background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE V

QUARESMA

17 de març de 2024

 

Ha arribat l’hora del Fill

 

La Paraula de Déu vol plantar hui esperança en la nostra vida. La llavor, Jesucrist, és plantada per a produir fruits de salvació. La llavor, la nostra pròpia vida, ha de ser plantada i produir fruits de salvació per a nosaltres, per als nostres germans i per al nostre món.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Jeremies 31, 31-34)
Pactaré amb vosaltres una aliança nova i no em recordaré més del vostre pecat.
Jeremies ens diu com Déu el va triar profeta de les nacions des del si matern. Déu el va triar per a destruir, edificar i plantar. El profeta intenta sacsejar al poble de la seua satisfacció espiritual i despertar-lo de la seua autosuficiència, convidant-lo a posar la seua confiança només en Déu. Jeremies vol plantar l’esperança en la fidelitat a Déu. Déu plantarà cors nous en els seus fills i els enfortirà.

 

SALM
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Hebreus 5, 7-9)
Aprengué a ser obedient i es convertí en font de salvació eterna.
Obrim els nostres cors a Déu a través de l’obediència. Jesucrist és el model de perfecta obediència, obediència fins a la mort en la creu. Només els que tenen un cor obert a Déu poden obeir.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 12, 20-33

En aquell temps, alguns d’entre els grecs que havien pujat a Jerusalem per adorar Déu en ocasió de la festa, anaven a buscar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li preguntaren: «Senyor, voldríem veure Jesús.» Felip anà a dir-ho a Andreu, i els dos ho digueren a Jesús. Jesús els respongué: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat. Vos ho dic de veres: si el gra de blat, quan cau en terra, no mor, queda sol; però si mor, dóna molt de fruit. Els qui estimen la seua pròpia vida, la perden; els qui no l’estimen en este món, la guarden per a la vida eterna. Si algú es vol fer servidor meu, que em seguisca, i estarà on jo estic. El Pare honrarà els qui es fan servidors meus. Ara la meua ànima està torbada. ¿Què puc dir? ¿Pare, salveu-me d’esta hora? Però jo he vingut perquè arribe esta hora. Pare, glorifiqueu el vostre nom.» Una veu digué des del cel: «Ja l’he glorificat i encara el glorificaré.» Quan la gent que estava allí ho sentí , deien que havia sigut un tro; uns altres deien que un àngel li havia parlat. Jesús els digué: «Esta veu no es dirigia a mi, sinó a vosaltres. Ara arriba la condemna d’este món. Ara el príncep d’este món serà expulsat, i jo, quan seré elevat damunt de la terra, atrauré tota la gent cap a mi.» Deia això indicant de quina manera havia de morir.

 

REFLEXIÓ

Uns pelegrins grecs que han vingut a celebrar la Pasqua dels jueus s’acosten a Felip amb una petició: «Voldríem veure Jesús». No és curiositat. És un desig profund de conéixer el misteri que es tanca en aquell home de Déu. També a ells els pot fer bé. A Jesús se li veu preocupat. D’ací a uns dies serà crucificat. Quan li comuniquen el desig dels pelegrins grecs, pronuncia unes paraules desconcertants: «Ha arribat l’hora que el Fill de l’home serà glorificat.». Quan siga crucificat, tots podran veure amb claredat on està la seua verdadera grandesa i la seua glòria. Probablement ningú l’ha entés res. Però Jesús, pensant en la forma de mort que li espera, insistix: «Quan seré elevat damunt de la terra, atrauré tota la gent cap a mi». Què és el que s’amaga en el crucificat perquè tinga eixe poder d’atracció? Només una cosa: el seu amor increïble a tots. L’amor és invisible. Només ho podem veure en els gestos, els signes i l’entrega de qui ens vol bé. Per això, en Jesús crucificat, en la seua vida entregada fins a la mort, podem percebre l’amor insondable de Déu.
En realitat, només comencem a ser cristians quan ens sentim atrets per Jesús. Només comencem a entendre alguna cosa de la fe quan ens sentim estimats per Déu. Per a explicar la força que es tanca en la seua mort en la creu, Jesús empra una imatge senzilla que tots podem entendre: «si el gra de blat, quan cau en terra, no mor, queda sol; però si mor, dóna molt de fruit». Si el gra mor, germina i fa brollar la vida, però si es tanca en el seu xicotet embolcall i guarda per a si la seua energia vital, permaneix estèril. Esta bella imatge ens descobrix una llei que travessa misteriosament la vida sencera. No és una norma moral. No és una llei imposada per la religió. És la dinàmica que fa fecunda la vida de qui patix mogut per l’amor. És una idea repetida per Jesús en diverses ocasions: Qui s’agarra egoistament a la seua vida, la fa malbé; qui sap entregar-la amb generositat genera més vida. No és difícil comprovar-ho. Qui viu exclusivament per al seu benestar, els seus diners, el seu èxit o seguretat, acaba vivint una vida mediocre i estèril: el seu pas per este món no fa la vida més humana. Qui s’arrisca a viure en actitud oberta i generosa, difon vida, irradia alegria, ajuda a viure. No hi ha una manera més apassionant de viure que fer la vida dels altres més humana i suportable. Com podrem seguir a Jesús si no ens sentim atrets pel seu estil de vida?

 

 

 

 

 

DIUMENGE IV

QUARESMA

“LAETARE”

10 de març de 2024

 

Déu ens ha donat el seu Fill únic

 

Hui és el quart diumenge de Quaresma i la Paraula de Déu ens exhorta a buscar a Déu, a caminar amb Ell, a ser els seus testimonis. Com el poble d’Israel estem convidats a tornar a casa, a reconstruir el temple i a donar glòria i lloança al nostre Déu.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (2 Cròniques 36, 14-16.19-23)
La severitat i la bondat del Senyor es revelen en la deportació del poble i en el seu alliberament.
Aquesta lectura posa en relleu la fidelitat de Déu, malgrat les infidelitats del seu poble. Déu, a través dels seus missatgers, els va avisar i va corregir però no van fer cas. Déu que no es cansa mai dels seus fills va complir la seua paraula i la seua promesa i els va ajudar a tornar a casa.

 

SALM
Si t’oblidara alguna vegada, Jerusalem, que se m’apegue la llengua al paladar.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Efesis 2, 4-10)
És per la gràcia que Déu vos ha salvat, a vosaltres que éreu morts per les vostres culpes.
Déu és ric en misericòrdia. I malgrat els nostres pecats, Déu ens estima i rescata per la mort de Crist. Estem vius en Crist i per Crist i la salvació està assegurada si tenim fe en Ell. Donem-li gràcies.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 3, 14-21

En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Així com Moisés alçà la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser alçat, perquè tots els qui creuen en ell tinguen vida eterna. Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna. Perquè Déu no envià el seu Fill al món per a condemnar el món, sinó perquè el món se salvara gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats, però els qui no hi creuen ja han sigut condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. La causa de la condemna és que ells, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seues obres eren roïns. Tots aquells que obren el mal odien la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seues obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat, s’acosten a la llum perquè es vegen les seues obres, ja que les fan segons Déu.»

 

REFLEXIÓ

L’evangelista Joan ens parla d’una estranya trobada de Jesús amb Nicodemo. Segons el relat, és Nicodem qui pren la iniciativa i va on està Jesús de nit. Intuïx que Jesús és un home vingut de Déu, però es mou entre tenebres. Jesús l’anirà conduint cap a la llum. Nicodem representa en el relat a tot aquell que busca sincerament trobar-se amb Jesús. Per això, en un cert moment, Nicodem desapareix d’escena i Jesús prosseguix el seu discurs per a acabar amb una invitació general a no viure en tenebres, sinó a buscar la llum. La llum que ho pot il·luminar tot està en el Crucificat. L’afirmació és atrevida: «Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic, a fi que no es perda ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguen vida eterna». Podem veure i sentir l’amor de Déu en eixe home torturat en la creu?
Acostumats des de xiquets a veure la creu pertot arreu, no hem aprés a mirar el rostre del Crucificat amb fe i amb amor. La nostra mirada distreta no és capaç de descobrir en eixe rostre la llum que podria il·luminar la nostra vida en els moments més durs i difícils. No obstant això, Jesús ens està manant des de la creu senyals de vida i d’amor. En eixos braços estesos que no poden ja abraçar als xiquets, i en eixes mans clavades que no poden acariciar als leprosos ni beneir als malalts, està Déu amb els seus braços oberts per a acollir, abraçar i sostindre les nostres pobres vides, trencades per tants sofriments. Des d’eixe rostre apagat per la mort, des d’eixos ulls que ja no poden mirar amb tendresa a pecadors i apartats, des d’eixa boca que no pot cridar la seua indignació per les víctimes de tants abusos i injustícies, Déu ens està revelant el seu amor fins l’extrem a la humanitat.
«Déu no envià el seu Fill al món per a condemnar el món, sinó perquè el món se salvara gràcies a ell». Podem acollir a eixe Déu i el podem rebutjar. Ningú ens força. Som nosaltres els que hem de decidir. Però la Llum ja ha vingut al món. Per què tantes vegades rebutgem la llum que ens ve del Crucificat? Ell podria posar llum en la vida més desgraciada i fracassada, però tots aquells que obren el mal odien la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seues obres. Quan vivim de manera poc digna, evitem la llum perquè ens sentim malament davant de Déu. No volem mirar al Crucificat. Per contra, qui viu d’acord a la veritat, s’acosta a la llum. No fuig a la foscor. No té res a ocultar. Busca amb la seua mirada al Crucificat. Ell el fa viure en la llum.

 

 

 

DIUMENGE II

QUARESMA

25 de febrer de 2024

 

Este és el meu Fill, l’amat

 

Hem de celebrar la gran experiència cristiana, la presència i la comunió amb el Senyor. Hi ha experiència major? Hem de viure aquesta experiència, que siga gojosa i transforme les nostres vides. La litúrgia ens convida, hui, a viure amb Abraham i Jesús les seues experiències vitals, l’obediència i la fe en Déu.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Gènesi 22, 1-2.9a.10-13.15-18)
Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe.
Abraham, model de fe i pare dels creients, és posat a prova. I ix victoriós. Déu no vol sacrificis humans. Déu vol la nostra fe, la nostra obediència i el nostre amor.

 

SALM
Caminaré entre els qui viuen en la presència del Senyor.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Romans 8, 31b-34)
Déu no va compadir el seu propi Fill.
Qui contra nosaltres? Pregunta Sant Pau. Moltes persones i moltes dificultats pareixen bloquejar el nostre creixement humà i espiritual. Ací venim a fer l’experiència del Déu amb nosaltres, de Jesucrist nostre intercesor i de l’Esperit Sant el nostre advocat defensor.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 9, 2-10

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, se’ls emportà, només a ells, al cim d’una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells: els seus vestits es tornaren fulgurants, i eren tan blancs que cap tintorer del món hauria pogut blanquejar-los així. Se’ls aparegué Elies amb Moisés, i conversaven amb Jesús. Aleshores Pere diu a Jesús: «¡Rabí, ací ens trobem molt bé! Farem tres cabanyes: una per a vós, una per a Moisés i una altra per a Elies.» No sabia què dir, d’espantats que estaven. Aleshores es formà un núvol que anava cobrint-los, i del núvol va eixir una veu: «Este és el meu Fill, el meu amat; escolteu-lo.» Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veren ningú més, sinó Jesús a soles amb ells. Mentres baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no explicaren a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home haguera ressuscitat d’entre els morts. Ells retingueren eixes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts.»

 

REFLEXIÓ

La glòria de la resurrecció abans de la mort? Només feia sis dies que Jesús els havia fet l’anunci de la passió, un anunci cru i realista que ells ni sabien escoltar, ni volien entendre. El misteri de la creu els és un escàndol. I per a nosaltres, Senyor? Tampoc sabem escoltar, i prou saps, que massa no volem escoltar!
Un dia de recés, silenci i pregària. Jesús al cap de sis dies de l’anunci de la passió, convida als seus amics a viure una experiència de silenci, solitud i pregària. L’evangelista vol que veiem els deixebles endinsant-se en el Misteri de Jesús…, i nosaltres ens posem molt al seu costat. Ens anem imaginant la lenta pujada de la muntanya, lentament… Respirem i olorem el verd, ens descansa veure el llac blau allà al fons…, tot a poc a poc. És una preparació per a la pregària. El nostre caminar està ple de l’amistat amb Jesús. Els deixebles mentre pugen, recorden tantes coses. Amb el Mestre, estan amb Déu, han viscut com en una illa d’utopia, de solidaritat, han repartit, ajudant Jesús, humanitat, pau, reconciliació, vida: el publicà, l’impur, la prostituta… no han estat relegats a l’últim lloc. Estan a la muntanya en pregària, a poc a poc van descobrint que Jesús és tot ell pregària, està del tot girat cap al Pare, la llum de Déu està per tot el seu cos. La delicada catequesi de Marc ens diu que se’ls fa evident la seua divinitat, com si caiguera un vel que l’amagava. Tot es transfigura. Tot és vist amb ulls nous. Les seus vestits són d’un blanc molt brillant… La carn humana, dèbil de l’amic Jesús, que ells coneixen tan bé, fa més llum que el mateix Sol.
Un relat pasqual posat abans de Pasqua. És prou versemblant que els íntims de Jesús, en algun moment de major lucidesa intuiren que rere la humanitat de Jesús s’amagava el misteri de la seua divinitat. Aquell amb qui varen compartir tantes hores de conversa, de preocupacions, de goig, de descans, de menjades…. se’ls mostra de manera nova, insospitada, transfigurada. Potser ja durant els dies de Jesús, als anys 30, els deixebles anaven descobrint tota la fondària de Jesús. I les conseqüents ganes de “fer tres cabanyes”, d’eternitzar el moment lluminós. La Transfiguració és com una aparició pasqual avançada i situada durant la vida del Jesús històric. Al lector se li acaba de notificar de manera clara que Jesús serà Messies alliberador, no des del triomf, sinó des de la Creu. Però el relat diu també ben clarament que aquest fracassarà, però en el seu fracàs, triomfarà. L’evangelista vol avançar als seus lectors la “veritat” de Jesús: cal que el lector el veja transfigurat, justament ara que s’acaba d’anunciar el seu fracàs.
De sobte una escena amb tres personatges. Moisès i Elies es troben conversant amb Jesús. Jesús, esclatant dels atributs divins, conversa sobre el proper èxode cap a Jerusalem. Mentrestant Pere (el deixeble que fa poc l’havia confessat “Messies”) del tot relaxat, només està preocupat per fer tres cabanyes, per eternitzar el moment. Vol guardar-se aquesta hora, que no se li escape! Sobtadament entren tots en el “núvol de Déu”. I el Pare intervé per a proclamar que “aquest” “és el meu Fill…” En el Baptisme el Pare proclamà les mateixes paraules. Només que ara afegeix significativament: “escolteu-lo!”. Escoltar tot el que ha dit de Déu, del Regne, de la misericòrdia… i de la creu, que és a l’horitzó de tota vida preocupada per les causes de Jesús. I nosaltres desitgem escoltar com mai!
Jesús continua amb la seua humanitat. El text vol que imaginem a uns deixebles perplexos, muts, que no saben dir res de res a ningú. Ells no comprengueren. Ni ningú, abans de la creu/resurrecció no podria comprendre, ni parlar.  Hui demanem meditar l’experiència de la Transfiguració per poder continuar pujant amb Jesús a Jerusalem. Necessitem que tot se’ns transfigure, ens fa falta la llum del Tabor.

 

 

 

 

DIUMENGE I

QUARESMA

18 de febrer de 2024

 

Era temptat i els àngels l’assistien

 

Començàrem la Quaresma amb un gest d’humilitat, amb una creu de cendra i amb una crida a creure en l’Evangeli. El Senyor, ens convida a caminar i a renovar la nostra aliança i el nostre baptisme. Primer diumenge de quaresma, primers passos cap al Regne de Déu, passos de penediment, conversió i d’amor a Déu i als germans.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Gènesi 9, 8-15)
Aliança de Déu amb Noé salvat de la inundació del diluvi.
El llibre del Gènesi ens narra l’aliança de Déu amb Noé i el poble triat. Noé va escapar del diluvi per la seua justícia. I va començar una història nova. L’arc de Sant Martí és la promesa de Déu, és la unió del cel amb la terra neta i renovada. Déu ens crida a deixar-nos renovar per l’aigua nova de l’amor de Déu.

 

SALM
Els vostres camins, Senyor, són fruit d’amor fidel per als qui guarden la vostra aliança.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Pere 3, 18-22)
L’aigua prefigurava el baptisme que ara vos salva.
Sant Pere ens recorda a tots els cristians l’origen de la nostra salvació: el nostre baptisme. La Quaresma és temps baptismal. Què lluny queda el nostre baptisme! I no obstant açò a eixa font hem d’acudir a renovar el nostre nou ser, el nostre ser cristià.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 1, 12-15

En aquell temps, l’Esperit impulsà Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Vivia entre les feres i els àngels l’assistien. Després que Joan fou empresonat, Jesús anà a Galilea a predicar la Bona Nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el regne de Déu està prop. Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.»

 

REFLEXIÓ

Abans de començar a narrar l’activitat profètica de Jesús, Marc escriu estos breus versicles: «L’Esperit impulsà Jesús cap al desert, on passà quaranta dies, temptat per Satanàs. Vivia entre les feres i els àngels l’assistien». Estes breus línies són un resum de les experiències bàsiques viscudes per Jesús fins a la seua mort en la creu. Jesús no ha conegut una vida fàcil i tranquil·la. Ha viscut impulsat per l’Esperit, però ha sentit en la seua pròpia carn les forces del mal. El seu lliurament apassionat al projecte de Déu l’ha portat a viure una existència esgarrada per conflictes i tensions. D’ell hem d’aprendre els seus seguidors a viure en temps de prova.
«L’Esperit impulsà Jesús cap al desert». No el conduïx a una vida còmoda. El porta per camins de proves, riscos i temptacions. Buscar el regne de Déu i la seua justícia, anunciar a Déu sense falsejar-lo, treballar per un món més humà és sempre arriscat. Ho va ser per a Jesús i ho serà per als seus seguidors.
«Passà quaranta dies». El desert serà l’escenari pel qual transcorrerà la vida de Jesús. Este lloc inhòspit i gens acollidor és símbol de prova i purificació. El millor lloc per a aprendre a viure de l’essencial, però també el més perillós per a qui queda abandonat a les seues pròpies forces.
«Temptat per Satanàs». Satanàs significa “l’adversari”, la força hostil a Déu i als qui treballen pel seu regnat. En la temptació es descobrix què hi ha en nosaltres de veritat o de mentida, de llum o de tenebres, de fidelitat a Déu o de complicitat amb la injustícia. Al llarg de la seua vida, Jesús es mantindrà vigilant per a descobrir a “Satanàs” en les circumstàncies més inesperades. Un dia rebutjarà a Pere amb estes paraules: “Aparta’t de mi, Satanàs, perquè els teus pensaments no són els de Déu”. Els temps de prova hem de viure’ls, com ell, atents al que ens pot desviar de Déu.
«Vivia entre les feres, i els àngels l’assistien». Les feres, els éssers més violents de la terra, evoquen els perills que amenaçaran a Jesús. Els àngels, els éssers més bons de la creació, suggerixen la proximitat de Déu que el beneïx, cuida i sosté. Així viurà Jesús:  defenent-se d’Antipas a qui anomena “rabosa” i buscant en l’oració de la nit la força del Pare.
Hem de viure estos temps amb els ulls fixos en Jesús. És l’Esperit de Déu el que ens
està espentant al desert. D’allí eixirà un dia una Església més humil i més fidel al seu Senyor.