background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE XXVI

TEMPS ORDINARI

25 de setembre de 2022

 

Ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments

 

Jesús es fa paraula d’esperança per al nostre esperit abatut i es fa aliment per al viatge de la vida. Jesús ens envia els seus missatgers per a anunciar-nos una nova manera de viure. Escoltem al Senyor que ens convida a obrir-nos als germans.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Amós 6, 1a. 4-7)
Els vividors seran els primers en les files dels deportats.
El profeta Amós denuncia amb gran atreviment als ociosos i als avariciosos. Es necessita valor per a tirar en cara als poderosos el seu pecat. Només els homes de Déu tenen eixa valentia.

 

SALM
Alaba el Senyor, ànima meua.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Timoteu 6, 11-16)
Guarda el manament rebut, fins a la manifestació de nostre Senyor.
Déu parla de mil maneres al qui sap escoltar. Déu parla especialment a través del sofriment dels pobres. No és temps de miracles. És temps de conversió: mirar a Déu i al germà.

 

 

EVANGELI

✠ Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 16, 19-31

En aquell temps, Jesús digué als fariseus «Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i per a ell cada dia era una festa. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos llagat, desitjant satisfer la fam amb les molles que queien de la taula del ric, i fins i tot venien els gossos a llepar-li les úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren al si d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar. Arribat al país dels morts, alçà els ulls enmig dels turments i va veure de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat. Aleshores exclama: “Abraham, pare meu, tingues pietat de mi i envia Llàtzer que mulle amb aigua la punta del seu dit i em refresque la llengua, perquè patisc terriblement enmig d’estes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota classe, mentres que Llàtzer només va rebre mals. Així que ell ara troba consol, i tu, en canvi, patiments. A més, entre nosaltres i vosaltres hi ha permanentment un abisme tan gran que ningú, per més que vullga, no pot travessar d’ací on estem cap a vosaltres, ni d’on esteu vosaltres cap ací.” El ric digué: “Aleshores, pare, et pregue que l’envies a casa de mon pare, on tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els ho advertisca, perquè no acaben també ells en este lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen a Moisés i els profetes: que els escolten.” El ric contestà: “No ho faran, pare meu Abraham. Però si va a veure’ls algú d’entre els morts, sí que es convertiran.” Abraham li digué: “Si no escolten a Moisés i els profetes, no els convencerà cap mort que ressuscite.”»

 

REFLEXIÓ

On està l’abisme? És a dir, la fosa immensa que ens separa? Hi ha un abisme entre el cel i la terra, hi ha un abisme entre el cel i l’infern. Hi ha un abisme entre els homes rics i pobres, els qui ho tenen tot i els qui els falta de tot. La mort fa el triatge, separa el bé del mal i mai més ja no es pot barrejar. Amb aquesta paràbola de l’home ric i del pobre Llàtzer, Jesús ens dona un toc d’atenció. Nosaltres encara tenim aquests dies de treva, ens són donats aquests dies perquè ens convertim, ens convertim seriosament.
Som dels vividors, tranquils, que no ens fa cap pena els desastres? Som dels qui surem com l’oli per damunt del bé i del mal? Passem olímpicament dels altres, germans nostres, fills d’un mateix Pare? Jesús ens toca: Pensem, meditem, discernim, que si ens sentim cristians en l’altre, en el necessitat, pobre, desvalgut, afamat i desgraciat, ahí està Crist. Ens cal una conversió profunda del cor, del cor calcificat al cor obert pel que flueix vida. Ens fa falta lluitar en la fe, diu sant Pau, en el noble combat de la fe, per guanyar no riqueses enganyoses, com el poder, l’honor i la glòria mundana, sinó una cosa molt més valuosa: la mateixa vida, la vida eterna. Per això, ens fa falta ser practicants de la justícia, de la pietat, de la fe, de l’amor, de la paciència, de la mansuetud. De fet si som cristians és per a la vida eterna que hem estat cridats, convocats, exhortats.
La mort la tenim molt a prop. Encara que no volem saber-ne res, sempre la tenim al davant. Jesús ens ensenya la necessitat de convertir-nos a ell. Ja que després de la mort, ja no hi ha temps, el destí final del qui ha fet el bé i del qui ha fet el mal és completament oposat i definitiu. El pobre Llàtzer està al si d’Abraham, pare del poble d’Israel, com a símbol en definitiva del si de Déu que ens acull com a Pare. Així, el ric vividor des del lloc de turments, demana ser refrescat per Llàtzer, demana fins i tot que ja que ell no té remei, Llàtzer vaja a avisar els seus germans. Però, ja estan Moisès i els Profetes, ja està la paraula de Déu que ha de ser la guia, la regla de vida. A nosaltres l’evangeli de Jesús ens ha de guiar pas a pas, dia rere dia, en la nostra actitud davant la vida.
Què ens fa falta? Escoltar. Perquè, no hem d’esperar que se’ns manifesten esdeveniments prodigiosos, sinó que, més bé, ens fa falta fer un bon temps de silenci, per purificar el nostre cor, per poder escoltar ben bé en l’orella del cor la paraula de Déu i posar-la en pràctica. Pràctica sí, perquè els cristians no podem ser teòrics. Hem de ser pràctics, no podem passar, no podem desentendre’ns de l’altre, perquè l’altre és la clau, sí, la clau que ens obrirà sempre la porta de la vida, la vida per sempre, la vida eterna amb Déu que és Pare, Fill i Esperit Sant.

 

 

 

DIUMENGE XXV

TEMPS ORDINARI

18 de setembre de 2022

 

La vertadera riquesa

 

És temps de gràcia. És temps de renàixer. L’església ens convida a donar gràcies a Déu, a demanar-li força i llum per a les nostres vides ferides pel pecat.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Amós 8, 4-7)
Contra els qui «compren amb diners gent necessitada».
En aquesta lectura descobrim i sentim a un Déu enfadat per les injustícies dels homes poderosos. És un crit, una denúncia, una queixa d’ahir però que arriba fins als nostres dies.

 

SALM
Lloeu el Senyor, que trau el pobre de la cendra.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Timoteu 2, 1-8)
Feu pregàries per tots els hòmens a Déu, que vol que tots se salven.
Sant Pau ens exhorta a orar per tots els homes. El món sencer necessita ser sanat de les injustícies, de l’explotació dels humils, de la guerra i de l’abús del poder. I nosaltres també necessitem ser sanats per a portar una vida en pau amb tots.

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 16, 1-13

En aquell temps, Jesús va dir als seus deixebles: «Un home ric tenia un administrador que va ser acusat de malversar els seus béns. Ell el cridà i li digué: “¿Què és això que sent dir de tu? Dóna’m comptes de la teua administració perquè d’ara en avant ja no podràs administrar els meus béns.” L’administrador va pensar: “¿Què faré, ara que el meu amo em lleva l’administració? Per a cavar, no tinc prou forces; anar a captar, em fa vergonya. Ja sé què faré per a trobar qui em vullga rebre en sa casa quan perdré l’administració.” Aleshores cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “¿Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent gerres d’oli.” Li digué: “Ací tens el teu rebut. Assenta’t i ara mateix escriu-ne un que diga cinquanta.” A un altre li digué: “I tu, ¿quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat.” Ell li diu: “Ací tens el teu rebut. Escriu-ne un que diga huitanta.» I el Senyor lloà l’administrador fraudulent, perquè havia actuat amb astúcia: “Els fills d’este món, en els tractes entre ells, són més astuts que els fills de la llum.” I jo vos dic: “Guanyeu-vos amics a costa dels diners, que corrompen, perquè, quan tot s’haja acabat, vos reben en les estances eternes.” Qui és fidel en una cosa molt menuda, també és fidel en una de gran, i qui enganya en les coses menudes, també enganya en les grans. Per tant, si no heu sigut fidels en l’administració dels diners, que corrompen, ¿qui vos confiarà els béns veritables? I si no heu sigut fidels en les coses que són d’un altre, ¿qui vos donarà allò que vos pertany? Cap criat no pot servir dos senyors, perquè, si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i els diners.»

 

REFLEXIÓ

«Escolteu açò». Així comença el profeta Amós la primera lectura. Una crida d’atenció al seu poble que està de festa, però que no té el cor a la festa, ja que estan dient: «Quan passarà la festa de la lluna, per poder vendre els queviures?, quan haurà passat el dissabte per obrir els graners?» És que és un poble poc amant de la festa i ho és més del comerç, i d’una vida de treball? No ho sembla així. Observeu el que pensen: «Vendrem el gra amb mesures més menudes i, per a cobrar, pesarem la moneda amb pesos més grans. Farem trampa amb les balances. ¡Vendrem el rebuig i tot! Amb diners, comprarem gent necessitada, adquirirem un pobre per un parell de sandàlies». En temps de festa estan maquinant aquestes injustícies. Amb premeditació i traïdoria. Ja veieu, en temps d’Amós no hi havia ni defensa del consumidor, ni data de caducitat en els aliments, ni defensor del poble, ni res. L’únic defensor serà Déu. Que els diu per mitjà del profeta Amós: «jure per la glòria de Jacob que no oblidaré mai tot això». I no ho oblida, certament, ja que aquesta serà la gran i permanent advertència de tots els profetes: una crida al poble, sobre tot als dirigents perquè practiquen la justícia. Un subratllar permanent la injustícia dels responsables del poble. Però aquesta és una predicació que no té, que mai ha tingut, bona premsa. Així els va anar als profetes: són perseguits, i molts d’ells morts.
Però, veritablement, Déu no oblida la injustícia, i es farà present enmig del seu poble, a través de Jesucrist, el Just. Ve, no a llevar la llei sinó a dur-la a la perfecció, i ens mostra la vertadera saviesa de la vida, encara no apresa del tot, fins i tot pel poble creient, perquè ja ho veiem en l’evangeli de hui, la severa advertència de Jesucrist: «Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, avorrirà l’altre, i si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu servir alhora Déu i els diners». Sentint aquest ensenyament de Jesús, diu l’evangeli a continuació que els fariseus, que són amics dels diners es burlaven d’ell. Però Jesús els contesta: vosaltres feu veure que sou irreprotxables, però Déu coneix els vostres cors; i allò que és admirable entre els homes, és detestable als ulls de Déu.
Parlarà Jesús en aquesta línia del «diner injust», o de les «riqueses injustes». Sembla que no coneix un «diner net». La riquesa d’aquells poderosos és injusta perquè ha estat pastada de manera injusta i perquè la gaudeixen sense compartir-la amb els pobres i famolencs. Lluc ha conservat aquestes paraules de Jesús: «Guanyeu-vos amics a costa dels diners, que corrompen, perquè, quan tot s’haja acabat, vos reben en les estances eternes». Mitjançant aquest ensenyament ve a dir als rics: feu servir la vostra riquesa injusta en ajudar els pobres; guanyeu-vos la seua amistat compartint amb ells els vostres béns; ells seran els vostres amics i, quan en l’hora de la mort els diners no vos servisquen de res, ells vos acolliran a la casa del Pare. Que podria expressar d’una altra manera: la millor forma de «blanquejar» els diners injustos davant Déu és compartir-lo amb els pobres. Però aquest ensenyament de Jesús és dur i difícil d’acceptar en una societat on encara hi trampes en les balances, i tota la resta de corrupcions a què feia al·lusió Amós. És dur i difícil d’acceptar en una societat on, pràcticament, tots els dies venen notícies al voltant de la corrupció i dels vaivens d’una economia que posa en perill la pau i la bona relació entre els pobles. Així que hem de recordar la invitació de l’apòstol Pau a la segona lectura: «feu a Déu oracions, súpliques i accions de gràcies per tots els homes, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena. Pregar així és bo i agradable a Déu». Escoltem la Paraula, ella amaga la saviesa de Déu, acolliu aquesta saviesa, guardeu-la al cor, porteu-la a la vida.