmig d’una societat immersa en la lluita contra la pandèmia i contra les seues doloroses conseqüències sanitàries, familiars, socials i econòmiques. Que aquesta Quaresma siga el nostre camí amb Jesús i amb les seues actituds. Seguim-lo, pues, amb realisme i esperança, sentint la seua companyia.

 

DIUMENGE I

QUARESMA

21 de febrer de 2021

 

Passà quaranta dies, temptat

 

Començàrem la Quaresma amb un gest d’humilitat, amb una creu de cendra i amb una crida a creure en l’Evangeli. El Senyor, ens convida a caminar i a renovar la nostra aliança i el nostre baptisme. Primer diumenge de quaresma, primers passos cap al Regne de Déu, passos de penediment, conversió i d’amor a Déu i als germans.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Gènesi 9, 8-15)
Aliança de Déu amb Noé salvat de la inundació del diluvi.
El llibre del Gènesi ens narra l’aliança de Déu amb Noé i el poble triat. Noé va escapar del diluvi per la seua justícia. I va començar una història nova. L’arc de Sant Martí és la promesa de Déu, és la unió del cel amb la terra neta i renovada. Déu ens crida a deixar-nos renovar per l’aigua nova de l’amor de Déu.

 

SALM
Els vostres camins, Senyor, són fruit d’amor fidel per als qui guarden la vostra aliança.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Pere 3, 18-22)
L’aigua prefigurava el baptisme que ara vos salva.
Sant Pere ens recorda a tots els cristians l’origen de la nostra salvació: el nostre baptisme. La Quaresma és temps baptismal. Què lluny queda el nostre baptisme! I no obstant açò a eixa font hem d’acudir a renovar el nostre nou ser, el nostre ser cristià.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 1, 12-15

L’Esperit impulsà a Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Vivia entre les feres i els àngels l’assistien. Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea a predicar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.»

 

REFLEXIÓ

Al començament de la Quaresma, llegim l’evangeli de les temptacions de Jesús al desert. Però aquest any, seguint l’evangeli de Marc, el centre de l’evangeli és un altre, és un poquet diferent. El centre de l’evangeli de hui és que s’ha complit el temps, el Regne de Déu està prop i ens en hem de convertir i creure en la bona nova, en l’evangeli.
Per comprendre-ho millor, recordem el context. Marc comença el seu escrit de la bona nova de Jesucrist, narrant la predicació de Joan Baptista, el baptisme de Jesús per Joan Baptista i el trencament del cel amb la vinguda de l’Esperit i la veu del Pare que el proclama el seu Fill estimat. Jesús, el Messies, necessitava prendre distància, fer silenci i discerniment per saber com portar a terme la seua missió. L’Esperit l’espentà cap al desert, on va passar quaranta dies, quaranta, un nombre que recorda els 40 anys del poble al desert. Segurament Jesús recordaria els anys passats a Natzaret, recordaria la situació del poble d’Israel políticament baix l’imperi romà i, religiosament, sota uns dirigents farisaics i corruptes. Jesús al desert buscaria quin és el pla de Déu, la seua voluntat, com ser el Messies. El fruit d´aquest recés és el que anunciarà al començar la seua vida pública, una volta empresonat Joan Baptista. Deia: “Ha arribat l’hora i el regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.” És a dir, ha arribat el moment oportú, allò que els profetes anunciaren, ara s’ha complit. Déu Pare ha enviat al seu Fill; en Jesús de Natzaret es compleix tot allò que de temps s’havia anunciat, ell és la mateixa novetat, el Nou Testament, un temps de gràcia, de misericòrdia, de perdó, de vida nova, d’Esperit Sant. I aquest projecte és el Regne de Déu, un regne molt diferent dels regnes d’aquest món, un regne de veritat, de vida, d’amor, de llum, en el qual tots podem viure com a germans i germanes, fills i filles del Pare, en comunió amb Déu, amb tota la humanitat i amb tota la natura, sense fam, ni guerres, ni discriminacions socials, polítiques, religioses, o culturals, on tots tinguen pa, teulada i treball. Però aquest projecte del Regne, que en Jesús ja s’ha apropat, no és màgic ni forçat, demana la nostra cooperació, la nostra lliure resposta i conversió, hem de creure en aquesta bona nova que ens porta Jesús. És un Regne lligat a Jesús, ell ens fa present l’estil del Regne, no podem limitar-nos a un Regne sense Jesús (temptació de moltes ideologies), ni a un Jesús sense Regne. Es tracta del Regne de Déu, que és do de l’Esperit. Hem de demanar que vinga el Regne, que vinga l´Esperit. I l’Esperit ens portarà cap a Jesús.
Aquest evangeli de hui fonamenta que el dimecres de cendra, en lloc de la referència que som pols i a la pols tornarem, es puga dir: “Converteix-te i creu en l’Evangeli”. Que això no siga un ritu més, sinó el començament d’una vida nova.