És fàcil resar per a demanar gràcies, mentre és més difícil l’oració de lloança, però és aquesta l’oració de la vertadera alegria. Ho va afirmar el Papa Francesc en una de les misses matutines celebrades en la capella de la Casa de Santa Marta. El Papa va centrar la seua reflexió en la Carta als Efesios, en la qual Sant Pau eleva amb alegria la seua benedicció a Déu. Es tracta d’una oració de lloança – va observar –, d’una oració “que nosaltres no solem fer habitualment: lloar a Déu. I va dir que es tracta de pura gratuïtat, que ens fa entrar en “una gran alegria”. “Nosaltres sabem resar molt bé quant demanem coses, també quan agraïm al Senyor, però l’oració de lloança és una mica més difícil per a nosaltres: no és tan habitual lloar al Senyor. I açò podem sentir-ho millor quan fem memòria de les coses que el Senyor ha fet en la nostra vida: ‘En Crist ens ha triat abans de la creació del món’. Beneït eres Senyor, perquè tu m’has triat! És l’alegria d’una proximitat paterna i tendra”.
Francesc va prosseguir explicant que “l’oració de lloança” ens dóna aquesta alegria, ens porta a ser feliços davant el Senyor. Pel que va demanar que fem un esforç per a retrobar-la; tenint en compte que el punt de partida és, precisament, “fer memòria” d’aquesta elecció: “el Senyor m’ha triat abans de la creació del món. Però açò – va dir – no es pot comprendre!”. “No es pot comprendre ni imaginar: que el Senyor m’haja conegut abans de la creació del món, que el meu nom estava en el cor del Senyor. Aquesta és la veritat! Aquesta és la revelació! Si nosaltres no creiem açò no som cristians eh! Potser estiguem impregnats d’una religiositat teista, però no som cristians! El cristià és un triat, el cristià és un triat en el cor de Déu abans de la creació del món. També aquest pensament satisfà d’alegria el nostre cor: jo sóc triat! I ens dóna seguretat”.
El Papa va observar a més que el nostre nom està en el cor de Déu. Precisament en les vísceres de Déu, com el xiquet està dins de la seua mare. Aquesta és la nostra alegria, la de ser triats”. És alguna cosa que “no es pot entendre només amb el cap. Ni tan sols només amb el cor. Per a comprendre açò hem d’entrar en el Misteri de Jesucrist. El Misteri del seu Fill estimat: ‘Ell ha vessat la seua sang en abundància sobre nosaltres, amb tota saviesa i intel·ligència, fent-nos conèixer el misteri de la seua voluntat’. I aquesta és una tercera actitud: entrar en el Misteri”. “Quan celebrem l’Eucaristia, entrem en aquest Misteri, que no es pot comprendre totalment: el Senyor està viu, està amb nosaltres, ací, en la seua glòria, en la seua plenitud, i dóna una altra vegada la seua vida per nosaltres. Hem d’aprendre cada dia aquesta actitud d’entrar en el Misteri. El cristià és una dona, és un home, que s’esforça per a entrar en el Misteri. El Misteri no es pot controlar: és Misteri! Jo entre”. El Papa Francesc va concloure dient que l’oració de lloança és abans de res “oració d’alegria”, i també “oració de memòria: ‘Però quant ha fet per mi el Senyor! Amb quanta tendresa m’ha acompanyat, com s’ha abaixat; s’ha inclinat com el pare s’inclina amb el xiquet per a fer-lo caminar’”. I, en fi, oració a l’Esperit Sant perquè ens done “la gràcia d’entrar en el Misteri, sobretot quan celebrem l’Eucaristia”.