La data del 15 d’agost, al bell mig del mes estiuenc per excel·lència, concentra un bon grapat de celebracions festives. Per una banda, és la data en què es celebren moltíssimes festes majors de pobles i viles valencianes. Això és així perquè tradicionalment aquesta era la data en què s’acabava la feina de la sega als camps. Per altra banda, aquesta data fou l’escollida per l’Església cristiana per fixar la celebració de l’Assumpció de Maria, una de les solemnitats més antigues dedicades a la Mare de Déu i una de les quatre grans celebracions marianes del calendari litúrgic, una festa que recorda la mort i el trànsit del cos i l’ànima de la Mare de Déu fins al regne dels Cels.
La festa de l’Assumpció arrelà profundament al territori valencià i ha donat lloc a diverses manifestacions litúrgiques i populars. En primer lloc cal esmentar el costum, encara vigent en moltes esglésies, d’exposar durant la vuitada de la festa, una imatge de la Mare de Déu dormida, col·locada damunt un llit ben guarnit. Tradicionalment l’Assumpció de Maria es representa amb una imatge de la Mare de Déu dormint sobre un llit i per això també es coneix aquesta talla amb el nom de Mare de Déu del Llit, Mare de Déu Morta, Mare de Déu Gitada o Mare de Déu d´Agost. Aquesta imatgeria està relacionada amb el fet que el 15 d’agost és un moment de pausa en la vida agrícola (just després de les tasques de la collita i abans de la nova sembra) durant el qual la terra resta adormida i reposa.
L´antiga i esplèndida festa del Misteri d´Elx és un exemple de la devoció valenciana per l´Assumpció.
El Misteri d’Elx, és un tresor cultural del poble d’Elx i una de les joies més preuades del patrimoni valencià, com proven la seua declaració com a Monument Nacional l’any 1931, i la seua inclusió, l’any 2001, en la primera Proclamació de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Una altra prova de la devoció valenciana és nombrar a l´Assumpció com a titural de la Seu de València. Podem trobar una imatge en la Porta dels Ferros.
