background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

El principi de la nostra Confraria el podem situar a la Setmana Santa de 1954.

Un grup d’amics es reuneix la nit del Dijous al Divendres Sant davant el Monument a la parròquia, per a orar i acompanyar a Jesús Sacramentat. A continuació i per tal de fer temps fins el via crucis de les 7.00h del matí es reunixen a casa d’un d’ells amb un xicotet refrigeri.

Este acte d’adoració va anar prolongant-se en els anys i també en nombre de membres, segons el llibre d’actes la família donant de la imatge del Sant Sepulcre ofereix a la confraria la imatge i aquesta l’accepta.

Des d’el 11 d’abril de 1963 es porta un Llibre d’Actes on queda reflectit allò més rellevant de l’any anterior.

El 12 de juny de 1963 es va redactar el primer Reglament on es fixaren les bases de la que seria definitivament la Confraria del Sant Sepulcre actual.

Els seus fundadors foren:

Francisco Carrascosa Garés

Evaristo Jiménez Fabra

Bernardo Jiménez Rosell

Vicente Moragues García

Enrique Pastor Almiñana

Alfredo Preus Olsen

Enrique Carrascosa Garés

Francisco Jiménez Marrades

Carlos Gras Miñana

Vicente Ferrer Pastor

Juan Serra Fabra

Salvador Martí Claver

En aquest Reglament només es contempla l’adoració al Monument la nit del Dijous Sant durant el torn de vetla, encara que comprometent-se a realitzar tots els torns de vetla de la nit si es tinguera que quedar sol el Monument.

Sota la direcció espiritual del Rvnd. En Salvador Albelda Tormos es va redactar el Reglament Canònic de la Confraria, el qual va ser aprovat el 7 de gener de 1985 per Excm. i Rvdm. Sr. Arquebisbe de València En Miguel Roca Cabanillas i pel seu manament el Canceller Secretari En Eduardo Margarit.

En aquest Reglament queda clara la finalitat de la germandat: commemorar dignament les solemnitats de la Setmana Santa mitjaçant l’oració i la penitència, participant en el Sant Tridu Pasqual, Vía-Crucis…

Per a la redacció d’aquestos Estatuts es varen prendre com a base els de la “Cofradia de Jesucristo Crucificado en la Agonía” d’Alzira, considerada com a modèlica. L’elecció de la vestidura també va estar influenciada per la que utilitzava aquesta confraria i la del Sant Sepulcre d’Alzira. Es buscaren vestimentes austeres d’acord amb el tarannà plasmat als estatus.

Al final del Reglament, a mode d’annexe, trobem l’Oració-Promesa del Silenci, què es comprometem a acatar els confrares.

Als anys 80 la confraria deixà pas a la gent més jove que hi volia pertànyer. Volien fer de Corbera una localitat on la Setmana Santa fóra viscuda i participada pel major nombre de persones, eixir en processó penitencial, com diu el confrare Rvnd. En Salvador E. Cebolla Marrades “fer de les processons una cosa seriosa, amb profunda vivència de la fe i amb un afany certer de servei a la Parròquia”.

Des dels seus inicis la Confraria del Sant Sepulcre ha estat estretament vinculada a la Parròquia dels Sants Vicents; la seua implicació ha sigut constant al llarg de la seua història, recolzant i col·laborant en les iniciatives de la parròquia com han sigut la restauració de les campanes, la renovació de la instal·lació elèctrica, la casa parroquial, la capella del sagrari, fotocopiadora, cadires, incenser, remodelació de l’escala d’accés al museu, donatius diversos…, etc.

L’exercici de la caritat, la formació cristiana i l’ajuda a la comunitat parroquial són també una constant al sí d’aquesta confraria,mitjançant grups d’oració, exposicions, donatius a l’Associació Valenciana de la Caritat, Sopars de la Fam, donatius per catàstrofes naturals, Missió Popular a Corbera, Càritas parroquial i l’apadrinament d’un xiquet a Centreamèrica.

Tanmateix ens hem preocupat del pas, restaurant-lo, construïnt un tron on descansa l’anda i teles per a les processons i els dossers.

Sempre hem projectat els nostres recursos en ajudar a la Parròquia dels Sants Vicents on es venera de forma permanent la imatge del Sant Sepulcre, col·laborant en tot allò que es necessita. Però sempre conscients de que no només es necessita ajuda econòmica sinó que els recursos humans han format part també d’aquesta ajuda que hi brindem per aconseguir que la fe cristiana es visca plenament a Corbera.

El 1993 es va aprovar la proposta de que Corbera, i en concret la nostra Confraria, fóra nomenada seu de la Junta de Germandats i Confraries de Setmana Santa de la Diòcesi de València, de manera que el 1996 fórem amfitrions de l’Exposició i Processó de la Junta Diocesana.

El 22 de desembre de 1994 la nostra confraria va ser agraciada amb el segon premi de la loteria de nadal. Aquest impuls econòmic va facilitar que tant l’Exposició com la Processó, en març de 1996, foren més completes. Permetent una tranquilitat des del punt de vista econòmic també per la restauració del Sant Sepulcre la qual estava tenint lloc en aquelles dades.

Amb el treball de tots els confrares, l’ajuda de les altres confaries i persones voluntàries vàrem ser capaços de transformar un magatzem de taronges en una macrosala d’exposicions digna de les imatges i articles religiosos que des de 30 poblacions portàren per a exposar-les. Unes 2300 persones desfilaren pels carrers del nostre poble en la Processó. L’esperit de germanor que es va respirar durant tot eixe temps és una cosa que ens ennorgulleix enormement i no hem de perdre de vista.

El 2002 celebrarem el 50é aniversari de la Benedicció de la imatge del Sant Sepulcre, tot un seguit d’activitats es programaren per tal de celebrar-ho dignament, entre elles la publicació d’uns breus apunts històrics sobre la confraria. Sempre estarem agraits al matrimoni que va donar la imatge l’any 1952 i al seu creador l’escultor Enrique Galarza.

També, i amb molt d’esforç, dotarem a la parròquia d´un magnífic Orgue de tubs valorat en 94.000€ per tal de donar glòria a Déu en l’Eucaristia. Perquè la música sacra és un vehicle d’oració, de tranmissió i manifestació de fe. A més, aquest magnífic instrument pot convertir-se en un referent i enriquir la vida cultural de Corbera.

La bennedicció i inauguració de l’orgue tingureren lloc el dia 24 de juny de 2001. El ritus de benedicció fou a càrrec de l’Exm. i Rvm. En Agustin Garcia-Gasco Vicente, Arquebisbe de València; què correspongué amablement a la invitació de la confraria i la parròquia i que, a més, ens va fer l’honor de regalar per a l’església una rèplica del Sant Calze que es custodia a la Catedral de València.

L’orgue sonà per primera vegada durant el ritus de benedicció, però on veritablement va ser protagonista va ser al Concert inaugural amb què ens va delectar Vicent Ros, insigne organista valencià reconegut a tot el món. Més recentment ha format part d’una recopil·lació per a la Fonoteca Valenciana quedant així enregistrat l’intrument, prova de la seua vàlua al món de la cultura musical.

I com que hem procurat no quedar-nos en la tristor de Jesús Jacent al Sant Sepulcre, va nàixer una confraria dins del si de la gran, “Els Xiquets del Ressuscitat”, en la que tots els xiquets que vulguen poden participar fins que reben la Primera Comunió.

L’any 1997 es va adquirir una imatge de Jesús Ressuscitat la qual va ser beneïda a la parròquia el 28 de desembre d’aquell any i processonada per primera volta al Sant Encontre de 1998. Es tracta d’una talla modesta de 1,30m d’alçària, res a vore amb la magitud de la seua simbolgia, perque amb Jesús Ressuscitat la mort es converteix en Pasqua.

Jesús ressuscita, ens mostra que després de la mort està la vida nova, joiosa, lliure, inacabable… per això ningú millor que els xiquets per acompanyar aquesta imatge, perquè ells i elles representen l’alegria i l’esperança. Els “Xiquets del Ressuscitat” acompanyen la imatge en la festa de l’Ascenció des de la parròquia fins la casa del confrare que l’acull durant aquell any. També desfila al Sant Encontre.

I per què no només som una Confraria de Setmana Santa sinó que s’intenta durant tot l’any estar al costat de la parròquia, des de fa més de 25 anys, cada Advent, es munta el Betlem en l’altar del Sant Sepulcre, el qual amb molta cura i il·lusió preparem els confrares, sent cada vegada més gran i millor. Ha passat de ser un betlem menudet fins a ocupar uns 50m2.

Que Déu ens permeta a nosaltres i a les nostres germanes confraries mantenir l’esperit de fidelitat i autèntic cristianisme, i que continuem per molts anys acompanyant dignament a les nostres venerades imatges.