background: rgba(0, 0, 0, 1) !important;

DIUMENGE VI

PASQUA

9 de maig de 2021

 

Estimeu-vos els uns als altres

 

Aquest és el dia que Déu regala als seus fills per a l’oració, la lloança i l’Eucaristia. Aquest és el dia que Déu regala als seus fills perquè junts celebren el do del seu amor, recorden el manament de l’amor i l’elecció i la crida de Déu.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 10, 25-26. 34-35. 44-48)
El do de l’Esperit Sant ha sigut abocat fins i tot sobre els pagans.
Pere entra en la casa d’un pagà. Les portes de l’Església s’obrin, per primera vegada, als no jueus. L’Esperit bota les barreres de la raça i la sang i s’ofereix al món sencer. L’Esperit és el do de Déu per a tots.

 

SALM
El Senyor ha revelat als pobles la seua salvació.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 4, 7-10)
Déu és amor.
L’amor sense adjectius és de Déu. L’amor primer és el de Déu. Perquè som estimats per Déu hi ha una espurna d’amor en la nostra vida. Joan, en esta lectura, convida a tota la comunitat a viure com a fills de Déu, fent el mateix que fa Déu, estimar.

 

 

EVANGELI

Lectura de l’evangeli segons Sant Joan 15, 9-17

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Tal com el Pare m’estima, també jo vos estime a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, vos mantindreu en el meu amor, tal com jo guarde els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor. Vos he dit tot això perquè la meua joia siga també la vostra, i la vostra joia siga completa. Este és el meu manament: que vos estimeu els uns als altres com jo vos he amat. Ningú té un amor més gran que el qui dona la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo vos mane. Ja no vos dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres vos he dit amics perquè vos he fet conéixer tot allò que he sentit del meu Pare. No sou vosaltres els qui m’heu elegit, soc jo qui vos he elegit i vos he confiat la missió d’anar arreu del món i donar fruit, un fruit que durarà per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, ell vos ho concedirà. Açò vos mane: que vos estimeu els uns als altres.»

 

REFLEXIÓ

El cant peculiar del temps de Pasqua és l’Al·leluia. Ho diem i ho cantem nombroses vegades, tant en la pregària personal com, sobretot, en la litúrgia, quan preguem comunitàriament. Expressa l’alegria de Déu que naix al cor humà. I l’alegria és el sentiment principal de la Pasqua, ja que naix de saber-nos estimats per Déu, d’estar a les seues mans i en el seu cor, de saber-nos vencedors de la mort, ja que Déu s’ha revestit de la nostra debilitat humana per véncer la mort amb la força de l’amor i donar-nos, als qui estem units a ell, l’esperança de vèncer la mort: «L’amor és més fort que la mort».
Hui a l’evangeli Jesús ens diu: «Vos he dit tot això perquè la meua joia siga també la vostra i la vostra joia siga completa». I què ens ha dit Jesús? Primer, ens ha dit, ens diu, un llarg silenci a Natzaret … Després, va passar entre nosaltres amb un cor profundament humà, fent el bé. I dient-nos en el nostre llenguatge humà: «que l’amor ve de Déu, que Ell és amor, que porta la iniciativa de l’amor amb nosaltres, que ens estima primer». Que això, ens ho ha volgut dir Déu en el nostre llenguatge humà, enviant-nos el seu Fill Jesús com a germà nostre. Que se’ns revela com amic. «No vos dic servents sinó amics». Un Déu amic que ha donat la vida, en llenguatge humà, per nosaltres, com un verdader amic. Tots aquests ensenyaments, tot aquest amor de Déu que hem celebrat el sant dia de la Pasqua de Resurrecció i al llarg del temps Pasqual, ens els recorda, ens els repeteix, amb nous matisos presos de la Paraula de Déu, de la Història de la Salvació, perquè la presència de l’Esperit de Jesús ens vaja enfortint en la senda de la vida cap a un Emaús etern.
Ell, Crist, ens ha escollit. No nosaltres a Ell. No oblidem aquest detall. I no oblidem tampoc el que ens diu a propòsit d’aquesta elecció que ha fet Ell amb nosaltres: «per confiar la missió d’anar arreu del món i donar fruit, un fruit que durarà per sempre». I el fruit és l’amor mutu: «que vos estimeu els uns als altres». Els deixebles, primer, es van prendre seriosament aquesta força de l’Esperit que tenien dintre i es van llançar en el seu viure a ser testimonis de la vida i dels ensenyaments del Ressuscitat. I això és el que llegim en aquest temps de Pasqua al llibre dels Fets dels Apòstols. La resposta dels primers cristians que, deixant-se portar per la força de l’Esperit de Jesús, estenen la fe, creen noves comunitats de vida i d’amor fratern. I si ho llegim amb cor atent veurem que no els va ser fàcil aquesta evangelització, aquest viure l’amor de Déu als homes. No és fàcil viure l’amor, no és fàcil nàixer de Déu. Farem bé de preguntar-nos què és l’amor, ja que és una cosa que està a la base de la nostra vida de cristians. I del sentit ple de la nostra existència. L’amor, l’estima és una força de vida que arrossega amb ella alegries i sofriments, dolor i goig, moments durs i altres més dolços, però que en definitiva qui viu amb serietat el seu amor, com Crist, el porta a donar la vida, donar-la cada dia un poc més, i només així comença la felicitat de l’amor, perquè un experimenta que és més fort que la mort. I si no hi ha amor no hi ha vida. Si no tenim vida és que no tenim comunicació amb ell, font de la vida. Si falta aquest amor en la nostra vida no queda sinó buidament i absència de Déu.
No creieu que val la pena endinsar-se en l’esperit de la Pasqua, a la qual ens convida aquest temps pasqual al llarg de cinquanta dies?

 

 

 

DIUMENGE V

PASQUA

2 de maig de 2021

 

El que està en mi i Jo en ell dona molt de fruit

 

Pasqua és temps de florir i créixer. Pasqua és la primavera de l’ànima. Jesucrist ens convida, en aquest diumenge, a viure units a Ell que és la font de la nostra unió amb Déu i els germans. L’Esperit que Ell ens va donar ens fa saber si permaneixem units a Crist o no.

 

COMENTRI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 9, 26-31)
Els explica com, pel camí, Saule havia vist al Senyor.
L’Església, el nou poble de Déu, es va edificant en el temor del Senyor i el consol de l’Esperit Sant. Saule, el recentment convertit, no és ben rebut al principi. Però prompte s’uneix al gran esforç evangelitzador de tota la comunitat i predica obertament en el nom del Senyor.

 

SALM
En vós, Senyor, s’inspirarà el meu cant davant de tota l’assemblea.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 3, 1-24)
El seu manament és que creguem i estimem.
Sant Joan ens recorda als cristians d’ahir i de hui com evitar les divisions entre nosaltres: per la fe en el nom de Jesús i per l’amor, que es demostra amb fets i la veritat. L’amor és la prova que vivim vinculats a la vinya que és Jesucrist.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 15, 1-8

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Jo soc el cep verdader, i el meu Pare és el vinyater. El sarment que no dona fruit en mi, el Pare el talla, però el que dona fruit, l’esporga perquè encara en done més. Vosaltres ja esteu nets gràcies a la paraula que vos he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com el sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo soc el cep i vosaltres els sarments. El qui està en mi i Jo en ell dona molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Al qui no està en mi, el tiren fora com al sarment i se seca. Després els arrepleguen, els llancen al foc, i cremen. Si esteu en mi, i les meues paraules queden en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.»

 

REFLEXIÓ

Si contemplem el món amb ulls profunds i transparents, descobrirem la presència de Jesucrist. La pedagogia de Jesús, el Mestre, utilitza exemples de la vida real per fer-se entendre. Hui se’ns presenta com el cep verdader al qual, nosaltres, els sarments, hem d’estar fortament units. El cristià ha d’enfonsar les seues arrels en la vida de Crist, i ha d’esforçar-se per viure en Ell, per reproduir en la realitat els mateixos sentiments i actituds de Jesús. Crist és «el cep verdader», principi de vida per a tots els sarments que estan units a ell, és a dir, els qui creuen i confien en Ell. El cep i els sarments són un símbol de l’Església, el poble de Déu que naix i viu de la Paraula i de l’Esperit rebuts de Jesús. Quan les vinyes rebroten, la terra està assaonada per les pluges de primavera, i el sol dona força als sarments que van creixent. «El sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit». Vivim si estem units a Crist. Sense la unió vital amb el Senyor, no podem fer res, no donem fruit.
Els llauradors esperen la collita perquè han treballat la terra. El treball més difícil i delicat dins nostre és esporgar: la fe i l’amor volen ser alliberats d’impureses i limitacions. Res no ens pot satisfer plenament en aquest món perquè el nostre esperit, creat per Déu, el busca i no reposa fins que no s’uneix totalment amb Ell. Però podem viure moments de goig i de satisfacció, quan gaudim d’alguns efectes d’aquesta unió. Hi ha limitacions naturals perquè el pecat, l’egoisme i la força inconscient del desig ens lliguen i ens impedeixen caminar amb verdadera llibertat. La Paraula de Déu il·lumina els nostres passos i ens fa progressar en «llibertat» i en «valentia», dos paraules de la primera lectura. Podem tindre fulles seques o groguenques, però si estem units al Senyor, com els sarments al cep, tindrem la força, la saba, per ser fecunds i «donar fruit». Si patim una esporgada és per donar més i millor fruit, encara que pot arribar a ser dolorós, fins i tot incomprensible.
No presentem a l’altar espigues de blat o grans de raïm, sinó pa i vi, que son fruit de la terra i del nostre treball. Presentem al Senyor l’esforç del nostre treball fet amb amor. Segons la primera lectura, vivim en pau si ens sentim units, preguem junts i compartim el que tenim. Però aquesta pau és fruit d’un deixar-se esporgar, renunciant al mal i als propis interessos. El text gasta tres verbs: edificar, caminar i créixer. L’Església, edifici espiritual, s’edifica com una casa, com també el nostre món interior, amb treball, fatigues i en diferents etapes. Camina conduïda pels esdeveniments i estimulada per les nostres responsabilitats. Creix i es multiplica per l’acció de l’Esperit que consola i encoratja. La nostra vida es construeix sòlidament quan «vivim constantment en la presència del Senyor, confortats per l’Esperit Sant».
La saba corre silenciosa per tota la planta. Així actua Déu en la nostra vida: discretament, però donant vida; sense fer soroll, però eficaçment. Som conscients quan ens parem silenciosos a contemplar, meravellats, els seus efectes. Dels silencis grans naixen paraules grans. Quan veiem créixer silenciosament els brots renovats, les fulles noves i els fruits deliciosos, només ho podem expressar de dos maneres. Primera, amb una paraula gran: l’acció de gràcies per excel·lència, l’Eucaristia, que ens va creant una identitat i una manera més humana de veure i viure les coses. I segona, tenint el nostre pensament i el nostre cor en Crist, perquè, com diu la primera carta de sant Joan, «no estimem amb frases i paraules, sinó amb obres i de veritat».

 

 

 

DIUMENGE IV

PASQUA

25 d’abril de 2021

 

Jo soc el Bon Pastor, reconec les meues ovelles i elles em reconeixen a mi

 

Aquest diumenge l’Església sencera prega al Pare per les vocacions al sacerdoci. Jesucrist, el bon pastor, necessita pastors que acompanyen i guien al seu ramat. Aquest diumenge som convidats a conéixer a Jesús, a seguir-lo i a escoltar el que vol de nosaltres.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 4, 8-12)
La salvació no es troba en ningú més que en Jesucrist.
Pere dona testimoni amb les seues paraules i els seus gestos de la seua fe en Jesucrist. Pere parla sense por de Jesús, el bon pastor, que dona la vida per les seues ovelles. Pere ens recorda als creients que no hi ha salvació fora de Jesucrist.

 

SALM
La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 3, 1-2)
Veurem Déu tal com és.
Contemplem la imatge de la nostra relació amb Déu en Crist: som fills. Relació que hem de viure amb confiança ja que els batejats som per sempre fills estimats de Déu.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 10, 11-18

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seues ovelles. Qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu vindre el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no son seues. És que ell només treballa pel jornal; i no està preocupat per les ovelles. Aleshores el llop les destrossa o les dispersa. Jo soc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meues ovelles, i elles em reconeixen a mi, i done la vida per elles. Encara tinc unes altres ovelles, que no son d’este ramat. També les he de conduir jo, i escoltaran la meua veu. Aleshores hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare em té amor perquè done la vida i després la recobre. No me la pren ningú. Soc jo qui la done lliurement. Tinc poder de donar-la i poder de recobrar-la. Eixa és la missió que he rebut del Pare.»

 

REFLEXIÓ

Seguim l’itinerari pasqual, en aquests diumenges de Pasqua veient diversos aspectes de què significa la Resurrecció de Jesús per a nosaltres, i per què Jesús va lliurar la seva vida completament per nosaltres. L’Evangeli de hui ens ofereix una clau preciosa per entendre per què Jesús no va simplement fugir per ‘salvar la seua vida’, i per què, en canvi, va seguir el seu camí de proclamació oberta del Regne i de l’amor incondicional de Déu. La raó és aquesta: Jesús va donar la seua vida per nosaltres, com el bon pastor no dubta a arriscar-se per les ovelles que cuida. Per això, Jesús no va morir per accident, sinó que va dur a terme la seua missió sense mesurar les conseqüències sobre la seua persona, sobre el seu risc personal. Tot ho va fer per cuidar de nosaltres, front la força mortal del pecat en nosaltres i en el nostre món. Efectivament, la preciosa imatge del Bon Pastor ens mostra, en primer lloc, que sí, que la missió de Jesús era de vida o mort. A vegades nosaltres tendim a sentir-nos ‘invulnerables’, a pensar en el dia a dia sense recordar que la nostra vida és fràgil, vulnerable. I encara més, tendim a insensibilitzar-nos front les forces deshumanitzadores del mal, de l’egoisme, dels interessos creats, de la maldat que mostra la realitat visible del pecat. Sovint retirem la mirada d’aquesta realitat representada pel llop que aguaita les ovelles. I Jesús amb la seua mort cruenta ens mostra que sí, que el ‘llop’ del mal i del pecat té ungles i dents que maten, destrocen, exclouen, trauen fora de la ciutat. Això ho podem veure també hui: a vegades es pensa que parlem retòricament, quan ens referim als ‘crucificats’ del nostre món, o de les víctimes… però potser l’evangeli de hui, amb aquesta al·lusió a la violència i l’amenaça que pateixen les ovelles, ens convida a obrir els ulls i veure que sí, que el mal segueix, que els llops tenen rostres, potser no només personals, sinó també com a estructures de pecat, que despersonalitzen el mal però el fan…
El següent pas és que Jesús, amb la seua resurrecció, ens mostra que l’última paraula no la tenen aquestes forces de mal, els llops, sinó la vida, l’amor mostrat pel pastor, que arrisca la seua vida, i que és capaç de véncer els perills. L’ Amor, en la seua vulnerabilitat, és més gran que les forces de la mort. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici, ens diu el salm. L’amor del Déu de la Vida és més fort que la mort.
Finalment, per poder mirar endavant amb confiança, per emprendre una nova vida des de l’esperança en la força del ressuscitat en nosaltres, podem recordar les precioses paraules de la segona lectura, que ens conviden a una esperança ferma: “encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és” Sí, la nostra esperança és contemplar la manifestació de Jesús ressuscitat, per fi, fent-nos veure la victòria de la vida sobre les forces del pecat i del mal. I quan el veiem així, com diu el text, “serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és”. Magnífica esperança, aquesta: estem cridats a paréixer-nos a Jesús, a nostre Bon Pastor, al Senyor de les nostres vides, l’únic que ens pot alliberar de la dinàmica del mal que vivim i en el que vivim…
Ens podem preguntar: ¿hem d’esperar a la fi dels temps, a la manifestació gloriosa i final del Senyor? Ja des d’ara estem convidats a reconéixer la veu del nostre Bon Pastor, a reconéixer-lo ja present, senzilla però vigorosament, en el nostre món. Ja ara estem convidats a paréixer-nos a ell, a fer-lo present en el nostre món, participant de la seua acció de bon pastor que té cura dels seus, tot i que siga a costa del propi temps, les pròpies energies, la pròpia vida. Potser les lectures de hui ens conviden a mantindre l’esperança davant la tendresa del Bon Pastor de les nostres vides, i sobretot a saber-lo reconéixer ja present, mostrant-se i convidant-nos a assemblar-nos cada dia més a Ell.

 

 

 

DIUMENGE III

PASQUA

18 d’abril de 2021

 

Partí el pa, ens obri els ulls

 

La litúrgia pasqual celebra la missió que Crist Ressuscitat ha confiat a la seua Església, la missió de la reconciliació. Els que vivim en Crist hem sigut cridats a ser testimonis de la resurrecció amb les nostres vides. Hui és festa. Donem gràcies i lloem a Déu. Hui és festa. Contemplem a Jesucrist Ressuscitat.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 3, 13-15. 17-19)
Mataren el qui ens obri el camí de la vida, però Deu l’ha ressuscitat d’entre els morts.
Pere predica amb valentia la seua pròpia conversió i dona testimoni del seu Senyor. La seua experiència de la resurrecció va ser una experiència de perdó. Pere ens convida a mirar al Senyor i a experimentar com ell el do inefable del perdó.

 

SALM
Que resplendisca sobre nosaltres la claror de la vostra mirada.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 2, 1-5a)
Ell és la víctima propiciatòria pels nostres pecats i pels de tot el món.
Malgrat el perdó del Senyor, les dificultats i lluites del dia a dia permaneixen. El pecat està a la porta de la nostra casa. La conversió es demostra, no amb una bona acció, sinó amb la totalitat de la nostra vida i amb la nostra obediència a Déu.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Lluc 24, 35-48

En aquell temps, els deixebles contaven el que els havia passat pel camí, i com havien reconegut a Jesús quan partia el pa. Mentres parlaven d’això, Jesús mateix es presentà enmig d’ells i els digué: «La pau siga amb vosaltres.» Ells, asustats i atemorits, van creure que veien un esperit. Jesús els digué: «¿Per què vos alarmeu? ¿Per què vos venen al cor eixos dubtes? Mireu-me les mans i els peus: soc jo mateix. Palpeu-me i mireu bé; els esperits no tenen carn i ossos com veieu que jo en tinc.» I mentres deia això, els ensenyava les mans i el costat. Veient-los sorpresos, i que de tanta alegria encara no acabaven de creure-ho, els digué: «¿No teniu ací res per a menjar?» Ells li donaren una tallada de peix a la brasa i se la menjà davant d’ells. Després els digué: «Quan encara estava amb vosaltres vos havia dit: que s’havia de complir tot allò que hi ha escrit de mi en el Llibre de la llei de Moisés, i en els dels Profetes i dels Salms.» Aleshores els obrí els ulls perquè comprengueren el sentit de les Escriptures, i els digué: «Així ho diuen les Escriptures: El Messies havia de patir i de ressuscitar al tercer dia, i calia predicar en nom d’ell a tots els pobles la conversió i el perdó dels pecats, començant per Jerusalem. Vosaltres en sou testimonis.»

 

REFLEXIÓ

Som pobres i dèbils, per la nostra condició humana; però l’amor de Déu ens transforma, capacitant-nos per a ser col·laboradors seus. Som forts i dèbils alhora, i és bo que siga així. L’ésser humà no es pot definir per allò que és en un moment concret. Gràcies a Déu podem canviar. Jesús ens dona confiança, creu en nosaltres, confia en les nostres possibilitats. Jesús ens recorda que hem de ser responsables: se’ns regala el tresor de la vida, una vida que pot donar fruits quan està purificada pel foc de la prova i amarada per la dolcesa de l’amor. L’amor ens porta al coneixement, i el coneixement a l’amor. Jesús ens obri els ulls perquè comprenguem el sentit de les Escriptures. Hem de ser com un edifici construït sobre la roca, que és el Crist; com un arbre que dóna bons fruits perquè estem empeltats en Crist. La Llum de la Pasqua ens ajuda a comprendre-ho.
«Perquè vos venen al cor aquests dubtes?» Jesús ens assegura que el nostre cor pot ser bo i que podem fer el bé. El bé és com el fruit normal, el fruit natural, que naix de la flor de la bondat. Però respondre bé davant del mal, davant de les contrarietats i de les intencions incomprensibles… no és sempre natural, és sobrenatural: cal l’ajuda del Senyor que es manifesta en la seua Paraula, en la meditació amorosa de la seua Paraula, en l’Eucaristia. La freqüència dels sacraments ens ajuda a posar de la nostra part el que és necessari: vigilància, previsió, sinceritat, prudència i valentia. El Senyor ens obri el camí de la vida. Si Ell té paciència amb nosaltres, com no hem de ser també nosaltres pacients i misericordiosos? Una persona que se sent perdonada, aprén a estimar. Qui estima, dona bons fruits. La bondat trenca les reticències i aplana els camins. Quan comprenem el misteri de la creu, sentim que l’amor del Crist crucificat ens allibera a nosaltres que, sent pobres i desvalguts, ens converteix en homes nous, forts i decidits. El Senyor ens obri els ulls perquè comprenguem el sentit de les Escriptures. Nosaltres col·laborem amb la lectura, la meditació, la pregària i la contemplació amorosa.
Les solucions sempre son més fàcils del que pensem. Cal pregar molt. En la pregària trobem a Crist i la Saviesa de la seua Paraula. La pregària fa esponjós el cor i aclareix les idees. D’aquesta manera eixim de la nostra mediocritat i comencem un viatge cap als ideals nobles, cap a Déu. Si avancem pel camí de l’honestedat i de la coherència, descobrim que Déu no defrauda, que la seua Saviesa és superior a la nostra, i que la confiança ens condueix a la font de la seua Paraula i del seu Amor. Continuem escoltant hui: «La pau siga amb vosaltres». El somriure de la bondat ens ajuda a ser millors i a esborrar els punts foscos del nostre comportament. Crist es fa present en l’Eucaristia enmig nostre. Al voltant de l’altar és on hem de descobrir que Déu estima a tots, que nosaltres hem d’estar al mateix nivell, que el perdó trenca les barreres, que l’amor uneix. Crist ens il·lumina amb la Saviesa de la seua Paraula, ens alegra amb la seua esperança, i ens anima amb el seu Amor.

 

 

 

 

DIUMENGE II

PASQUA

DIUMENGE DE LA DIVINA MISERICÒRDIA

11 d’abril de 2021

 

¡Senyor nostre i Déu nostre!

 

És temps de Pasqua, d’alegria i d’esperança. La nostra celebració en aquest temps de resurrecció ha de ser més viva, més vibrant perquè Crist és la nostra Pasqua, la nostra garantia de vida nova i de salvació. Crist és el camí cap a la felicitat i la plenitud de la vida. Va ressuscitar de veritat el meu amor i la meua esperança.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 4, 32-35)
Un sol cor i una sola ànima.
El sermó de Pere demostra el que les paraules poden fer. La seua predicació arriba al cor de les persones, confessen els seus pecats, es bategen en el nom de Jesús i comencen una vida nova. La Pasqua crea comunitat. Els primers cristians tenen un sol cor i una sola ànima. Hui la paraula dita en el nom de Jesús canvia les vides i el món.

 

SALM
Enaltiu el Senyor: ¡que bo que és! Perdura eternament el seu amor.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (1 Joan 5, 1-6)
Els qui han nascut de Déu vencen el món.
Joan ens recorda als cristians que som fills de Déu, units en la fe, part de la mateixa família entorn de Crist Ressuscitat. Joan ens diu que la nostra fe és poderosa perquè hem rebut el do de l’Esperit Sant.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 20, 19-31

Aquell mateix diumenge de vesprada els deixebles estaven en casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo vos envie a vosaltres.» Aleshores alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentres no els perdonareu, quedaran sense perdó.» Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels Dotze, no estava allí amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig en les mans el senyal dels claus, si no li fique el dit en la ferida dels claus, i la mà en el costat, no m’ho creuré.» Huit dies més tard, els deixebles estaven en casa una altra vegada, i també Tomàs. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després digué a Tomàs: «Posa el dit ací i mira’m les mans; acosta la mà i fica-la en el costat. No sigues incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu.» Jesús li diu: «¿Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.» Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en este llibre. Els que heu llegit ací han sigut escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i tingueu vida en el seu nom, per haver cregut.

 

REFLEXIÓ

«Senyor meu i Déu meu!»
Havíem estat tan junts, caminant pels camins, escoltant les paraules de tanta autoritat, veien els miracles, respirant l’ambient de misericòrdia de part de Déu vers el seu poble elegit; però, la creu ens ha desconcertat. La creu, l’abaixament del Messies ens ha cegat els ulls, la memòria, el goig de viure, la il·lusió per un ideal que semblava que ens portaria a un canvi de món. La mort ha creat el seu silenci, silenci de mort. I ara, què serà de nosaltres, que havíem abandonat tot per seguir-lo? És la pregunta del deixeble amb por, que podria ser la nostra pregunta davant de la por, que es podria fer amb una incògnita de futur. Si l’han clavat a la creu, què serà de nosaltres? Por als jueus, perquè no tenen qui els defense. Els deixebles estan nuets, buits, plens de por. Tanquen les portes, fins i tot les portes del cor, perquè veure al Messies a la creu els ha deixat fets pols.
«Senyor meu i Déu meu!»
Per molt que ens tanquem, hi ha un sol, que no li fan falta claus per entrar al nostre cor. Així, es presenta al bell mig dels deixebles: “Pau a vosaltres”, mireu les ferides, les mans i el costat, sóc jo, el qui sóc: “Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo vod envie a vosaltres”. “Rebeu l’Esperit Sant”. L’Esperit Sant amb poder de perdonar els pecats, que vos donarà força davant de jueus i pagans, mai més tindreu por, sempre tindreu la pau que jo vos he transmès de part del Pare.
«Senyor meu i Déu meu!»
Huit dies després els deixebles segueixen amb les portes tancades. Si que costa acceptar que Jesús ha ressuscitat. Quina falta de fe i duresa de cor. Si Tomàs és un incrèdul, tal vegada els altres deixebles encara no s’ho acaben de creure. Tal vegada per això Tomàs no s’ha convençut del que li han anunciat ells. Però la incredulitat ha portat a Tomàs a pronunciar l’afirmació més clara en tot el Quart Evangeli: El reconeixement de Jesús com a Déu.
«Senyor meu i Déu meu!»
Reconèixer a Jesús com a Déu mateix és el que ens portarà a poder obrir les portes del nostre cor, a reconéixer de qui ens hem fiat. Perquè nosaltres som dels feliços que hem cregut sense haver vist. Nosaltres som dels qui ens hem fiat de tota la tradició apostòlica i per això vivim en comunitat a exemple de la comunitat apostòlica. Comunitat cristiana que viu provada per la fe. Però, malgrat totes les circumstàncies que poden enfosquir la nostra fe en Jesús ressuscitat, no desesperant mai de la misericòrdia de Déu, tenim posada l’esperança en el més enllà, en la salvació de les nostres ànimes.
«Senyor meu i Déu meu!»
De moment siguem unànimes en la pregària, participant de l’Eucaristia, posant en comú els nostres béns, el nostres dons, els nostres talents, amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu, obrint el nostre cor al goig de Jesús ressuscitat. Malgrat la situació del món actual, de dolor, de sofriment, d’incertesa; sols Ell pot donar-nos la pau. I nosaltres, pel baptisme que ens ha purificat, per l’Esperit Sant que ens ha regenerat, per la sang de Jesús que ens ha redimit; som enviats a ser portadors de la seua pau, del seu perdó, de la seua divina misericòrdia. Perquè no podem tampoc deixar d’anunciar el que, per la fe i gràcies a la fe, hem vist, hem sentit, hem tocat, hem fet experiència que Jesús és el nostre Senyor i el nostre Déu, l’Únic que porta la salvació.
«Senyor meu i Déu meu!» Senyor nostre i Déu nostre! Salveu-nos!

 

 

 

4 d’abril de 2021

 

NO ESTÀ ACÍ. HA RESSUSCITAT. MIREU EL LLOC ON L’HAVIEN POSAT.

 

VIGÍLIA PASQUAL EN LA NIT SANTA

Ha ressuscitat i va davant de vosaltres a Galilea.

PREGÓ PASQUAL

 

COMENTARI A LES LECTURES
En aquesta nit santa se’ns demana estar desperts i vigilants. La litúrgia ens regala, a través de la Paraula de Déu, la història de la salvació, la nostra història: des de la creació del món fins a la nova creació, des del primer fracàs fins al triomf de la resurrecció, la victòria de l’amor de Déu. L’església, en aquesta nit, ens convida a escoltar la bona notícia, a acollir-la en els nostres cors i a proclamar-la als nostres germans.

 

PRIMERA LECTURA (Gènesi 1, 1 – 2,2)
Déu va veure tot allò que havia fet, i era bo de veres.
SALM A LA PRIMERA LECTURA
Quan envieu el vostre alé, renaix la creació, i renoveu la vida sobre la terra.

 

SEGONA LECTURA (Gènesi 22, 1-18)
Sacrifici d’Abraham, el nostre pare en la fe.
SALM A LA SEGONA LECTURA
Guardeu-me, Déu meu, vós sou el meu refugi.

 

TERCERA LECTURA (Èxode 14, 15-31; 15, 1)
Els israelites caminaren per terra eixuta enmig del mar.
SALM A LA TERCERA LECTURA
Cantem al Senyor, que s’ha cobert de glòria.

 

QUARTA LECTURA (Isaïes 54, 5-14)
El Senyor t’ha reclamat amb un amor etern.
SALM A LA QUARTA LECTURA
¡Amb quin goig vos exalce, Senyor!

 

CINQUENA LECTURA (Isaïes 55, 1-11)
Veniu a mi, i vos saciaré de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna.
SALM A LA CINQUENA LECTURA
Cantant de goig eixirem a buscar l’aigua de les fonts de salvació.

 

SISENA LECTURA (Baruc 3, 9-15. 32 – 4,4)
Avança pel camí que conduïx a la claror del Senyor.
SALM A LA SISENA LECTURA
Senyor, vós teniu paraules de vida eterna.

 

SETENA LECTURA (Ezequiel 36, 16-17a. 18-28)
Abocaré sobre vosaltres aigua pura i vos donaré un cor nou.
SALM A LA SETENA LECTURA
Com la cérvola sospira per l’aigua viva, també sospire jo per vós, Déu meu.

 

LECTURA DE L’APÒSTOL (Romans 6, 3-11)
Crist, una volta ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més.
SALM A LA LECTURA DE L’APÒSTOL
Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Marc 16, 1-10

Passat el repòs del dissabte Maria Magdalena, Maria, la mare de Jaume, i Salomé compraren olis aromàtics, per a anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge —primer dia de la setmana—, molt de matí, arribaren al sepulcre a l’eixida del sol. Entre elles es preguntaven: «¿Qui ens farà redolar la pedra de l’entrada del sepulcre?» Aleshores alçaren els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia sigut apartada. Era una pedra realment molt grossa. Entraren al sepulcre i veren assentat a la dreta un jove vestit de blanc, i s’espantaren. Ell els diu: «No vos espanteu. Vosaltres busqueu a Jesús el Natzaré, el crucificat: ha ressuscitat, no està ací. Mireu el lloc on l’havien posat. Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant de vosaltres a Galilea; allà el veureu, tal com vos va dir”.»

 

REFLEXIÓ

Les dones entraren al sepulcre, veieren i s’asustaren. Pensaven trobar-ho tot com el divendres quan van deixar el cos del crucificat i ja el sol estava a punt de caure, volien respectat el repós del dissabte i acabat aquest, compraren espècies aromàtiques, anaren a ungir el cos, i quan arribaren, s’adonaren estranyades de la pedra apartada, entraren, veieren i s’asustaren, encara més quan escoltaren la veu del jove vestit de blanc, tant que tremolaven i no s’atreviren a dir res a ningú. Havien arribat a l’eixida del sol al sepulcre i es trobaren que no estava com havien previst, que alguna cosa extraordinària havia succeït durant la nit, però no sabien què havia passat. Les dones l’havien vist mort, havien vist on i com el posaven la pedra està correguda i un jove vestit de blanc els ha dit que ha ressuscitat. El que ha succeït és que Jesús, aquell a qui varen crucificar, ha ressuscitat.
Què significà per aquelles dones la tomba buida? Els qui varen experimentar la resurrecció de Crist, van viure un esdeveniment inesperat i desconcertant, no fou un sol sinó que foren uns quants els qui tingueren l’experiència. El Jesús crucificat que havien vist mort, que havien posat al sepulcre i no els havia donat temps a embalsamar, ara estava ple de vida, d’una vida plena. Jesús és el d’abans però ja no és el mateix, està present enmig dels seus deixebles, però no el poden retindre, és algú ben concret però no poden conviure amb ell com abans. Jesús que havia quedat ocult després del misteri de la mort, es deixa veure, es fa de nou visible i sempre és Ell qui pren la iniciativa, qui s’apareix, qui es manifesta.
L’encontre amb Crist ressuscitat transforma, aquells qui dubtaven, els qui es resistien, els qui no entenien res quan Jesús els havia anunciat; ara pel contacte amb el ressuscitat veuen transformada la seua vida. Els qui experimenten la resurrecció, passat el primer moment de susto, viuen cada aparició com una crida a anunciar l’Evangeli, la participació en la resurrecció de Crist, convida a anunciar-ho, a compartir-ho, no s’ho podien quedar per ells sols. L’encontre amb el Crist ressuscitat és un moment privilegiat, crucial en la vida dels apòstols, dels deixebles i de les dones que el veuen, que en tenen notícia. La resurrecció de Crist no és una reanimació com la resurrecció de Llàtzer o de la filla de Jaire; que gaudiren d’una tornada a la vida per a un dia tornar a morir. Jesús ha estat ressuscitat pel Pare i no retorna ja a aquesta vida, a la vida que havia perdut a la creu; sinó que entra en una vida definitiva, ha estat exaltat per Déu. «Sabem que Crist, una vegada ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap poder sobre d’ell.» escriu sant Pau. Ho sabem per la fe, ningú veié com va ressuscitar, però la resurrecció és una realitat, tan vertadera com la seua mateixa mort, però la certesa ens ha arribat per la vivència, el testimoni ens ha arribat com a experiència de cadascun dels testimonis. Ens costa d’entendre perquè veiem la resurrecció molt fora del nostre horitzó, molt diferent a totes les nostres experiències, la veiem amb ulls humans, mortals; per això ens preguntem què vol dir ressuscitar. El que vertaderament ens hem de preguntar és què significa hui per a nosaltres que Crist ha ressuscitat i que vol dir per tota mateixa humanitat.
Aquesta és la nit en què Crist ha trencat els lligams de la mort, la nit benaurada que uneix cel i terra, nit en què l’home retroba a Déu. De nou el primer dia de la setmana Déu ha creat el món, a partir de la resurrecció de Crist el món, la humanitat entra en una nova era, ja no hi ha lloc per la desesperança i la frustració, la mort ha estat vençuda i amb ella Crist ens ha oferit una nova vida que mai acaba, la vida eterna, la vida en la glòria. Hui la foscor s’ha esvaït, en aquesta nit meditem de quina manera al llarg dels temps Déu ha parlat al seu poble i que en el misteri pasqual s’ha acomplit en plenitud perquè a la llum de la resurrecció tots els miracles dels temps antics s’han fet entenedors, han assolit la seua plenitud. Tota la història de la salvació té en aquesta nit el seu acompliment. Tot passa per la creu, però no acaba en la creu; tot passa per la mort, però no acaba en la mort. La Resurrecció del Senyor implica una renovació de la nostra condició humana. Crist ha vençut la mort, causada pel nostre pecat i ens retorna la vida immortal. La resurrecció de Crist no és fruit d’una especulació, d’una experiència mística. És un esdeveniment que sobrepassa la història, que succeeix en un moment precís de la història deixant en ella una petjada indeleble, ja res és igual. La llum que va enlluernar als guàrdies encarregats de vigilar el sepulcre de Jesús ha travessat el temps i l’espai. És una llum diferent, divina, que ha trencat les tenebres de la mort i ha portat al món l’esplendor de Déu, l’esplendor de la veritat i del bé, d’aquella veritat que el mateix Jesús testimonià davant Pilat. La resurrecció de Crist dóna força i significat a tota esperança humana, a tota expectativa, desig, projecte. És la nostra esperança i la nostra força. Exultem degoig, que sone la trompeta victoriosa, que la terra s’òmpliga d’alegria perquè hui la foscor s’ha esvaït, i la llum del matí que mai es pon, Crist, ix victoriós de la mort. Demanem-li que ens trobe amb la flama de la nostra fe encesa el dia que retorne gloriós.

 

 

 

MISSA DEL DIA DE PASQUA

Havia de ressuscitar d’entre els morts.

 

Hui és la festa de les festes, la celebració de la Pasqua de Resurrecció. Hui, tot és alegria i goig. Hui, hem de cantar la victòria de Crist sobre la mort, la seua mort i la nostra. Alegrem-nos i celebrem gojosos la Pasqua del Senyor.

 

COMENTARI PRIMERA LECTURA (Fets dels Apòstols 10, 34a. 37-43)
Després d’haver ressuscitat d’entre els morts, nosaltres hem menjat i hem begut amb ell.
Nosaltres som testimonis, diu Pere, de tot el que va fer Jesús i som també testimonis de que viu. Tots som també cridats a experimentar la seua vida ressuscitada i a predicar la nostra fe pasqual als germans.

 

SALM
Hui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.

 

COMENTARI SEGONA LECTURA (Colossenses 3, 1-4)
Busqueu les coses de dalt, on està Crist.
Els redimits tenim una meta nova, un horitzó més enllà de tot horitzó. Crist mort i ressuscitat, és la nostra destinació final i la nostra herència per sempre.

 

 

SEQÜÈNCIA
Cantem, fidels joiosos, un himne de victòria a Crist que ressuscita, la Víctima Pasqual, l’Anyell que ens redimia amb mort tan meritòria, i torna les ovelles al Pare de la glòria, Jesús, rei immortal.
Colpiren mort i vida en pugna formidable, la mort ha mort la vida, la culpa a l’innocent, el Rei, que és font de vida i amor immensurable, del lloc dels morts retorna visible i admirable i regna eternament.
Oh rosa de Magdala, que aneu buscant l’aurora, digueu-nos, oh Maria, què heu vist en el camí. Obert està el sepulcre, la vida s’enarbora, la glòria del qui busque, i l’ànima enamora, he vist de bon matí.
Els àngels testimonis, la lluminosa estança, el lli del blanc sudari, l’immaculat llençol. Ressuscità el Messies, Jesús, la meua esperança, aneu a Galilea, i allà on Crist s’avança, veureu la llum del Sol.
La llum, de les tenebres s’ha alçat majestuosa, el nostre cor confessa Crist ressuscitat, la mort ha estat vençuda, la vida victoriosa, oh Rei d’amor benigne, fontana generosa, tingueu-nos pietat.

 

 

EVANGELI

 Lectura de l’Evangeli segons Sant Joan 20, 1-9

El diumenge, Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i va veure que la pedra havia sigut llevada de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a buscar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús amava tant, i els diu: «S’han endut al Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.» Aleshores, Pere, amb l’altre deixeble, se n’anà cap al sepulcre. Corrien els dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’inclinà per a mirar dins, i va veure en terra les benes d’amortallar, però no entrà. Darrere d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i va veure en terra les benes d’amortallar, però el sudari que li havien posat al cap no estava en terra com les faixes, sinó plegat en un altre lloc. Aleshores entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho va veure i cregué. Fins a aquell moment encara no havien entés que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

 

REFLEXIÓ

Hui és el dia en què ha obrat el Senyor. Aquella pedra rebutjada pels constructors, abandonada a les ombres de la mort, ara corona l’edifici; no ha mort, viu i viu per sempre. Què ha vist Maria en el camí? Proclama la Seqüència. Ha vist al Crist, la nostra esperança, que ha obert la tomba i ha tornat a la vida amb una gloria sense fi. Maria Magdalena va veure ben bé com enterraven al seu Senyor, ella que havia estat molt a prop seu als peus de la creu, que l’havia vist morir i presencià com davallaven el seu cos, veié també com una gran pedra tancava la sepultura i ara quan encara està fosc, quan encara la llum no ha arribat al seu cor, arriba al sepulcre i veu la pedra retirada i va de seguida a buscar als apòstols, ja de camí també ells cap a la tomba buida. Hi ha una evidència, el sepulcre està buit, sí que estaven les benes d’amortallar i el sudari, però el cos noestava. Se l’han endut? Maria l’únic cert que sap és que el cos estava allí i ara ja no estava i no sap ni qui ho ha fet, ni on l’han posat. És desconcertant el que veu Maria, no sap molt bé què ha passat, encara no ha vist a ningú més; però on havia d’haver trobat mort, tot pareixia parlar de vida, de resurrecció, de triomf.
Al costat del sepulcre està Maria, Pere i l’altre deixeble. Tres testimonis, amb papers ben diferents durant la passió i la mort del mestre; però tots ells ben propers a Jesús, dels més propers. L’amor, la fidelitat i la precaució poregosa els van guiar aquell divendres. Per això ara, en acostar-se ella quan encara estava fosc i ells corrents, alertats pel que els ha dit Maria, de bon matí al sepulcre, quan despunta un nou dia que ells encara ni imaginen que significa; està qui s’avança, qui mira i veu, qui entra i qui veu i creu. Maria i Pere veuen signes, però tant sols l’altre deixeble en aquell mateix moment veu i creu. Per a un n’hi ha prou amb el que veu; per a Maria farà falta que el Mestre li isca al pas i la cride pel seu nom. Per a Pere farà falta un poc més de temps, sempre li ha calgut un poc més de temps que als altres, però a la fi esdevindrà el missatger de la bona nova, de la resurrecció, de la vida.
I nosaltres, què hem vist pel camí? Certament no hem estat al sepulcre presencialment; però a través de la litúrgia hem viscut el llarg camí, la pujada, cap a Jerusalem, durant la Quaresma; hem vist entrar al Mestre entre aclamacions a la ciutat santa i nosaltres hem compartit la taula amb Ell, hem celebrat i recordat la seua passió, mort i sepultura. I hui davant del Sepulcre del Senyor buit, què veiem? Els ulls de la fe, com els de l’altra deixeble ens han de fer veure i creure. L’encontre amb el ressuscitat és una experiència personal, que cadascú ha de viure en la mesura de les seues forces, de les particularitats de la seua fe i sempre amb l’ajuda de la gràcia de Déu.
Déu ha ressuscitat a Crist al tercer dia, com ja ho anunciaven les escriptures, però els qui estaven no ho han entés a la primera; tot i haver sigut testimonis escollits. És tal el misteri que caldrà parlar, menjar i beure amb el ressuscitat per arribar a creure i creient proclamar-lo. Ells veuen al sepulcre signes materials, mundans; l’absència del cos; però darrere d’aquest fet hi ha un gran misteri; està la mà de Déu que ha arrancat al seu Fill de les ombres de la mort per retornar-lo a la vida, no a la vida que tenia abans de morir, sinó a la vida plena, a la vida amb Déu.
Aquesta fe no neix tant sols del cor de Simó, de Maria o de l’altre deixeble; ve impulsada per una força molt més gran que la que puga eixir del nostre interior. Ens ho ha dit el mateix Pere en els Fets dels Apòstols; és per la força de l’Esperit Sant que Déu consagrà a Crist. És per la força de l’Esperit Sant que Maria, Pere i l’altre deixeble creuen, cadascun quan pertoca, en el moment i en la mesura en que la gràcia de l’Esperit actua sobre d’ells.
El qui reposava al sepulcre ja no està allí, ha ressuscitat; ha tornat al Pare, que ara és també el nostre Pare, ha entrat en el regne de Déu i pel poder de l’amor, de l’amor de Déu que ha arribat fins a l’extrem, es manifesta ara a uns escollits, als seus. Ara sí que l’amor és més fort que la mort perquè ara l’amor ha vençut a la mort d’una vegada per totes.

 

 

AL·LELUIA, AL·LELUIA, AL·LELUIA