MISSATGE DEL PAPA FRANCESC PER A LA QUARESMA 2021
«Mireu, estem pujant a Jerusalem…» (Mt 20,18).
Quaresma: un temps per a renovar la fe, l’esperança i la caritat.
Benvolguts germans i germanes:
Quan Jesús anuncia als seus deixebles la seua passió, mort i resurrecció, per a complir amb la voluntat del Pare, els revela el sentit profund de la seua missió i els exhorta a associar-se a ella, per a la salvació del món.
Recorrent el camí quaresmal, que ens conduirà a les celebracions pasquals, recordem a Aquell que «es va humiliar a si mateix, fet obedient fins a la mort, i una mort de creu» (Flp 2,8). En aquest temps de conversió renovem la nostra fe, assaciem la nostra set amb la “aigua viva” de l’esperança i rebem amb el cor obert l’amor de Déu que ens converteix en germans i germanes en Crist. En la nit de Pasqua renovarem les promeses del nostre Baptisme, per a renàixer com a homes i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant. No obstant això, l’itinerari de la Quaresma, igual que tot el camí cristià, ja està baix la llum de la Resurrecció, que anima els sentiments, les actituds i les decisions de qui desitja seguir a Crist.
El dejuni, l’oració i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seua predicació (cf. Mt 6,1-18), són les condicions i l’expressió de la nostra conversió. La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor cap a l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (l’oració) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant.
La fe ens crida a acollir la Veritat i a ser testimonis, davant Déu i davant els nostres germans i germanes.
En aquest temps de Quaresma, acollir i viure la Veritat que es va manifestar en Crist significa abans de res deixar-se aconseguir per la Paraula de Déu, que l’Església ens transmet de generació en generació. Aquesta Veritat no és una construcció de l’intel·lecte, destinada a poques ments triades, superiors o il·lustres, sinó que és un missatge que rebem i podem comprendre gràcies a la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos siguem conscients d’això. Aquesta Veritat és Crist mateix que, assumint plenament la nostra humanitat, es va fer Camí —exigent però obert a tots— que porta a la plenitud de la Vida.
El dejuni viscut com a experiència de privació, per als qui el viuen amb senzillesa de cor porta a descobrir de nou el do de Déu i a comprendre la nostra realitat de criatures que, a imatge i semblança seua, troben en Ell el seu compliment. Fent l’experiència d’una pobresa acceptada, qui dejuna es fa pobra amb els pobres i “acumula” la riquesa de l’amor rebut i compartit. Així entés i posat en pràctica, el dejuni contribueix a estimar a Déu i al pròxim com a, com ens ensenya sant Tomàs d’Aquino, l’amor és un moviment que centra l’atenció en l’altre considerant-lo com un amb si mateix (cf. Carta enc. Fratelli tutti, 93).
La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a rebre a Déu en la nostra vida i permetre-li “posar la seua estada” en nosaltres (cf. Jn 14,23). Dejunar significa alliberar la nostra existència de tot el que destorba, fins i tot de la saturació d’informacions —vertaderes o falses— i productes de consum, per a obrir les portes del nostre cor a Aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14): el Fill de Déu Salvador.
L’esperança com a “aigua viva” que ens permet continuar el nostre camí.
La samaritana, a qui Jesús demana que li done beure al costat del pou, no comprén quan Ell li diu que podria oferir-li una «aigua viva» (Jn 4,10). Al principi, naturalment, ella pensa en l’aigua material, mentre que Jesús es refereix a l’Esperit Sant, aquell que Ell donarà en abundància en el Misteri pasqual i que infon en nosaltres l’esperança que no defrauda. En anunciar la seua passió i mort Jesús ja anuncia l’esperança, quan diu: «I al tercer dia ressuscitarà» (Mt 20,19). Jesús ens parla del futur que la misericòrdia del Pare ha obert de bat a bat. Esperar amb Ell i gràcies a Ell vol dir creure que la història no acaba amb els nostres errors, les nostres violències i injustícies, ni amb el pecat que crucifica a l’Amor. Significa assaciar-nos del perdó del Pare en el seu Cor obert.
En l’actual context de preocupació en el qual vivim i en el qual tot pareix fràgil i incert, parlar d’esperança podria paréixer una provocació. El temps de Quaresma està fet per a esperar, per a tornar a dirigir la mirada a la paciència de Déu, que continua cuidant de la seua Creació, mentre que nosaltres sovint la maltractem (cf. Carta enc. Laudato si’, 32-33;43-44). És esperança en la reconciliació, a la qual sant Pau ens exhorta amb passió: «Vos demanem que vos reconcilieu amb Déu» (2 Co 5,20). En rebre el perdó, en el Sacrament que està en el cor del nostre procés de conversió, també nosaltres ens convertim en difusors del perdó: en haver-lo acollit nosaltres, podem oferir-lo, sent capaços de viure un diàleg atent i adoptant un comportament que conforte a qui es troba ferit. El perdó de Déu, també mitjançant les nostres paraules i gestos, permet viure una Pasqua de fraternitat.
En la Quaresma, estiguem més atents a «dir paraules d’alé, que reconforten, que enforteixen, que consolen, que estimulen», en lloc de «paraules que humilien, que entristeixen, que irriten, que menyspreen» (Carta enc. Fratelli tutti [FT], 223). A vegades, per a donar esperança, és suficient amb ser «una persona amable, que deixa a un costat les seues ansietats i urgències per a parar atenció, per a regalar un somriure, per a dir una paraula que estimule, per a possibilitar un espai d’escolta enmig de tanta indiferència» (ibíd., 224).
En el recolliment i el silenci de l’oració, se’ns dona l’esperança com a inspiració i llum interior, que il·lumina els desafiaments i les decisions de la nostra missió: per això és fonamental recollir-se en oració (cf. Mt 6,6) i trobar, en la intimitat, al Pare de la tendresa.
Viure una Quaresma amb esperança significa sentir que, en Jesucrist, som testimonis del temps nou, en el qual Déu “fa noves totes les coses” (cf. Ap 21,1-6). Significa rebre l’esperança de Crist que entrega la seua vida en la creu i que Déu ressuscita al tercer dia, “disposats sempre per a donar explicació a tot el que ens demane una raó de la nostra esperança” (cf. 1 P 3,15).
La caritat, viscuda després de les petjades de Crist, mostrant atenció i compassió per cada persona, és l’expressió més alta de la nostra fe i la nostra esperança.
La caritat s’alegra de veure que l’altre creix. Per aquest motiu, pateix quan l’altre està angoixat: sol, malalt, sense llar, menyspreat, en situació de necessitat… La caritat és l’impuls del cor que ens fa eixir de nosaltres mateixos i que suscita el vincle de la cooperació i de la comunió.
«A partir del “amor social” és possible avançar cap a una civilització de l’amor a la qual tots puguem sentir-nos convocats. La caritat, amb el seu dinamisme universal, pot construir un món nou, perquè no és un sentiment estèril, sinó la millor manera d’aconseguir camins eficaços de desenvolupament per a tots» (FT, 183).
La caritat és don que dona sentit a la nostra vida i gràcies a aquest considerem a qui es veu privat del necessari com un membre de la nostra família, amic, germà. El poc que tenim, si ho compartim amb amor, no s’acaba mai, sinó que es transforma en una reserva de vida i de felicitat. Així va succeir amb la farina i l’oli de la vídua de Sarepta, que va donar el pa al profeta Elies (cf. 1 R 17,7-16); i amb els pans que Jesús va beneir, va partir i va donar als deixebles perquè els distribuïren entre la gent (cf. Mc 6,30-44). Així succeeix amb la nostra almoina, ja siga gran o xicoteta, si la donem amb goig i senzillesa.
Viure una Quaresma de caritat vol dir cuidar als qui es troben en condicions de sofriment, abandó o angoixa a causa de la pandèmia de COVID-19. En un context tan incert sobre el futur, recordem la paraula que Déu dirigeix al seu Servent: «No temes, que t’he redimit» (Is 43,1), oferim amb la nostra caritat una paraula de confiança, perquè l’altre senta que Déu l’estima com a un fill.
«Només amb una mirada l’horitzó de la qual estiga transformat per la caritat, que li porta a percebre la dignitat de l’altre, els pobres són descoberts i valorats en la seua immensa dignitat, respectats en el seu estil propi i en la seua cultura i, per tant, veritablement integrats en la societat» (FT, 187).
Benvolguts germans i germanes: Cada etapa de la vida és un temps per a creure, esperar i estimar. Aquest cridat a viure la Quaresma com a camí de conversió i oració, i per a compartir els nostres béns, ens ajuda a reconsiderar, en la nostra memòria comunitària i personal, la fe que ve de Crist viu, l’esperança animada pel buf de l’Esperit i l’amor, la font inesgotable del qual és el cor misericordiós del Pare.
Que María, Mare del Salvador, fidel al peu de la creu i en el cor de l’Església, ens sostinga amb la seua presència sol·lícita, i la benedicció de Crist ressuscitat ens acompanye en el camí cap a la llum pasqual.
FRANCESC
Roma, Sant Joan del Laterà, 11 de novembre de 2020, memòria de Sant Martí de Tours.